16.04.2026 - 19:50
Sembla que a l’estat espanyol no hi ha manera de ser complidor a l’hora de pagar. Uns perquè van justs i no hi arriben, uns altres perquè apliquen la seva “cultura” financera habitual i uns quants, simplement, perquè s’aprofiten dels avantatges financers que els dóna el seu poder de negociació i l’avantatge de tenir un crèdit gratuït dels proveïdors. El fet és que la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha denunciat aquest matí una nova deterioració dels terminis de pagament a l’estat espanyol i ha alertat que la morositat continua castigant amb una duresa especial pimes i autònoms.
Segons la nova edició de l’“Informe sobre morositat: estudi dels terminis de pagament a Espanya 2025”, el 85% de les grans empreses supera el termini legal de pagament i les administracions públiques ja triguen una mitjana de 70 dies a abonar les factures, és a dir, més del doble del límit legal i, per segon any consecutiu, per sobre del termini mitjà de pagament del sector privat.
El fet és que, durant el 2025, el termini mitjà de pagament del sector públic va augmentar de 3 dies, fins a 70 de mitjana; el del sector privat també va créixer de 3 dies, fins a 77. En tots dos casos, els registres ultrapassen clarament els terminis establerts per la llei, que fixa un màxim de 30 dies per a les administracions públiques i de 60 per a les empreses.
En el cas del sector privat, l’estudi torna a indicar que les grans empreses són les que es comporten més malament quant a pagaments. Per al 67% dels enquestats, el tipus de client que més triga a pagar és la gran empresa, és a dir, la que té una facturació de més 50 milions d’euros. Quan es pregunta específicament quant triguen a pagar aquests clients, el 85% afirma que les grans companyies ultrapassen el termini legal: el 38% assegura que paguen molt per sobre dels terminis legals, és a dir, a més de noranta dies, i el 47% indica que paguen una mica per sobre del límit, i tarden entre 60 dies i 90. Només el 15% afirma cobrar de les grans empreses dins el termini legal. Són uns percentatges esfereïdors, tenint en compte quants anys fa que s’arrossega aquesta xacra.
El fet més preocupant és que la dada és clarament pitjor que la de l’any anterior. El 2024, el percentatge de grans companyies que pagaven dins el termini legal era del 26%; per tant, la caiguda fins al 15% reflecteix un deteriorament evident del comportament d’aquest segment empresarial. En contrast, únicament el 13% dels enquestats diu que les microempreses i els autònoms són els clients que més triguen a pagar. Per a la PMcM, aquesta diferència posa en relleu una distància de comportament intolerable en els pagaments, segons la grandària d’empresa. L’“Informe anual 2025” de l’Observatori de Pagaments de la Unió Europea també al·ludeix a aquesta realitat i diu que Espanya és dels països amb més distància entre grans empreses i microempreses, quant a les pràctiques de pagament, segons la grandària.
I per si no n’hi hagués prou amb la submissió obligada dels petits envers els grans, resulta que qui hauria de donar exemple encara es comporta pitjor. Em refereixo a les administracions públiques. Per això l’informe assenyala que l’empitjorament de les dades del sector públic és especialment greu. El president de PMcM, Antoni Cañete, ha subratllat que el 2025 confirma, per segon any consecutiu, una anomalia especialment preocupant: que les administracions paguin més tard que les empreses, malgrat que el seu termini legal màxim és la meitat. “Ja el 2024 hi va haver aquest sorpasso, quan el període mitjà de pagament del sector públic va arribar a 67 dies, enfront dels 64 del sector privat, una cosa que no passava d’ençà del 2014. Ara aquesta diferència es torna a repetir”, ha afegit.
L’informe fa un pas més i també identifica on es concentren els màxims retards dins l’àmbit públic. Més de la meitat dels enquestats, un 55%, diu que l’administració local és la que triga més a pagar. A continuació, ve l’administració autonòmica, esmentada pel 26%, i, en tercer lloc, l’administració central espanyola, amb un 19% de respostes. Cañete diu: “En un context en què l’administració incrementa la recaptació, no hi ha motiu que justifiqui un empitjorament dels terminis de pagament.” I afegeix: “El sector públic hauria de ser el primer a respectar els temps que exigeix als altres, i exercir un paper exemplaritzant en relació amb el sector privat.”
A més dels retards, l’estudi constata una alta xacra que es manté: la permanència de condicions abusives. L’any passat, el 60% dels proveïdors va tenir contractes o acords comercials amb clients, tant públics com privats, que els imposaven terminis de pagament superiors als permesos per la llei, i aquesta pràctica il·legal no tingué conseqüències. Per a la PMcM, aquesta realitat demostra que continuen vigents conductes contràries a la llei que es produeixen sense un efecte correctiu real.
A conseqüència d’aquesta impunitat, és preocupant, però lògic, que quan hi ha impagaments o retards la immensa majoria dels proveïdors renunciï a reclamar els mecanismes de compensació prevists legalment. El 89% afirma que mai o gairebé mai no exigeix als seus clients morosos els interessos de demora i el 94% diu que no reclama la indemnització legal per costs de recobrament en cas de retard o impagament. Per què ho han de fer, si saben que no passarà res?
No és estrany, doncs, que el 91% dels enquestats consideri necessari i urgent un règim sancionador. A parer de la PMcM, els resultats de l’informe reflecteixen que, sense sancions, continuarà essent molt difícil de reduir realment els terminis de pagament. Hi ha ningú que en dubti, d’això? Ja fa molts anys que ho comprovem!
En vista dels resultats, un any més, la PMcM reclama sensibilitat per a corregir un problema estructural que colpeja amb més intensitat les empreses més petites. Recordem que el nou reglament europeu contra la morositat, actualment, es troba en fase de debat al Consell Europeu, on les diferències econòmiques i culturals entre països dificulten el consens. Si estats com Dinamarca o els Països Baixos presenten alts nivells de puntualitat en els pagaments, alguns altres països europeus registren nivells de morositat significativament més alts.
El debat sobre el futur reglament europeu gira entorn de si s’han de limitar més els terminis de pagament, que actualment el marc comunitari estableix en un màxim de 60 dies per a operacions entre empreses i 30 per al sector públic. Segons l’informe de l’Observatori Europeu, els terminis mitjans reals superen aquests límits: 60,3 dies en les operacions entre empreses i 69,8 en les transaccions entre administracions públiques i empreses.
Per a la PMcM, el debat europeu sobre la morositat és una oportunitat històrica per a corregir un problema estructural que afecta especialment i, amb molta força, les empreses més petites. “La pregunta clau és si Europa protegirà de debò les petites empreses o si es deixarà arrossegar una vegada més per les excepcions i els interessos particulars”, insisteix Cañete. Caldrà tenir més paciència, però això ja es fa esperar massa…
