Paulina Pi de la Serra retratada per Antoni Padrós.

Paulina Pi de la Serra (Terrassa, 1906-1991) va ser una activista cultural i política, durant la república, dins la Lliga Regionalista. Va treballar a prop de Francesc Cambó i fou amant secreta de Joan Estelrich, amb qui va tenir una filla que van amagar i de la qual no es va saber res fins que ella ja s’havia mort. L’editor Bernat Puigtobella relata aquest episodi secret en el pròleg del llibre Història d’Emma, que publica la Biblioteca del Núvol. Es tracta de la recuperació de quatre narracions de Paulina Pi de la Serra, que va publicar als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa el 1982. Llegiu el conte ‘El punt’, on la Paulina explica una història fent servir la paraula ‘punt’ en totes les seves possibilitats semàntiques. 

Bernat Puigtobella ens parla d’aquesta nova edició i d’aquesta autora, Paulina Pi de la Serra:

El llegat literari de Paulina Pi de la Serra
Núvol, el digital de cultura, publica en paper un nou títol de La Biblioteca del Núvol. Després de la recuperació d’El present vulnerable, de Feliu Formosa, presentem ara Història d’Emma, que recull tota la ficció de Paulina Pi de la Serra, una autora que va deixar una forta empremta en la cultura terrassenca del segle passat i que avui recuperem amb la voluntat de fer-la conèixer més enllà de l’àmbit estrictament local en què ha quedat circumscrita la seva obra.

Admirada per Salvador Espriu, qui la va descriure com ‘un dels pocs valors autèntics de la nostra nació’, Paulina Pi de la Serra va néixer a Terrassa l’any 1906 en el si d’una família catalanista. El seu pare, Francesc Pi de la Serra, va participar en gairebé totes les iniciatives culturals de la ciutat durant el primer terç de segle XX i la va exposar al contacte d’artistes, músics i escriptors. Va tenir una educació singular i privilegiada per a una noia de l’època.

De ben jove es va afiliar a les Joventuts de la Lliga Regionalista. Era una oradora tan brillant i eloqüent que la van batejar amb el sobrenom de ‘Rossinyol de la Lliga’. Els qui la van conèixer personalment en destaquen sobretot que era una gran conversadora. En un dels millors retrats que li han dedicat, l’escriptor Ramon Bosch explica que Paulina ‘sabia dirigir els diàlegs amb subtilitat cap allà on més li convenia. Sense ferir l’oponent, el desarmava amb ironia. La seva ironia no era tallant sinó participativa, no buscava humiliar el destinatari sinó portar-lo cap al seu terreny. Era tant una ironia d’enginy com gestual, moltes vegades un lleu gest de la mà, un encarcarament de celles, podien ser definitius’.

Vicenç Villatoro, qui també la va conèixer, sosté que ‘per a tota una sèrie de gent de Terrassa, la Paulina era la supervivent d’un món millor que havia desaparegut, que era el món d’abans de la guerra, el món del catalanisme il·lustrat. I quan ella t’explicava coses sobre París, sobre Cambó, sobre Josep Pla, ens estava transportant a un món més culte, més cosmopolita, amb un sentit de país molt fort’.

Història d’Emma és l’única incursió que Paulina Pi de la Serra va fer en la literatura de ficció: quatre contes ambientats en un món culte i cosmopolita dels anys de guerra i postguerra. Escrites en diferents moments de la seva vida, aquestes narracions van ser publicades conjuntament l’any 1982 perls Amics de les Arts de Terrassa. Edicions del Núvol recupera ara aquest volum lluminós.

La vigència literària de Paulina Pi de la Serra és indiscutible. Escrits en un català ric i alhora d’una gran naturalitat, els contes que conformen aquest recull ens arriben amb una immediatesa molt pròxima, talment com si haguessin estat escrits abans d’ahir. Llegim la prosa de Paulina Pi de la Serra com si escoltéssim algú que ens parla a cau d’orella.

Els vincles entre els vius i els morts són una constant d’aquest llibre. Els uns i els altres comparteixen una dimensió ultraterrenal que es converteix sovint en un espai de negociació en què al final la partida es juga a tot o res. A ‘Història d’Emma’, Nin salta la paret del cementiri per retrobar-se amb la seva dona. Helena, la protagonista del conte ‘Ell’, viu una vida i un traspàs sobrenaturals. I Guedel, la protagonista de la narració més torbadora d’aquest recull, “El decapitat”, consulta totes les decisions que ha de prendre amb el fantasma del seu difunt marit amb una fidelitat que acabarà essent malaltissa. Us oferim aquí el conte que tanca el recull, ‘El punt’, un divertiment que juga amb totes les possibilitats semàntiques de la paraula ‘punt’.

Bernat Puigtobella, editor

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.