02.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 02.06.2026 - 21:56
L’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP) adverteix que la pluja d’aquests darrers mesos i l’arribada sobtada de la calor han afavorit la proliferació de paneroles i mosquits, que poden actuar com a vectors de malalties. A aquestes condicions s’hi afegeixen factors com les obres als carrers, que fan que paneroles i rosegadors surtin a la superfície. L’entitat també parla d’una desestacionalització, perquè les temperatures suaus de l’hivern allarguen les temporades de les plagues.
El portaveu de l’ADEPAP, Andreu Garcia, recomana mesures de prevenció com ara una bona higiene, una gestió adequada de residus al carrer i mètodes per a evitar que les plagues entrin a casa, com ara col·locar un rivet sota la porta.
Any complicat a causa dels mosquits
Garcia preveu un any complicat quant als mosquits, d’acord amb els primers indicadors, sobretot per l’acumulació d’aigua en zones naturals i recipients de jardins i les altes temperatures. Amb tot, diu que, si bé als mosquits els agrada la calor, no conviuen tan bé amb les temperatures extremes i per això caldrà veure’n l’evolució aquests mesos vinents.
A parer de l’associació, la principal preocupació és el mosquit tigre, amb activitat més aviat diürna, per la capacitat de criar en petites acumulacions d’aigua domèstiques i perquè és un vector de malalties com el dengue, el zika i el chikungunya. Aquestes malalties són endèmiques en països de l’Àfrica, d’Amèrica, del Sud-est Asiàtic, del Pacífic occidental i del Mediterrani oriental. A Europa cada any se n’importen casos, però en temporades passades també se n’han detectat d’autòctons –de gent que no ha viatjat a països on les malalties són endèmiques i, per tant, s’han infectat aquí.
Així mateix, el mosquit comú, d’hàbits nocturns, actua com a transmissor del virus del Nil occidental, que aquests darrers anys ha presentat una situació endèmica als Països Catalans. L’ADEPAP recorda que la crisi climàtica i l’alta mobilitat internacional han fet que unes certes malalties tropicals impliquin un risc real i autòcton.
Desestacionalització de les plagues
L’associació també observa una tendència a la desestacionalització de les plagues. Les temperatures suaus durant l’any fan que els cicles de reproducció no s’aturin –si de cas, durant molt poc temps–, i la pluja de la primavera ha estat el detonant definitiu perquè proliferin insectes com les paneroles.
L’associació assenyala que, fins fa pocs anys, les actuacions preventives que es feien al maig solien actuar de protecció tot l’estiu, però actualment s’han d’avançar i fins i tot reforçar abans no s’acabi la temporada.
El portaveu de l’organització ha dit que en les campanyes preventives que fan a la xarxa de clavegueram dels municipis detecten enguany una gran quantitat de paneroles, que poden actuar com a vectors mecànics de patògens, com ara els causants de la salmonel·losi, contaminant aliments i superfícies amb contacte.
Garcia també diu que l’obertura del clavegueram o el moviment de terres que solen implicar les obres al carrer afavoreix la proliferació de paneroles i rosegadors. Les empreses –diu– fan tractaments abans de començar les obres, i és important que l’administració pública reculli aquestes intervencions en el pla preventiu.
Les rates i l’alerta sanitària per hantavirus
L’ADEPAP també ha volgut fer un advertiment sobre les rates com a reservoris de malalties zoonòtiques greus arran del brot mortal d’hantavirus en un creuer que navegava per l’Atlàntic i que va posar en alerta el món el mes passat. Els hantavirus es transmeten als humans per inhalació de partícules provinents d’excrements o d’orina de rosegadors infectats, i la soca dels Andes causant del brot al creuer és l’única capaç de transmetre’s de persona a persona.
Aquesta soca és a l’Amèrica del Sud, sobretot a l’Argentina i Xile, però no a Europa. Sigui com sigui, l’ADEPAP diu que cal estar atents als riscs de l’hantavirus. I afegeix que les rates també transmeten malalties com ara la leptospirosi, una infecció bacteriana, i que sobretot es transmet pel contacte amb l’orina d’animals infectats.