Les dues vies per a investir Puigdemont

Junts per Catalunya estudia de fer coincidir el ple d'aprovació de la llei de la presidència amb la investidura per esquivar el vet del Constitucional *** Compromís pot passar davant del PP a la circumscripció de València, segons una enquesta *** L'anticatalanisme mallorquí entra en crisi per les disputes internes

VilaWeb
Redacció
25.04.2018 - 05:58
Actualització: 25.04.2018 - 07:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

TEMA DEL DIA
Majoria suficient.
L’acceptació per part de la mesa del vot delegat del conseller Toni Comín ha donat aire a la majoria sobiranista per planificar una investidura de Puigdemont sense haver de passar per unes noves eleccions que a l’hora de la veritat ningú no vol però tampoc ningú no s’atreveix a descartar del tot. Si l’anunci que ha fet avui Rajoy d’emprendre mesures legals no ho impedeix, Junts per Catalunya i ERC sumen 66 diputats, suficients per a escollir un president en la segona tanda. Això no vol dir que s’hagi renunciat a la investidura de Puigdemont i s’opti per investir un president sense càrregues legals, tal com vol Mariano Rajoy. Tot al contrari.

El pla de Junts per Catalunya continua essent d’investir Puigdemont d’acord amb el mandat de les urnes del 21 de desembre, mitjançant la reforma de la llei de presidència, per poder fer una investidura a distància. En aquests moments la llei és al Consell de Garanties Estatutàries. La intenció de JxCat és aprovar la reforma de la llei en un ple –probablement la setmana del 7 de maig– i immediatament fer la investidura, el mateix dia si pot ser, perquè el Tribunal Constitucional espanyol no tingui temps d’impugnar-la. El problema és que la llei no seria vigent fins que no la publiqués el Diari Oficial de la Generalitat, que ara és a les mans del govern central per la intervenció de l’article 155. Quan es va aprovar la llei del referèndum, el DOGC va publicar-la al cap de poca estona per facilitar que el govern el convoqués l’1 d’octubre, abans la llei no fos suspesa. Tot es va fer en pocs minuts, sense deixar temps de  reaccionar al Constitucional.

Però aquesta vegada la jugada no es pot repetir perquè el DOGC el controla el govern espanyol, que pot dilatar-ne la publicació fins que el Constitucional no ho tingui tot a punt per guillotinar la reforma de la llei de presidència o vetar, com va fer el 28 gener, la candidatura de Puigdemont dictant unes mesures cautelars sense precedents. Aleshores només hi hauria l’opció de convocar un ple d’investidura desobeint el Constitucional, cosa que Esquerra descarta, o aplicar finalment el pla D, que vol dir escollir un president provisional tot esperant l’evolució de la situació judicial de Puigdemont. Per a aquesta investidura no caldrien els vots de la CUP: amb els 66 de Junts per Catalunya i ERC n’hi hauria prou i es podria fer abans del 22 de maig. Aquesta és la via en què ERC se sent més còmoda, tot i que hauria volgut que hagués estat més ràpida.

La investidura de Puigdemont com a president tindria en aquests moments un gran impacte internacional, tant si la justícia alemanya ja s’hi ha pronunciat com si no. Junts per Catalunya no descarta, si finalment Puigdemont no és lliurat a Espanya i pot tornar a Bèlgica, d’investir-lo més endavant, amb la legislatura començada, quan el Constitucional espanyol hagi resolt sobre la llei de presidència. En canvi, si finalment fos lliurat a Espanya, seria inhabilitat probablement fins i tot abans de ser jutjat i, per tant, no podria ser investit. Aleshores, el president escollit de manera ‘provisional’ consolidaria definitivament la seva posició.

MÉS QÜESTIONS
Compromís pot avançar el PP a la circumscripció de València.
Una enquesta publicada pel diari Valencia Plaza aquest cap de setmana preveu que si ara es fessin les eleccions autonòmiques, es podria repetir el govern del Botànic i que a la circumscripció de València avançaria el PP i seria primera força.  El PP baixa a tot el País Valencià, si bé es manté com a força més votada a Alacant i Castelló. En canvi, a València Compromís pot confirmar el bon resultat que va aconseguir el 2015, ara amb 10 escons i un suport del 23,5%, un punt més que abans. El PP perdria dos diputats i també n’obtindria una desena, tot i que amb un percentatge de suport  lleument inferior al de Compromís.

