El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El conseller Lluís Puig compareix avui davant la justícia belga, que continua estudiant l’euroordre enviada pel jutge Pablo Llarena perquè sigui extradit a Espanya. El jutge belga va decidir de continuar el procediment el 2 de gener després d’haver suspès les compareixences del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, atès que tenen immunitat com a eurodiputats. El 16 de desembre Puig, Puigdemont i Comín ja van comparèixer a Brussel·les, però la vista es va ajornar tot esperant saber quina era la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el fet de si gaudien d’immunitat com a eurodiputats o no.

El Tribunal Suprem espanyol reclama l’extradició de Puig per malversació. La defensa, tanmateix, ha acumulat material a partir del 2017 per demostrar que no hi ha proves que destinés diners del Departament de Cultura a l’organització de l’1-O, i per fer veure a la justícia belga que a l’estat espanyol no tindria un judici just i que es vulneren drets fonamentals com ara la presumpció d’innocència.

La justícia belga ha d’analitzar si el delicte de malversació del codi penal espanyol encaixa amb el de corrupció del codi penal belga. Tanmateix, hi ha una diferència que també pot ser determinant. A Bèlgica, aquest delicte implica un lucre personal –que Puig no ha tingut–, mentre que a Espanya no. A més, si fos jutjat al Suprem per malversació, podria ser l’únic membre del govern condemnat per aquest delicte. El motiu és que els presos polítics els van declarar culpables per malversació en concurs medial, és a dir, amb el propòsit específic de cometre un delicte de sedició. Per acabar-ho d’adobar, la sentència del Suprem del 14 d’octubre amb prou feines esmenta el Departament de Cultura en la malversació relacionada amb l’1-O.

Fos quina fos la resolució del tribunal de Brussel·les, hi hauria una primera opció de recurs a un tribunal d’apel·lació format per tres jutges. Hi podria recórrer o bé la fiscalia, que representa la justícia espanyola en aquest procediment, o bé la defensa, segons la decisió. I una vegada resolt, encara hi hauria l’opció d’un recurs de cassació, també a Bèlgica, davant un tribunal format per cinc magistrats.

Aquesta tercera euroordre contra els exiliats és l’única que ara per ara es pot continuar tramitant. La justícia escocesa va fixar el judici sobre la consellera Clara Ponsatí per a l’11 de maig, però la proclamació com a eurodiputada pot implicar que també se’n suspengui l’euroordre, com la de Puigdemont i Comín. Per la seva banda, la consellera Meritxell Serret, la secretària general d’ERC; Marta Rovira; i l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel no s’enfronten per ara a cap procés d’extradició a Espanya. En conseqüència, el cas de Puig seria el primer en què l’euroordre arribaria fins al final, a Bèlgica. Llarena va retirar la primera el desembre del 2017 la primera, emesa per la magistrada Carmen Lamela, i l’abril del 2018 la justícia belga va refusar de tramitar la segona per un error de forma.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.