bola de drac junyent
Il·lustració: Tere Guix

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Les llengües de signes no són subsidiàries de les llengües orals i per això poden tenir fronteres no coincidents. La llengua de signes catalana (LSC) és la que s’ha generat a Catalunya i, per tant, és una llengua de Catalunya. Tot i ser tan nostra com el català i l’aranès, hi ha una mena de política lingüística contradictòria que fa que, mentre que la Direcció General de Política Lingüística la reconeix i la protegeix, el Departament d’Educació la ignora. Com es pot entendre que els Centres de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) no tinguin tots persones competents en llengua de signes?

L’associació Volem Signar i Escoltar es va constituir amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat, la comunicació i l’educació dels nens i joves sords amb igualtat de drets i oportunitats i no para de reivindicar l’accés a la LSC. L’any passat, aquesta associació va anar al parlament per informar dels problemes dels alumnes amb sordesa i em van convidar a assistir-hi. La sessió la presidia Josep Maria Jové i la diputada Sonia Sierra va ser la que es va mostrar més contundent en la defensa de la LSC. La veritat és que jo vaig sortir d’allà pensant que la LSC era víctima del foc creuat entre ERC i Ciutadans i fa poc n’he tingut la confirmació.

A començament de juliol, la diputada de Ciutadans va interpel·lar la consellera a propòsit de l’ús del castellà a TV3. Sierra va parlar de les tres llengües de Catalunya, català, castellà i aranès, i Vilallonga li va replicar que les llengües pròpies de Catalunya eren el català, l’aranès i la LSC. Em va semblar una oportunitat d’or per a Sierra per reblar la seva reivindicació i afegir la LSC a les llengües de Catalunya, però no, hi va tornar que eren català, castellà i aranès. Així que ara ja m’he convençut que la defensa de la LSC és pura hipocresia oportunista, qualsevol cosa que els serveixi als seus objectius però, a l’hora de la veritat, res.

La diputada Sierra va fer al·lusió a aquell tòpic que la llengua és una visió del món. Com que aquest també era un dels temes proposats, demà en parlo.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.