En el cas del País Valencià, l’enquesta palesa que les forces d’esquerres mantenen la majoria, reforçades per l’entrada d’Esquerra Unida, que supera la barrera del 5% dels vots i hi entra amb 5 escons. Fins i tot s’hi observa una pugna entre els partits que poden tenir l’hegemonia de l’esquerra i presidir la Generalitat: Compromís i, per tant, Mónica Oltra, té un lleu avantatge en percentatge, però el PSPV encara té possibilitats d’obtenir més escons i lluitar perquè Ximo Puig continuï essent cap del Consell, perquè, segons l’enquesta, els tres parlamentaris que es troben en disputa cauran en mans dels socialistes, si bé per un marge estret. Sigui com sigui, els partits del pacte del Botànic –PSPV, Compromís i Podem– podrien repetir-lo sumant-hi, si volen, Esquerra Unida

L’esquerra valenciana demana la dimissió del senador del PP Pedro Agramunt.  Tots els partits d’esquerra han demanat la dimissió del senador Pedro Agramunt, acusat de corrupció i suborns en un informe del Consell d’Europa. En el document s’explica que es va beneficiar d’una estructura corrupta per afermar-se en el càrrec de president de l’Assemblea Parlamentària d’aquesta institució, des d’on va mantenir les pràctiques corruptes. Per exemple, el cobrament de suborns del govern de l’Azerbaitjan en canvi de netejar la imatge d’aquest règim que persegueix i empresona opositors polítics. Els socialistes, Esquerra Unida, Podem i Compromís han coincidit a demanar-ne la dimissió. El diputat de Podem a les Corts Jordi Alamán ha demanat que el senador del PP comparegui davant la Comissió d’Afers Europeus de la cambra valenciana. Compromís n’ha demanat la dimissió per ‘higiene democràtica’, segons la portaveu adjunta a les Corts Mónica Álvaro i ha recordat a la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, que no té ‘cap excusa’ per a mantenir-lo en el càrrec.


À Punt comença les emissions en proves amb partides de pilota i bandes. La televisió d’À Punt comença demà a les vuit del matí les proves tècniques d’emissió. Tal com va anunciar la directora general d’À Punt Mèdia, Empar Marco, a les Corts Valencianes, l’objectiu d’aquestes proves és acabar de fer els ajusts tècnics necessaris i detectar talls o irregularitats en l’emissió. L’operatiu tècnic de proves requereix l’emissió de continguts per a comprovar la continuïtat. Les proves es faran en horari de 8.00 a 22.30. S’ha optat per emetre programes de factura de RTVV. Són documentaris, partides de pilota i certàmens de bandes. També s’emetran sèries infantils de producció pròpia d’À Punt que ja es poden veure a la web. Les proves, a més a més, serviran perquè els usuaris tinguin temps de seleccionar À Punt en el comandament a distància. Els canals de referència d’À Punt són el canal 60 a Castelló, el 25 a Alacant i els canals 57 o 39 a la demarcació de València. Tota la informació es pot trobar a la web www.apuntmedia.es.

L’anticatalanisme mallorquí entra en crisi. Les tensions, les baralles internes i els personalismes han acabat fracturant les principals entitats anticatalanistes de Mallorca. El resultat ha estat la baixa de cinc patrons de la Fundació Jaume III (actualment, Sa Fundació), i la fi del moviment espanyolista Mos Movem, amb acusacions d’aprofitament polític i la dimissió d’alguna de les fundadores. Des de sectors anticatalanistes s’assenyala el director de la Fundació, Joan Pons, com el responsable de la crisi, per la seva desmesurada ambició personal i mala gestió. La nova imatge i denominació pública que ha presentat fa poc la fundació no els ha ajudat. Les persones que han abandonat l’entitat són: el fundador i portaveu, Joan Font, i els membres del patronat Gabriel Barceló, Bernat Noguera, Pep Cursach i Antoni Ballester. Pel que fa a Mos Movem, després d’uns mesos de mobilitzacions amb èxit escàs, s’ha paralitzat en un enfrontament intern entre els sectors gonellistes i els més espanyolistes. Aquests últims, pròxims a Vox, arriben a acusar de catalanistes els gonellistes perquè no defensen el castellà com a llengua única.

El judici pel cas BPA s’ajorna fins al setembre. El judici del cas BPA es reprendrà el 17 de setembre, segons que ha comunicat el Tribunal de Corts a les diverses parts presents a la causa. La interlocutòria estableix un termini de represa prou ampli perquè el Tribunal Constitucional andorrà hagi resolt el recurs que han presentat les defenses dels processats sobre el fet que el govern, els accionistes minoritaris i els clients que van comprar preferents es personin en la causa. El Tribunal de Corts ha tramès el calendari a les parts perquè es puguin organitzar amb antelació i preveu jornades de judici entre dilluns i dijous, del setembre fins al desembre. Més tard hi haurà l’aturada de Nadal i, si el judici hagués superat les jornades previstes del 2018, es reprendria el gener del 2019. La decisió del tribunal és independent de què resolgui el Tribunal Constitucional sobre govern, socis minoritaris i preferentistes, perquè la causa seguirà el seu curs tant si es permet que continuïn com si en són exclosos.

LA XIFRA
18 hores
tancat a la cel·la de la presó de Soto del Real són les que haurà de passar Jordi Sánchez durant un mes com a càstig per haver enregistrat un missatge electoral per a les eleccions del 21 de desembre.

TAL DIA COM AVUI
El 24 d’abril de 1916
començava a Irlanda la Revolta de Pasqua, aixecament contra el domini britànic ofegat per la repressió, però que més tard acabà exercint de detonant per a la independència de bona part del país.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes