L’abús de Marchena amb l’eurodiputat Junqueras arriba al TJUE

L'advocat general del TJUE publicarà avui les seves conclusions sobre el cas, que també poden ser decisives per als exiliats

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
15.06.2022 - 21:40
Actualització: 16.06.2022 - 11:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El reconeixement d’Oriol Junqueras com a eurodiputat de ple dret és ara en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i s’acosta el moment de la decisió definitiva, després de diverses temptatives infructuoses del president d’ERC al Tribunal General de la UE, la primera instància de la justícia europea. Avui és previst que l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, faci públiques les seves conclusions sobre aquest cas, sobre la demanda de Junqueras contra la decisió del Parlament Europeu d’haver fet cabal del Tribunal Suprem espanyol i haver-li retirat l’escó, el gener del 2020. Fou poques setmanes després d’una sentència del TJUE mateix, el desembre del 2019, que reconeixia que Junqueras tenia immunitat d’ençà mateix de la seva elecció com a eurodiputat. Quan el Suprem el va condemnar a tretze anys de presó, era eurodiputat.

En la mateixa demanda, Junqueras vol que es corregeixi la decisió del president del Parlament Europeu, aleshores David Sassoli, de no tramitar una petició de defensa de la immunitat que va fer en el seu nom l’eurodiputada d’ERC Diana Riba el desembre del 2020. Sassoli va obrir la porta de l’eurocambra a Carles Puigdemont i a Toni Comín després de la sentència del TJUE que confirmava la immunitat de Junqueras, a qui va reconèixer en un primer moment la condició de parlamentari. Però no va aprovar un procediment previst en el reglament del parlament que consisteix a ratificar-ne la immunitat quan hi ha alguna situació que la pugui amenaçar.

I poc després, el president de l’eurocambra també va fer marxa enrere quan va rebre la comunicació del Tribunal Suprem amb la peculiar interpretació que feia de la sentència sobre Junqueras. I ho va fer d’acord amb les conclusions dels serveis jurídics del parlament, habitualment alineats amb els interessos espanyols. Manuel Marchena va ratificar una decisió prèvia de la Junta Electoral espanyola (JEC) de desposseir Junqueras de l’escó perquè ja havia estat condemnat quan va arribar la sentència europea que li confirmava la immunitat.

El Parlament Europeu va assumir acríticament la decisió del Suprem. “Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Parlament Europeu està obligat a prendre nota sense dilació de les decisions que amb caràcter definitiu prenguin les autoritats judicials competents dels estats membres”, deia l’eurocambra en un breu comunicat. Aquesta jurisprudència es referia a una sentència de l’any 2005 en el cas de Jean Marie Le Pen contra el Parlament Europeu i que establia aquesta doctrina.

Quan Junqueras va portar el cas al TGUE, la resposta que va tenir és que Sassoli no podia actuar d’una altra manera. Deia que el Parlament Europeu només era informat de la vacant per part de les autoritats estatals. I afegia que la cambra tampoc no tenia capacitat per a negar-se a prendre en consideració la decisió del Suprem. I afegia: “No correspon, a primer cop d’ull, al Parlament Europeu de comprovar el respecte del procediment previst pel dret nacional en la matèria, perquè aquesta facultat correspon exclusivament als òrgans jurisdiccionals nacionals competents, si és el cas, després d’una remissió prejudicial al Tribunal de Justícia [de la Unió Europea] o a aquest darrer en el marc d’un recurs per incompliment.”

I això precisament ha fet ara la defensa de Junqueras: un recurs de cassació al TJUE per incompliment d’allò que disposava la sentència d’aquest mateix tribunal sobre el reconeixement de Junqueras com a eurodiputat que tenia immunitat. La dificultat d’aquest litigi rau en el fet que caldria corregir una doctrina ja existent, la del precedent de Le Pen. Per això, els advocats Marc Marsal i Andreu Van den Eynde argumenten que el Suprem va maniobrar per esquivar la decisió del TJUE sobre Junqueras, obrint una peça separada sobre la seva situació personal quan va enviar les preguntes prejudicials sobre la immunitat i mantenint viva la causa principal, la que va derivar en la sentència del Suprem. Junqueras fou condemnat el mateix dia que a Luxemburg es feia la vista oral sobre les pre-judicials de Marchena per a saber si tenia immunitat com a eurodiputat.

Consideren que el Parlament Europeu ho hauria d’haver valorat, hauria d’haver vist que incomplien la sentència, perquè, de fet, ningú no els va demanar el suplicatori que hauria calgut per a empresonar Junqueras. El van mantenir tancat en tot moment.

Efecte per als exiliats

La decisió que acabi prenent el TJUE sobre Junqueras pot tenir un efecte directe sobre la batalla judicial de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats. Perquè tenen obert un altre procediment al TGUE per una demanda molt semblant a la de Junqueras sobre la petició d’empara de la immunitat que Diana Riba va demanar, també per a ells, a la presidència del parlament. Si el tribunal els donés la raó, la presidència del Parlament Europeu hauria de tramitar aquella demanda d’empara per totes les immunitats que els corresponen com a eurodiputats, i en darrera instància tindrien una cobertura jurídica efectiva fins i tot dins l’estat espanyol. Però per arribar fins a aquest punt cal recórrer abans unes quantes etapes. La primera, la de l’informe de Szpunar sobre Junqueras d’aquest matí.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes