La Rambla Atemptat

Un any després dels atemptats del 17-A, les víctimes i el seu dolor són el centre de la memòria d’un dia ple d’horror i de preguntes sense resposta. Les setze persones mortes i més de cent ferits van ser homenatjats per la ciutadania d’una manera massiva. Avui ho tornaran a ser. Durant aquests dies previs al primer aniversari dels atemptats s’ha anat sabent que malgrat que les víctimes siguin una referència constant en els discursos oficials, a l’hora de la veritat, no són la prioritat. Roberto Manrique en una entrevista a VilaWeb explicava com els dies passen i les víctimes veuen com els seus drets i el seu patiment queda difuminat per una xarxa burocràtica i uns protocols poc eficients.

Javier Martínez, el pare d’en Xavi, el nen de 3 anys que va morir a la Rambla, ha insistit amb una idea: vol transformar el dolor en alguna cosa positiva perquè fets com els de Barcelona i Cambrils no tornin a passar. Vol que la mort del seu fill no sigui en va i per això interpel·la a la ciutadania a mirar amb els ulls ben oberts tots el que va passar aquell dia, a no oblidar les víctimes i les seves circumstàncies.

Aquestes són les setze persones que van morir el 17 d’agost del 2017, a causa dels atemptats:

Julian Cadman, de 7 anys i d’origen australià, era a Barcelona amb la mare i la família materna per assistir al casament de la seva cosina. Durant l’atemptat, es va separar de la mare, que va resultar ferida i el van donar per desaparegut. L’avi va compartir a les xarxes socials la seva fotografia, que es va fer viral. Alguns mitjans van especular sobre  l’esperança de trobar-lo viu, però els Mossos d’Esquadra van confirmar la seva mort a la família tres dies després de l’atemptat. Aquests dies la premsa australiana l’ha recordat.

Pepita Codina, de 75 anys, havia anat a Barcelona des de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) per fer-hi algunes compres i passejar per la ciutat amb la seva filla Elisabeth, que va resultar ferida lleu. Pepita Codina va morir per la gravetat de les ferides que li havia causat l’envestida de la furgoneta.

Maria Correira Chegaram, de 20 anys, havia vingut a Barcelona a celebrar l’aniversari de la seva àvia Maria de Lurdes Ribeiro, que també va morir en l’atac. En un principi, es va donar per desapareguda, però pocs dies després de l’atemptat el govern portuguès va confirmar-ne la mort.

Bruno Gulotta, de 35 anys, originari de Legnano, a prop de Milà (Itàlia), era a Barcelona de vacances amb la parella i els dos fills. Els quatre passejaven per la Rambla en el moment de l’atemptat. Gulotta es va posar davant la família per parar el cop i la furgoneta el va atropellar. La família no va ser ferida.

Carmen Lopardo, de 80 anys, era a Barcelona de vacances. Havia nascut al sud d’Itàlia, però feia més de seixanta anys que vivia a Buenos Aires (Argentina). En un primer moment la van donar per desapareguda, però dos dies després dels atemptats es va notificar la seva mort.

Francisco López Rodríguez, de 57 anys, veí de Rubí, era de vacances i havia decidit de passar el dia en família per Barcelona. Després de dinar van anar a fer un volt per la Rambla, amb la dona, la neboda i els dos fills de la neboda. Ell empentava el cotxet del seu nebot de 3 anys, Xavi Martínez. La dona va resultar ferida greu.

Xavi Martínez, de 3 anys, de Rubí. Anava al cotxet per la Rambla amb la mare, la germana i els seus oncles. Ell i el seu oncle, Francisco López, que empenyia el cotxet, van resultar morts. El pare d’en Xavi, al cap de pocs dies de la mort del nen, va abraçar a l’imam de Rubí  fent un acte simbòlic a favor de la convivència i la pau.  En una entrevista al programa FAQS, Javier Martínez  va convidar a fer més humans els protocols d’atenció a les víctimes.

Ian Moore Wilson, canadenc  de 53 anys,  era de vacances amb la seva dona, Valerie, a Barcelona. Passejaven per la Rambla en aquell moment i tots dos van ser ferits. Ella va sobreviure, però ell no, les ferides van ser molt greus.

 Alejandra Pereyera, de 40 anys, era argentina, però feia deu anys que vivia a Barcelona, just a la zona de la Rambla. A 30 anys, havia decidit d’anar a Barcelona a cercar feina i en va trobar al mercat de la Boqueria. En el moment de l’atemptat, havia baixat de casa per anar a comprar.

Pau Pérez, de 35 anys, era veí de Vilafranca del Penedès. Recollia el cotxe d’un pàrquing a la zona universitària de Barcelona quan l’autor de l’atemptat el va apunyalar per robar-li el cotxe i fugir. En un primer moment, no es va relacionar la seva mort amb l’atemptat. Va ser quatre dies més tard quan els Mossos d’Esquadra van confirmar que l’autor de l’atemptat i l’assassí de Pérez eren la mateixa persona. Familiars i amics d’en Pau van plantar oliveres, per retre-li  homenatge el mes de gener.

Maria de Lurdes Ribeiro, de 74 anys i ciutadana de Lisboa (Portugal), havia decidit de celebrar l’aniversari a Barcelona amb la seva néta, Maria Correira. Acabaven d’arribar plegades a la ciutat i havien començat les vacances a la Rambla. Ambdues van ser envestides per la furgoneta i van morir arran de l’impacte.

Luca Russo, de 25 anys, era un enginyer que vivia a Bassano del Grappa, un municipi italià situat a la regió del Vènet. Passejava per la Rambla amb la seva parella quan la furgoneta de Younes Abouyaaqoub el va envestir.

Ana María Suárez, de 67 anys, era de Saragossa, però feia quaranta anys que estiuejava a Cambrils, on va tenir lloc el segon atemptat del 17 d’agost. Acabava de sortir d’un restaurant vora la platja on celebrava l’aniversari del seu marit. Havent sopat, van voler passejar una estona, just en el moment en què el gihadista va començar a apunyalar amb una arma blanca la gent que hi havia pel passeig.

Jared Tucker, de 42 anys, era dels Estats Units i feia un recorregut per Europa amb la seva dona per celebrar el primer any de casats. Després de visitar París i Venècia, el 17 d’agost feien parada a Barcelona. En el moment de l’atac, s’havia separat de la dona per trobar uns serveis per la Rambla.

Elke Vanbockrijck, de 44 anys, ciutadana belga, acabava d’arribar amb el marit i els dos fills a Barcelona per passar una setmana de vacances. El fill petit era seguidor del Barça i el Camp Nou era parada obligatòria. En el moment de l’atemptat, passejaven per la Rambla com a punt de partida de les vacances. La resta de la família no va resultar ferida.

Desireé Eugenia Zolotas, de 51 anys, era alemanya i passejava per la Rambla amb el seu marit i els dos fills aquella tarda del 17 d’agost. Després de l’atemptat, va ser traslladada immediatament a l’Hospital del Mar per les greus ferides que presentava. Allà va romandre ingressada durant deu dies, a la Unitat de Cures Intensives, però tot i els esforços dels serveis mèdics, no va sobreviure.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb