Llibreta de vacances de Carme Junyent (15): Els èxits lingüístics de ‘Bola de Drac’

Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 15

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
14.08.2020 - 19:50
Actualització: 14.08.2020 - 21:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els meus fills són de la generació Bola de Drac. Jo detestava aquesta sèrie i mirava de combatre-la explicant contes. Em semblava violenta i visualment poc creativa. Però la meva resistència tenia escletxes. Si no la veien a casa la veien a casa els veïns. Ara no fa gaire m’he reconciliat amb Songoku i companyia per dos motius ben diferents.

L’any passat em van encarregar la glosa de Ko Tazawa com a guardonat amb el Premi Internacional Ramon Llull. Per fer-la vaig llegir la seva obra completa i, quan parlava de l’experiència dels seus fills quan van arribar a Catalunya per adaptar-se a l’escola, explicava que el gran havia adoptat el paper de Songoku, els seus companys l’havien identificat amb l’heroi de Bola de drac i el nano havia trobat una via per participar en la vida de l’escola. Ko Tazawa també menciona la qüestió de la violència, però transigeix perquè creu que és més important la convivència.

També en els darrers mesos he vist com molts joves parlaven amb nostàlgia de Bola de drac, no tant pel contingut com per la llengua. Pel que sembla, cap generació posterior ha tingut un referent en català com l’han tingut ells i això, en un moment on la cultura audiovisual està ocupant tots els espais té greus conseqüències en els usos lingüístics. “Fer un tiktok en català? Papa, però què dius…”

Així que Bola de drac va aconseguir ser un referent per a una generació que, si no ens espavilem, potser serà la darrera. I com ens hem d’espavilar? Tant de bo tingués la resposta però, com deia Quim Monzó, aquest mon ja no és el meu i, segurament, si la tingués no seria la bona. Hi ha un grup de gent, però, que amb una sabata i una espardenya ha endegat una plataforma de continguts audiovisuals en català, el Canal Malaia. Desitjo que aconsegueixin crear aquest referent que és tan necessari, i puguin crear un entorn on els continguts audiovisuals en català siguin tan naturals com les cançons de Bola de drac. De moment, ja han plantejat una qüestió que demà comentaré.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes