El govern espanyol aprova la llei d’habitatge: què implica?

El consell de ministres espanyol ha aprovat finalment la llei d’habitatge, que permet de declarar zones tensades en què es limiti el preu del lloguer i que incentiva que es redueixi aquest preu amb bonificacions fiscals als propietaris. El text s’ha aprovat en segona lectura més tard que no es preveia per la demora de l’informe preceptiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i el contingut crític del document amb la llei, el text aprovat no ha introduït canvis en les mesures anunciades. Ara la llei passa al congrés espanyol, on pot ser modificada per sumar el suport d’altres formacions.

La ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, ha explicat que s’havia sol·licitat que la llei d’habitatge es tramités d’urgència, i ha defensat que era històrica i que blindava la funció social de l’habitatge. Segons que ha dit, calia una regulació legal perquè el mercat s’ha demostrat ineficaç per a fer-ho. A més, ha negat que ataqui la propietat privada: “No va en contra dels propietaris, sinó de l’especulació”. Ione Belarra, ministra de Drets Socials espanyola, ha celebrat l’aprovació de la llei i ha dit que era urgent que es comencés a aplicar. A banda, ha dit que els dirigents autonòmics del PP no tindran més remei que aplicar-la per la pressió social que hi pot haver.

Contingut de la norma

El text –menys ambiciós que la norma catalana– deixa en mans de les autonomies la possibilitat de demanar que es declarin zones tensades als seus territoris per un període màxim de tres anys. En aquestes zones els grans tenidors, és a dir, els propietaris amb més de deu habitatges, hauran d’abaixar els lloguers segons un índex que el govern espanyol haurà d’elaborar en els divuit mesos posteriors a l’entrada en vigor de la norma.

En paral·lel, els petits tenidors hauran de congelar preus i tindran beneficis fiscals si els redueixen. El text proposa una reducció fins al 90% de l’IRPF si l’arrendador rebaixa un 5% el lloguer –inicialment, s’havia difós que l’acord entre socis era per a rebaixes del 10% del lloguer– i deduccions del 70% si l’habitatge es lloga a joves entre 18 i 35 anys. Els arrendataris també podran demanar una pròrroga de contracte en les mateixes condicions.

En els nous contractes, també s’haurà de mantenir el preu, però s’estableixen excepcions. Si el propietari ha fet reformes substancials o ofereix un contracte per a un període de deu anys, com a mínim, podrà augmentar el lloguer fins a un 10%. Les zones tensades seran aquelles en què el cost de la hipoteca o lloguer sumat a les despeses de subministraments superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars o en què els preus hagin augmentat un 5%, pel cap baix, els darrers cinc anys.

A banda, la llei inclou una reserva del 30% de totes les promocions per a habitatge protegit i defineix un impost per als habitatges buits mitjançant un recàrrec de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que podrà arribar al 150% i que podran aplicar els ajuntaments.

Retard en el calendari

La norma es va aprovar en primera lectura a final d’octubre i la previsió inicial del govern espanyol era que arribés a la cambra baixa abans que acabés el 2021. El retard en l’aprovació de l’informe del CGPJ –que va tombar el primer esborrany redactat per un vocal proposat pel PSOE– ha fet que no s’hagi complert el calendari previst. Malgrat l’informe, la ministra Sánchez ha defensat la competència de l’estat espanyol per a regular el dret a l’habitatge i ha assegurat que la norma respectava plenament les competències autonòmiques.

La llei d’habitatge acumula retards, i va trigar un any a concretar-se pel blocatge que ocasionava el desacord entre PSOE i Unides Podem sobre la regulació dels preus dels arrendaments. Les entitats pel dret de l’habitatge consideren que el text és insuficient i ja van dir que hi impulsarien esmenes per mitjà dels socis de la investidura, una vegada el PSOE va tombar l’admissió a tràmit de la llei alternativa dels col·lectius.

Raquel Sánchez ha demanat als grups parlamentaris responsabilitat per a fer avançar la llei. La titular de Transports també ha dit que esperava que la dreta s’hi acabés afegint. Per la seva banda, Ione Belarra ha obert la mà als grups per “treballar conjuntament per continuar millorant el text”. A més, explícitament ha agraït la lluita dels moviments socials, que creu que tindran molt a aportar en aquesta nova fase.

Fonts de la part d’Unides Podem del govern de coalició opinen que l’única via possible per a aprovar la norma al congrés espanyol és mirar cap a l’esquerra i que d’alguna manera caldrà donar cobertura a la legislació catalana.

Informe del CGPJ

La majoria del CGPJ –quinze vocals contra sis– va aprovar dijous passat un informe crític amb el text, en què retreia a l’executiu espanyol que pretengués fer ús extensiu de les atribucions de l’estat vulnerant les competències de les comunitats autònomes en matèria d’habitatge.

L’informe, redactat per un vocal proposat pel PNB i un de proposat pel PP, també posa en qüestió la constitucionalitat de la regulació dels lloguers i acusa el govern espanyol de pretendre fer carregar als propietaris amb el cost de la limitació dels contactes i de la protecció de les famílies vulnerables davant els desnonaments.

L’executiu espanyol ja havia avançat que tiraria endavant tot i les crítiques del CGPJ i havia recordat que l’informe no era vinculant. La titular de Transports ha insistit en aquest punt en la conferència de premsa i ha dit que la norma tenia garanties jurídiques.