Llibreta de vacances de Carme Junyent (11): Veritats que no ho són

Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 11

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
10.08.2020 - 19:51
Actualització: 10.08.2020 - 21:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan els francesos, sobretot gràcies a les troballes de Champollion, s’entusiasmen amb Egipte, apareix una idea que és tot un clàssic: una cultura que és tan perfecta no pot haver estat concebuda per una població negra, per tant, els antics egipcis eren blancs. De fet, amb les excepcions de sempre, l’antropologia del segle XIX és un instrument que es fa servir per justificar el racisme, i aquesta suposició o hipòtesi es va anar perpetuant en treballs diversos perquè ja els anava bé.

En principi, el color dels egipcis és intranscendent, com el de tothom, de fet. I segurament que, com a cruïlla de pobles diversos, la coloraina dels egipcis era bastant variada. El discurs, però, havia fet forat i als anys seixanta del segle XX, anys de tantes lluites, va aparèixer el senegalès Cheikh Anta Diop amb la seva teoria que els antics egipcis eren negres. No és que dir que eren blancs fos un disbarat, és que era fals.

Una vegada més, ens trobem amb el principi que, per demostrar una teoria, n’hi ha prou amb ignorar tot allò que la contradiu, i amb aquesta divisa, Diop es va dedicar a investigar els nivells de melanina de totes les mòmies que va poder. No li van permetre d’examinar les del museu del Caire, segons ell perquè els egipcis d’ara no volien acceptar que els antics eren negres.

Com és habitual, també va cercar proves en les llengües. I què hi trobem? Doncs que, segons ell, les llengües africanes deriven de l’antic egipci i, per demostrar-ho, es va dedicar a comparar-lo amb el wòlof, la seva llengua. Les correspondències que hi va trobar són dignes de les parèmies de ‘El català, mare de totes les llengües’, com ara que pluja en alemany es diu ‘gotescauen’ i similars. No cal dir que l’africanística ha deixat córrer aquestes teories, que no deixen de ser racisme invers, perquè no hi ha per on agafar-les.

Per què ens aferrem a les nostres veritats encara que tot ho contradigui? Per què ens obstinem a seguir vies mortes si en tenim tantes que ens podrien portar molt més enllà o, si més no, a explorar possibilitats? Demà farem un salt de la teoria a la pràctica per mirar de trobar una resposta.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes