Les urgències del Clínic de València incorporen un protocol per a la detecció precoç del VIH

El servei d’urgències de l’Hospital Clínic Universitari de València ha incorporat a l’activitat assistencial un protocol de detecció precoç del VIH en pacients que se sospiti que puguin estar contagiats. Amb aquesta mesura es pretén acabar amb els casos que es diagnostiquen tard i que, com a conseqüència, presenten més possibilitats de mort i d’expansió de l’epidèmia.

Uns altres centres valencians ja tenen incorporat un programa de detecció precoç als serveis d’urgències, com són l’Hospital La Fe i el General. N’hi ha que, com l’Hospital Doctor Peset i el General d’Alacant, n’incorporaran aviat.

Es calcula que a l’estat espanyol hi ha 146.000 persones infectades per VIH i unes 20.000 viuen amb la infecció sense saber-ho. A més, es calcula que un 28% de possibles diagnòstics d’infecció per VIH podrien ser detectats als serveis d’urgències, un punt clau per a canviar el curs de l’epidèmia i disminuir-ne l’expansió. En aquesta línia, la cap d’Urgències de l’Hospital Clínic de València ha destacat que “cal tenir en compte que prop del 18% de pacients que tenen VIH no ho sap”. “Cal avançar en la detecció precoç perquè salva vides i s’eviten contagis”, ha remarcat.

El diagnòstic precoç de nous casos per infecció de VIH és fonamental per al control de l’epidèmia perquè en facilita l’accés al tractament i redueix el risc de transmissió. “Els serveis d’urgències són clau per a la diversitat de patologies que atenem, per això hem vist necessari d’incloure noves maneres de treballar perquè no es quedi cap cas ocult sense detectar”, ha dit.

El protocol estableix recomanacions per a fer les proves de VIH en determinades situacions clíniques, que han estat triades perquè són altament prevalents en persones amb VIH i molt freqüents als serveis d’urgències, així com un protocol de derivació a la unitat de malalties infeccioses. Les principals situacions clíniques derivades a aquesta unitat són infeccions de transmissió sexual, pneumònia adquirida en la comunitat, síndrome de mononucleosi, herpes zòster i profilaxi postexposició al virus.