L’independentisme mira de protegir-se de les inhabilitacions en ple terratrèmol madrileny

  • Els partits independentistes negocien una reforma del reglament del parlament i alhora l'intent de diàleg topa amb l'agenda de Madrid

VilaWeb

Text

Odei A.-Etxearte

15.03.2021 - 21:50

Amb el parlament constituït i Laura Borràs estrenant-se com a presidenta de la cambra, totes les mirades s’adrecen ara a la formació del futur govern. Les negociacions continuen amb la previsió de tornar a exhaurir el termini per a la investidura. Borràs ha d’obrir una ronda de consultes amb els grups i proposar un candidat, que hauria de ser Pere Aragonès, abans de divendres de la setmana vinent. Però no té pressa. Les negociacions van lentes i, segons fonts de Junts, Borràs no té la previsió de parlar amb els grups fins a la setmana vinent. D’entrada, la mesa començarà a funcionar amb una primera reunió al matí. Però no serà la primera del dia: la presidenta de la cambra ha recuperat les reunions prèvies de coordinació que acostumaven a fer els membres independentistes de la mesa. Hi seran, a més de Borràs, la vice-presidenta primera, Anna Caula; el secretari segon, Jaume Alonso-Cuevillas; el secretari tercer, Pau Juvillà, per videoconferència; i el secretari quart, Ruben Wagensberg. En la legislatura anterior, les reunions prèvies es van deixar de fer per les discrepàncies entre ERC i JxCat.

Els tres partits independentistes negocien ara un “decàleg”, segons Junts, per blindar els drets dels diputats de les ingerències dels tribunals. L’objectiu és intentar evitar que els encausats puguin perdre l’escó, com li va passar a Quim Torra per ordre de la Junta Electoral, sense que la pena d’inhabilitació fos ferma. El precedent de Torra també pesa sobre Borràs, investigada pel Tribunal Suprem per un presumpte fraccionament de contractes, i sobre vuit diputats més, amb diferents causes obertes: Roger Torrent i Eusebi Campdepadrós, per la darrera querella contra la mesa per desobediència; Meritxell Serret, tot esperant que el Suprem espanyol aclareixi el 8 d’abril si la processa per desobediència o hi inclou malversació; Lluís Salvadó i Josep M. Jové, per malversació a conseqüència de l’1-O; Dolors Sabater, acusada de prevaricació per la suspensió de llicències urbanístiques per a protegir l’edifici que ocupa una associació cultural que va acabant-lo comprant; i Pau Juvillà, que ha d’anar a judici per desobediència pels llaços grocs que el seu grup municipal tenia penjats a la Paeria de Lleida. A més, hi ha la peculiar situació de Lluís Puig, de qui Bèlgica va denegar l’extradició a l’estat espanyol.

Junts per Catalunya creu que, fins que no hi hagi sentència ferma, s’han de preservar els drets dels diputats i que s’ha d’estudiar la casuística per acordar les respostes de la majoria independentista de la mesa i evitar que es repeteixin els xocs de l’anterior mandat. Això podria requerir, en alguns casos, una eventual reforma del reglament del parlament, que inclouria també una modernització del funcionament després del sacseig que ha significat ja la introducció de les votacions telemàtiques a conseqüència de la pandèmia. L’anterior intent de reformar-lo, amb Junts promovent la regulació de la investidura a distància, va ser especialment lent i va quedar embarrancat per la falta d’acord entre Esquerra i Junts en les qüestions clau.

Sobre la taula de negociació també hi ha la reforma de l’article 25.4 del reglament, que estableix que la mesa ha de suspendre els drets i deures dels diputats acusats per delicte de corrupció quan se n’obri el judici oral. L’article no concreta els delictes i es remet a un dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats si sorgeixen dubtes sobre la tipologia de delictes o el règim d’incompatibilitats aplicable en el curs de la suspensió. Borràs és investigada per prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat, i aquest article pesa sobre la seva presidència tot esperant que el Suprem traspassi la investigació, com es preveu, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè completi la fase d’instrucció.

El nou parlament, mentrestant, fa les primeres passes. La mesa es reunirà per primera vegada amb qüestions ordinàries a l’ordre del dia, com ara la memòria de la diputació permanent, la proclamació dels diputats i els informes presentats pels electes o la comunicació de la formació dels grups parlamentaris que ja han decidit les presidències i els portaveus, segons fonts parlamentàries, tot i que el termini per a constituir-los no s’acaba fins a mitjan setmana vinent. Els dos socis de l’executiu no han entrat a definir encara quina ha de ser l’estructura del futur govern ni qui n’ocuparà les cadires, quan els moviments tectònics de la política espanyola fan preveure una inestabilitat que pot complicar la voluntat d’ERC de donar aire a la taula de diàleg entre governs, que s’hauria de reunir després de la formació del nou executiu presidit per Aragonès.

El terratrèmol electoral madrileny, amb la rèplica al govern espanyol inclosa, podria originar un enduriment del discurs dels socialistes contra l’independentisme, a banda de dificultar qualsevol gest d’acostament de posicions, ja sigui per la via dels indults o la reforma del delicte de sedició al codi penal, mentre creixen les especulacions sobre un avançament electoral espanyol.

“Segur que serà una nova excusa per a aparcar la resolució del conflicte”, ha dit Elsa Artadi sobre la sortida de Pablo Iglesias del govern espanyol. L’establiment de les condicions per a perseverar en l’intent de dialogar amb Madrid forma part de les bases de l’acord de la legislatura, però, i si el mateix executiu espanyol és finalment qui es gira d’esquena a la taula de diàleg? Si més no, la cosa més probable és que l’agenda madrilenya n’endarrereixi la represa. La convocatòria anticipada d’eleccions el dinamitaria.

No seria la primera vegada que Sánchez juga la carta catalana a conveniència. L’origen de la querella contra els membres independentistes de l’anterior mesa del parlament prové, precisament, de la batalla que va emprendre el govern de Pedro Sánchez poc abans de les eleccions espanyoles del 10-N contra la cambra per a impedir que s’hi parlés de la monarquia, el dret d’autodeterminació i la sobirania de Catalunya. Més d’un any després, a principi de març, la fiscalia va tornar a moure fitxa presentant una querella contra Roger Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Era un avís per a navegants poc després de les eleccions, quan faltaven pocs dies per a la constitució del parlament i l’elecció dels membres de la nova mesa. Els partits independentistes donen les querelles per descomptades. Borràs insisteix que treballarà per a preservar la sobirania del parlament i evitar les ingerències dels tribunals. Els partits independentistes en negocien la manera.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor