Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Dimarts 24 el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Romeva van ser al Parlament Europeu, a Brussel·les. Alguns periodistes i polítics han donat una visió molt estranya de la visita. Per això voldria explicar els fets que sé, perquè ho vaig viure des de la primera fila. Ni la ignorància ni el tremendisme no són bons aliats. Tot el que fem i ens passa és força més senzill i normal del que sovint volem fer creure.

1. Els membres del govern van venir al parlament convidats per tres eurodiputats catalans: Jordi Solé, Ramon Tremosa i jo mateix. Als qui han dit que no els havia convidat ningú –volen dir ‘ningú de categoria’–, els agraeixo que ens ajudin a tots tres en les nostres meditacions i que ens avancin el missatge del Dimecres de Cendra. Han de saber, però, que ‘el Parlament’ no convida mai ningú. El papa de Roma o el secretari general de l’ONU també només són convidats pel president del Parlament. Els diputats organitzem actes constantment.

2. Els membres del govern van venir a fer una conferència sobre la situació actual de la política catalana i el desig de referèndum per part de la majoria dels parlamentaris i dels ciutadans. No vam demanar que els rebés ningú. Els únics que els rebrien serien els diputats, representants diplomàtics o regionals, i ciutadans que lliurement els volguessin anar a sentir.

3. Això no vol dir que no es tingués en compte el rang institucional dels nostres convidats. De fet, el parlament els va fer entrar per l’entrada de les autoritats, va desplegar un discret, però eficaç, servei de seguretat, que vaig tenir el plaer de conèixer, i els va reservar una sala de descans abans i després de la conferència. L’última vegada que vaig acudir a aquella sala va ser per a una reduïda reunió amb el ministre grec de Migració. El camí des d’allà fins a la sala de la conferència, el van fer envoltats d’un núvol de mitjans, més de vint d’estrangers, a part dels catalans i espanyols. La sala més gran del Parlament Europeu era plena, com mai abans, amb cinc-centes persones. Les intervencions de tots tres van durar només una hora i van ser fetes en català, anglès, francès i castellà.

4. Després, els serveis de la casa van obrir pas a la comitiva i la van acompanyar fins a la sortida. Els tres eurodiputats que havíem organitzat l’acte n’estem plenament satisfets. És absolutament normal i, doncs, desitjable, que la veu del govern se senti també a Brussel·les. No volíem organitzar un acte social, sinó un exercici d’explicació democràtica per part d’aquells que han rebut l’encàrrec del poble de fer avançar el seu desig d’autodeterminació.

Ni el cofoisme cregut ni el tremendisme o el menysteniment desinformats i malintencionats no són respostes intel·ligents a aquesta visita a Brussel·les. És rar, això, sí, que, en la campanya del diàleg, ni tan sols es vulgui escoltar l’altre. Els qui escolten tenen més fonament per a consentir o per a dissentir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.