l·lustració: Tere Guix

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La Juliana Canet deia que feia Filologia Catalana i encara no sabia què era la lingüística. No és l’única. Crec que val la pena explicar-ho. I potser que comencem explicant què no és un lingüista.

Un lingüista no és un corrector. Crec que el fet que els correctors de mitjans de comunicació s’autoanomenin ‘lingüistes’ ha creat molta confusió. És clar que un lingüista pot ser corrector si té la formació adequada (si no, no) i que un corrector pot ser un lingüista, també si té la formació adequada, però els seus objectius són clarament diferents. Un lingüista intenta entendre el llenguatge, un corrector dicta com ha de ser la llengua (generalment, l’estàndard). Davant d’un error, un lingüista es pregunta per què es comet, el corrector el rectifica. Un lingüista rarament es preocupa de la llengua escrita, un corrector hi té un àmbit de treball preferent.

Un lingüista no és un poliglot. Hi ha molts, molts, molts!, lingüistes monolingües. A més a més, alguns que no ho són actuen com si ho fossin. Fins i tot n’hi ha que es declaren al·lèrgics a les llengües. Actualment, en la lingüística podríem dir que hi ha dos grans blocs: el que s’anomena generalment lingüística formal, que és la lingüística sense llengües, i el que alguns anomenen lingüística funcional i uns altres lingüística i prou, que és la que no concep l’estudi del llenguatge sense llengües.

Un lingüista no és un filòleg. Un filòleg es basa sobretot en els textos, un lingüista es basa sobretot en l’oralitat. Un estudiant de filologia té moltes possibilitats de dedicar-se també (o sobretot) a la literatura; un estudiant de lingüística pot acabar la carrera sense saber qui és Carner (per bé que, a la UB, el departament i bona part de les aules són a l’edifici Josep Carner). Un filòleg té moltes possibilitats d’acabar essent professor de llengua en un institut, o de treballar en el món editorial. Un lingüista hi pot acabar, també, però no ho té tan fàcil.

Per voler contrastar els textos amb altres manifestacions del llenguatge he dit que el lingüista es basa sobretot en l’oralitat. Això no és exactament així. Demà us explico per què.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.