Lluís Puig porta al TC la negativa del Suprem a amnistiar-lo

El conseller i diputat a l’exili, Lluís Puig, ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar-li l’aplicació la llei d’amnistia. El recurs de la defensa de Puig, exercida per Jaume Alonso-Cuevillas, avançat per El Món i al qual ha tingut accés l’ACN, al·lega vulneracions de drets fonamentals per part del magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, i de la sala penal del Suprem, que va avalar la inaplicació de la llei per als màxims dirigents independentistes. El recurs també reclama aixecar l’ordre de detenció contra Puig.

En concret, el recurs assegura que la decisió del Suprem vulnera el dret d’un jutge predeterminat per la llei i el dret de la legalitat i el mandat que determina la llei d’amnistia, però també critica la negativa a aixecar les ordres de detenció. El text argumenta la transcendència constitucional del recurs, ja que és la primera llei d’amnistia des del 1978, i demana al TC que “es pronunciï i delimiti l’existència o no d’arbitrarietat” davant de decisions que afecten el dret de defensa.

I el pronòstic de com acabarà tot plegat

👇 pic.twitter.com/W9mnIfCrNt

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) May 23, 2025

L’escrit recorda que la sentència del macrojudici de l’1-O al Suprem diu que es va contractar la companyia postal Unipost, però van ser contractacions que es van desfer, sense cap mena de despesa per part de l’administració catalana.

Per altra banda, insisteix en la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei, ja que considera una “indeguda competència del Tribunal Suprem que ha estat buscada expressament, amb manifesta arbitrarietat”. “Lamentablement, la realitat determina que ha existit un manifest interès subjectiu a la manipulació arbitrària competencial”, conclou el recurs.

Per això defensa que, com a mínim, des que la sentència del procés va esdevenir ferma, la competència per continuar el procés contra el conseller no és del Suprem.

Per altra banda, afegeix que el Suprem ha incorregut en “incongruència omissiva o ex silento” per no justificar de mantenir les ordres de detenció. Així mateix, denuncia que la inaplicació suposa “topar amb una clara resistència al compliment del mandat de la llei d’amnistia” i retreu el “suport metodològic o axiològic” del Suprem que “condueix a solucions essencialment oposades a l’orientació material de la norma, convertint-se aquesta aberració interpretativa en imprevisible per als seus destinataris”.