Llibreta de vacances de Carme Junyent (18): ‘La tercera llengua pròpia’

  • Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 18

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
17.08.2020 - 21:50
Actualització: 20.08.2020 - 10:56

Les llengües de signes no són subsidiàries de les llengües orals i per això poden tenir fronteres no coincidents. La llengua de signes catalana (LSC) és la que s’ha generat a Catalunya i, per tant, és una llengua de Catalunya. Tot i ser tan nostra com el català i l’aranès, hi ha una mena de política lingüística contradictòria que fa que, mentre que la Direcció General de Política Lingüística la reconeix i la protegeix, el Departament d’Educació la ignora. Com es pot entendre que els Centres de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) no tinguin tots persones competents en llengua de signes?

L’associació Volem Signar i Escoltar es va constituir amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat, la comunicació i l’educació dels nens i joves sords amb igualtat de drets i oportunitats i no para de reivindicar l’accés a la LSC. L’any passat, aquesta associació va anar al parlament per informar dels problemes dels alumnes amb sordesa i em van convidar a assistir-hi. La sessió la presidia Josep Maria Jové i la diputada Sonia Sierra va ser la que es va mostrar més contundent en la defensa de la LSC. La veritat és que jo vaig sortir d’allà pensant que la LSC era víctima del foc creuat entre ERC i Ciutadans i fa poc n’he tingut la confirmació.

A començament de juliol, la diputada de Ciutadans va interpel·lar la consellera a propòsit de l’ús del castellà a TV3. Sierra va parlar de les tres llengües de Catalunya, català, castellà i aranès, i Vilallonga li va replicar que les llengües pròpies de Catalunya eren el català, l’aranès i la LSC. Em va semblar una oportunitat d’or per a Sierra per reblar la seva reivindicació i afegir la LSC a les llengües de Catalunya, però no, hi va tornar que eren català, castellà i aranès. Així que ara ja m’he convençut que la defensa de la LSC és pura hipocresia oportunista, qualsevol cosa que els serveixi als seus objectius però, a l’hora de la veritat, res.

La diputada Sierra va fer al·lusió a aquell tòpic que la llengua és una visió del món. Com que aquest també era un dels temes proposats, demà en parlo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any