14.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 15.01.2016 - 01:17
La nova majoria de progrés valenciana, en aquest cas fins i tot amb el suport parcial de Ciutadans, va decidir ahir de deixar sense efectes legals la polèmica llei de senyes d’identitat, aprovada pel govern del PP el 2 d’abril de l’any passat. La llei –açò és una obvietat– no tenia gens de sentit i era pura munició electoral per a un PP que quan la va portar al parlament valencià ja veia què li passaria electoralment. El PP pretenia acorralar l’esquerra i sobretot el valencianisme amb aquella cantarella de l’anticatalanisme que tant li havia funcionat durant la transició. No se’n va sortir, perquè la societat valenciana ha canviat i ha canviat molt.
La jugada no va reeixir i avui el PP és fora de la majoria de les institucions valencianes, sortosament per a aquest país, que així ha recuperat l’autoestima. Com bé diu el president Puig, que els valencians ja no siguem coneguts a fora com el país dels corruptes i de la tolerància envers la corrupció és un autèntic descans.
Tanmateix, el fantasma del catalanisme no hauria de servir mai al País Valencià per a tapar les vergonyes dels corruptes. No hauria de servir per a amagar que ens han deixat un país trinxat, sense bancs, sense mitjans públics, sense infrastructures, sense inversions, amb una Generalitat infrafinançada, que no pot pagar la despesa social necessària i merescuda, a la qual tenim dret.
Aquells qui ahir enarboraven la senyera a les corts, aquells que de fet segrestaven la senyera a les corts, no estan en condicions de donar lliçons a ningú. I encara menys de donar lliçons d’identitat, ells que no han tractat mai amb decència la llengua que parlem els valencians –i no hi ha símbol d’identitat més clar i indiscutible que aquest.
Les seues senyes, allò que tothom identifica com el que els fa diferents respecte del món, en tot cas serien la corrupció, el menysteniment a la cultura, la manipulació de la informació, el balafiament de recursos i una espanyolitat tan rotunda i massissa que impedeix la valencianitat, que la fa impossible. I els pot agradar o no, però els ciutadans valencians vam decidir fa mesos que ja era hora de posar fi a aquesta manera d’entendre el país.
Les seues senyes de veritat –no aquelles com les banderes que desplegaven ahir i que només volen usar per enfrontar-nos o per acorralar-nos– no ens representen i esperem que no ens tornaran a representar mai més. De manera que ja poden protestar tant com vulguen i organitzar el xou que consideren convenient…