Després de més d’un any d’espera, s’ha fet pública l’’Enquesta sobre la defensa nacional i les forces armades’, que permet donar una perspectiva sobre la valoració que la població té d’aquesta institució segons diferents valors, com serien la ideologia o sentiment nacional.

Una institució polititzada i amb poca presència
Fa just una setmana, en el discurs de la Pasqua Militar, la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, va posar l’exèrcit com a garant per fer complir la Constitució. Les declaracions no són res nou. Pocs dies abans del 27-S, l’anterior ministre, Pedro Morenés situava les Forces Armades com les garants de la sobirania d’Espanya, amb la missió de defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional.

Els diferents governs espanyols i la mateixa institució han situat el paper de l’exercit més enllà de la protecció dels ciutadans. Les Forces Armades han tingut un paper clau en la redacció de la Constitució, així com en la configuració de l’Estat autonòmic actual. Aquest paper, de garantia de l’ordre establert, no sembla haver desaparegut i així no  sorprèn excessivament que l’exercit rebés a Barcelona els Reis d’Orient amb banderes espanyoles, que l’Associació de Militars Espanyols advertís a Artur Mas de jutjar-lo per alta traïció en un tribunal militar si permetia la “fractura” d’Espanya o que encara trobem sovint en les casernes exaltacions del franquisme.

Aquest fet és plasmat en la nova enquesta, que mostra que són justament els territoris més favorables a l’autogovern, els que menys afecció tenen amb l’exèrcit i els que senten menys emoció en presenciar un acte de caràcter militar.

Poca o gens d’emoció en veure un acte de caràcter militar:

Captura de pantalla 2017-01-13 a les 18.11.31

“Sentimiento al ver un acto o ceremonia de carácter militar’. Dades de “Defensa Nacional y Fuerzas Armadas (XI)”.

Els ciutadans del País Basc i Catalunya són els que menys emoció senten, a la vegada que són els que valoren més negativament les Forces Armades. El 70% de la resta de l’estat valoren bé o molt bé l’exercit, mentre que només un terç dels catalans el valora així.

Relacionat amb aquesta qüestió, cal esmentar que els catalans que es senten poc o gens orgullós de ser espanyols han passat de ser el 27% el 2005 al 45% el 2015. Al País Valencià la xifra ha passat del 7,1% al 12,9%. Actualment només un 7% de catalans declara que s’emociona molt en presenciar un acte militar.

Actualment, la major part de les tropes espanyoles en els Països Catalans es concentren a la província de València, amb més efectius aquí (4.866) que en tota la resta (4.307). Concretament a Catalunya, hi ha 1.784 efectius, que representen l’1,49% del conjunt de l’estat, al País Valencià el 4,97%,mentre que a les Illes Balears hi ha presents l’1,18%.

Un exèrcit recolzat en la dreta i l’espanyolisme
L’actual pressupost del 2016 situava la despesa de defensa en 5.700 milions d’euros, encara que els darrers anys ha acostumat a augmentar prop d’un 35% respecte del pressupostat. El 2015 van ser pressupostats 5.768 milions i es van acabar gastant 7.874 milions. Cal afegir que el Centre Delàs, ha calculat que part de la despesa de defensa és camuflada a través d’altres departaments, augmentant un 250% el cost i arribant als 16.680 milions d’euros. Aquestes dades estan més en consonància amb les de l’OTAN, que va situar la despesa en defensa d’Espanya en gairebé 14.000 milions.

Aquesta despesa, però, és valorada de forma diferent segons la ideologia dels ciutadans.

Captura de pantalla 2017-01-13 a les 18.43.13

Valoració pressupost per ideologia. Dades de “Defensa Nacional y Fuerzas Armadas (XI)”.

Com s’observa clarament, els ciutadans ubicats més a l’esquerra consideren que la despesa militar és excessiva. Com més a la dreta se situen, més adequada la consideren. Fins i tot, un 30% de ciutadans ubicats al centre-dreta i dreta consideren aquesta com insuficient. La ideologia està també estretament lligada a la valoració de l’exèrcit. Mentre només un 2% de la dreta valora negativament l’exercit, aquesta valoració negativa augmenta fins al 26% en l’extrema esquerra.

Captura de pantalla 2017-01-13 a les 18.44.37

Valoració pressupost per identitat nacional. Dades de “Defensa Nacional y Fuerzas Armadas (XI)”.

També es mostra clarament que hi ha una perspectiva diferent segons la identitat nacional. Prop d’un 80% dels que es consideren únicament del seu territori, i no espanyols, considera excessiu el pressupost militar, a la vegada que un 43% d’aquests valoren negativament l’exercit. En canvi, els únicament espanyols, hi ha més que el consideren insuficient que excessiu, i només un 3% valora negativament l’exercit. Sumant els dos factors, no sorprèn que un 65% dels catalans consideri excessiu el pressupost de defensa, així com també un 36% dels illencs i un 30% dels valencians.

Cap a un exèrcit europeu?
Aquest 2017, per primer cop, la Comissió Europea ha decidit crear un fons europeu de la Defensa per finançar una protecció comuna i la indústria militar, amb una partida inicial de 25 milions el 2017. Esperant que a partir del 2020 el programa de recerca compti amb 500 milions anuals. A la vegada fomentar la compra comuna d’equipaments militars, drons o helicòpters per valor de 5.000 milions d’euros anuals. La Comissió Europea ha demanat més col·laboració entre estats i posada en comú de recursos.

En l’enquesta, que no dóna opció a escollir un país sense exèrcit, prop d’un 70% d’illencs i catalans aposta per un exèrcit supranacional, que superi l’actual exèrcit estatal. Tot i això, aquesta no és la voluntat majoritària en el conjunt dels ciutadans de la resta de l’estat. La majoria aposten per mantenir l’actual exercit espanyol. En gran part, els objectius d’un exercit europeu, que defensi els interessos comuns, xoca amb una funció vital de l’exercit espanyol, que és la de garant de l’ordre vigent i la unitat d’Espanya, fet que una autoritat europea ho podria limitar.

Cal destacar que també podria ser una limitació un dels grans negocis espanyols: les exportacions en matèria militar. Espanya està en la setena posició mundial en l’exportació d’armes. Una de les operacions més polèmiques és la venda d’armes als països de l’Orient Mitjà, que tenen fins i tot la intervenció directa de la monarquia espanyola.

L’any 2015, un 24% del total de les exportacions van anar a aquests estats. Tots estan involucrats d’una manera o altra en els conflictes de la regió, amb indecís fins i tot, de què armament espanyol ha acabat en mans d’Estat Islàmic. Aràbia Saudita és el soci preferent amb prop de 550 milions d’euros de material militar venut el 2015, sent més de 910 milions el material venut al conjunt dels països de la regió. Paral·lelament, el conflicte a l’Orient Mitjà és considerat una de les majors amenaces per la seguretat d’Espanya, tot i ser un dels actors que ajuden a alimentar-lo.

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.