Il·lustració: Tere Guix

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ens han acostumat a sentir que ‘la immersió és un èxit’ i amb aquest mantra sembla que podem anar a tot arreu. Alguns no podem evitar de preguntar-nos com és possible que, si la immersió és un èxit, a la universitat hi continuïn arribant alumnes que han fet tot l’ensenyament a Catalunya i, en canvi, no poden tenir una conversa en català. I qui diu la universitat diu la vida laboral, familiar o el simple veïnatge. Alumnes que arriben a magisteri i, per tant, volen ser mestres, i que no saben la suposada llengua vehicular de l’ensenyament. Què ha passat amb la immersió?

Sovint es confon la immersió amb la llengua vehicular de l’ensenyament. La immersió és un programa específic per a contextos on la llengua vehicular de l’ensenyament és diferent de la llengua de l’entorn. És a dir, si existeix algun poble o algun barri on el català és la llengua habitual de tothom, a l’escola no es fa immersió sinó que el català és la llengua vehicular. En els llocs on això no passa, cal que l’escola proporcioni aquest entorn. Per què cal? Doncs perquè com a societat tenim (o hem de tenir) la voluntat de donar les mateixes oportunitats a tothom.

Aquesta vocació d’igualtat és l’aspecte fonamental de la immersió i per això no s’entén com s’ha pogut tractar en tants casos d’una manera tan poc compromesa, començant, moltes vegades, pel Departament d’Educació mateix.

Un altre aspecte que acostumem a oblidar és que la immersió és un programa que s’aplica a l’ensenyament primari. A secundària, potser perquè se suposava que la feina ja s’havia fet a primària, en realitat no es va fer res en termes d’immersió i, tal com va explicar Ernest Maragall en la jornada ‘La llengua catalana a l’ensenyament secundari’, quan es va detectar que alguns professors continuaven fent les classes en castellà es va pensar que era cosa de quatre, que amb el temps això canviaria. El cas és que quan es va veure que la tendència anava just a l’inrevés de la previsió, què vam fer? Fixar-nos en el pati. Demà hi farem una volta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.