13.11.2021 - 08:38
|
Actualització: 13.11.2021 - 11:22
Lluc Crusellas és un jove de vint-i-cinc anys de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona, que s’ha convertit en el millor xocolater de l’estat espanyol al prestigiós concurs internacional World Chocolate Masters (WCM). Però la gran serà competir a la final de París de l’any vinent, en què concursaran pastissers de divuit països. “Hi haurà els meus referents, és una cosa molt gran, que exigeix molta més preparació i vuit proves complexes; però no hi aniré a gaudir, sinó a guanyar i a totes”, explica a l’obrador en què treballa, Pavic, juntament amb la resta de companys de l’equip de pastisseria: “Aquí, no hi arribes sol.”
Preparació i constància, ingredients indispensables
El jove també ha treballat amb un equip de dissenyadors de Barcelona per a poder fer recreacions 3D i portar el disseny al límit. La preparació i la constància són dos ingredients indispensables per a ser finalista del prestigiós World Chocolate Masters, l’única competició mundial que cerca el talent creatiu entre els millors professionals de la gastronomia, pastisseria i xocolateria. “Amb vuit hores has d’ensenyar allò que has preparat durant vuit mesos”, explica Crusellas.
Un reconeixement que li permetrà d’anar a la final que es farà a París l’any vinent. “És molt més complex, amb un temps molt limitat, i tot ha de quedar perfecte. Hi ha molta feina al marge de la pastisseria, com ara el disseny i la comunicació.” Tot i que les bases del concurs no sortiran fins al gener, pressuposa que serà continuista i similar a uns altres anys, en què calia superar proves com ara l’elaboració d’un bombó, un aperitiu per a emportar-se, un pastís i una tauleta de xocolata. No tan sols s’ha d’elaborar i presentar, sinó que cada prova és una simulació de llançament d’un producte, amb embalatge, disseny, vaixella, etc.
Per això, per arribar fins ací, ha treballat amb professionals de més disciplines, com ara l’empresa de disseny de Barcelona Makeat, amb qui ha dissenyat les creacions 3D. “Això que fem és prova i error, busquem el límit amb cada creació”, diu el pastisser. La seva darrera obra, que li ha permès de guanyar la final espanyola, és una escultura de xocolata que s’inspira amb la forma d’espiral de l’ADN i motius florals. Va haver-la d’aixecar divuit vegades i una dotzena es va trencar mentre cercava el límit de la fragilitat. També admet que, sense tecnologia 3D, ho hauria hagut de fer cinquanta voltes.
Ara que han assumit i celebrat que la final de París els espera, tenen molt clar que ha començat el compte enrere: “Ara toca treballar elements i temàtiques nous.” L’equip no vol perdre de vista la idea de futur i noves tecnologies tot respectant la natura, que és el concepte amb què s’identifiquen més. També explica que enguany ha estat una experiència molt important de creixement personal i laboral perquè ha après i conegut grans professionals. “En un concurs, ho portes tot al límit i aprens molt“, diu.
