Llibreta de vacances de Carme Junyent (17): ‘Les llengües de signes’

  • Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 17

VilaWeb
l·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
16.08.2020 - 21:50
Actualització: 17.08.2020 - 01:51

La lingüística és una branca del coneixement relativament jove i, malgrat tot, ja ha tingut algunes sacsejades notables que l’han obligat a replantejar-se moltes coses. En principi se suposa(va) que el fonament de l’estudi del llenguatge era l’oralitat. No podria ser de cap altra manera si tenim en compte que la major part de les llengües del món no han estat descrites i, encara menys, no tenen un sistema d’escriptura. Malgrat tot, aquesta idea triga a fer-se conscient (i molt sovint encara l’oblidem). Hi ha un moment simbòlic que il·lustra aquest pas –dels textos a l’oralitat en l’estudi del llenguatge–, quan Jakob Grimm deixa de parlar de Buchstaben (lletres) en els seus treballs i comença a parlar de Laute (sons).

Ja que som de vacances, recordem que els germans Grimm també eren folkloristes i, en l’estudi de la variació de l’alemany, també recullen els contes populars que ara coneixem com ‘Els contes dels germans Grimm’. Si Wilhelm va aprofundir més l’estudi de la tradició oral, Jakob és una de les grans figures del comparatisme.

La idea que en la lingüística el fonament eren les llengües orals, doncs, era clara fins que arriba a la consciència una altra obvietat. La lingüística estudia la capacitat humana universal que és el llenguatge. Aquesta capacitat es realitza en les llengües, però, què passa quan algú no pot accedir a la llengua oral perquè és sord? La capacitat és la mateixa per a tothom, sords i oïdors. Si no es pot realitzar oralment, es fa amb gestos. I es desenvolupen les llengües de signes.

En el moment que la lingüística es fa conscient d’aquest fet, han de canviar moltes coses. Penseu que els dos primers trets de disseny del llenguatge humà són el canal vocal-auditiu i la transmissió irradiada i la recepció direccional, és a dir, que el so es projecta en totes direccions i el receptor pot localitzar el lloc d’on surt. Un cop s’incorporen les llengües de signes, aquests dos trets ja no són vàlids com a característics del llenguatge. Ara que ja sabem que les llengües de signes són llengües com totes, potser que parlem de la LSC.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any