Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Quan es parla de la situació actual de la llengua sovint s’argumenta que el català és un idioma que s’utilitza molt. I que té poder d’atracció. Certament: és difícil qüestionar la vitalitat del català. Fins i tot hi ha dades contundents. En algun àmbit no institucional, com ara el radiofònic, el català és hegemònic a Catalunya. La presència del català a internet està molt per damunt del que li correspondria pel nombre de parlants. I cal dir el mateix de la versió en català de la Viquipèdia. Podríem adduir altres exemples.

Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que l’anàlisi de la situació fa descobrir símptomes catastròfics. I una cosa és compatible amb l’altra. Ens pot servir aquest símil: de vegades una persona amb una malaltia greu pot fer vida normal i mostrar-se plena de vitalitat (almenys durant un temps). O aquest altre: un negoci pot donar un bon rendiment fins i tot quan se sap que el sector al qual pertany té els dies comptats.

Podem continuar amb aquests dos símils. Ni el malalt es curarà, ni el negoci perviurà, si no s’hi fan actuacions d’urgència. I el fet és que avui no hi ha cap pla previst per afrontar els símptomes catastròfics que presenta el català. No en tenen cap les autoritats polítiques, i els parlants, potser enlluernats per la vitalitat que encara mostra el català, no són conscients que aquest pla és necessari. Per això no tenen inconvenient a usar el castellà quan no caldria: a renunciar constantment a la seva llengua.

El procés independentista dels últims anys, a més, no ha tingut efectes positius en relació amb el català. Més aviat al contrari. La voluntat d’obtenir l’adhesió de la població de primera llengua castellana ha frenat qualsevol plantejament d’exigència en matèria lingüística. I ha emergit, en certs sectors adversos o indiferents a la independència, la percepció que parlar en català va associat a l’opció independentista: el rebuig de la independència, llavors, ha implicat el rebuig del català.

Els símptomes hi són. El negacionisme és paralitzador. Hi som a temps. Però cal posar-hi remei ara mateix.

Jordi Ginebra
Catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Caldria fer moltes coses, entre les quals les següents’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias
26. Xavier Lamuela
27. Mercè Lorente
28. Josep Martines
29. Vicent Martines
30. Marina Massaguer
31. Brauli Montoya

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.