Alguns dels lesionats l’1 d’octubre a la ciutat de Barcelona ja han començat a identificar els policies espanyols que els van agredir. Amb els números d’identificació dels agents que van intervenir, que ha aportat el cos de policia al jutjat, i la correspondència amb els números operatius que duien a l’esquena, alguns lesionats han fet servir imatges dels incidents per demanar que declarin com a imputats els agents concrets que sembla que els van pegar.

Després d’haver rebut desenes de denúncies i informes mèdics, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola que li enviés un llistat amb la identitat dels agents que van actuar a cadascun dels vint-i-cinc col·legis electorals intervinguts de la capital catalana aquell diumenge.

A banda, els Mossos d’Esquadra han aportat, detallat i ordenat nombroses imatges captades per particulars, mitjans de comunicació i càmeres de seguretat, on es poden veure els números operatius d’alguns agents en tres col·legis: el Mediterrània, de la Barceloneta, el Dolors Monserdà, de Vallvidrera, i el Ramon Llull, de l’Eixample. Això ha permès als afectats saber quin agent els va agredir.

Un dels policies identificats és un subinspector que va actuar a l’institut Pau Claris i que sembla que és qui va tòrcer els dits de Marta Torrecillas. Aquest subinspector, número 2 del dispositiu en aquest centre, surt identificat a les imatges. Per això, l’advocat de Torrecillas ha demanat que sel citin a declarar com a investigat, i que la resta de membres del seu escamot siguin interrogats com a testimonis.

Informe de la policia espanyola contra votants i Mossos

Al llistat de la policia espanyola surten més d’un miler d’agents, dividits i ordenats per unitats d’intervenció i amb els col·legis on van actuar, indicant-ne en cada cas els comandaments. La mateixa policia també ha remès al magistrat instructor un llistat amb els quaranta agents lesionats i els corresponents informes mèdics, la majoria per cops i dolors a les articulacions.

Per la seva banda, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador màxim del dispositiu dels tres cossos policíacs l’1-O, diu en un informe remès al jutge que l’objectiu de l’operatiu policíac era intervenir el material, i no pas els votants ni tancar i desallotjar els col·legis electorals, i que la intervenció tingués ‘la menor afectació possible sobre les persones congregades’.

Segons Pérez de los Cobos, des de primera hora d’aquell matí hi havia informacions que apuntaven una ‘eficàcia molt limitada de l’actuació dels Mossos’, informació corroborada poc abans de les 9 del matí quan la policia catalana va demanar suport als cossos espanyols. Així, els agents espanyols es van trobar concentracions ‘organitzades i preparades’ de centenars de persones, o fins a 1.500, en alguns casos ‘exercint la força’ o amb ‘violència directa’ per a dificultar i alentir l’actuació de la policia.

Arran d’això, els cossos espanyols es van veure ‘obligats’ a fer servir eines antiavalots, utilització que es podia haver evitat, segons l’informe, ‘mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos els dies previs a la votació o les primeres hores del dia 1’.

L’informe acusa de ‘passivitat i nul·la col·laboració’ als Mossos, i fins i tot ‘d’entorpiment i obstrucció’ als cossos de la policia espanyola. Així, per exemple, diu que hi va haver ‘insults’ i ‘agafades’ per part de policies catalans a agents espanyols a l’escola Mediterrània de Barcelona, o que un mosso que va ‘entorpir’ l’acció de la policia espanyola al centre Pau Claris. A la seu central del Departament d’Ensenyament, no es va comunicar que la consellera, Clara Ponsatí, anava amb un escorta armat.

Les dades que el jutge va requerir a la policia i que ara s’han lliurat han permès de fer el creuament entre el número de l’operatiu que portava l’agent que va agredir Marta T. a l’escola Pau Claris. Aquest número, 4U21, es pot veure a les imatges de vídeo que consten en el procediment judicial i, per tant, en fan inequívoca la identificació. Segons la relació aportada per la policia, aquest agent era el subinspector 70231.

Segons Xavier Monge, advocat d’Alerta Solidària, ‘l’informe del coronel De los Cobos posa de relleu que, malgrat es pretenguin excusar, era un operatiu policíac absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir; l’absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l’actuació de la policia va ser desmesurada i que no va respectar els principis d’oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció, i que, per tant, van ser actuacions il·legals, que van vulnerar drets fonamentals i que no estaven justificades en la interlocutòria del TSJC que parlava expressament de no afectar la normal convivència ciutadana’.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb