L’alliberament de Mossul sembla que ha començat. La major part de les forces contràries a l’anomenat Estat Islàmic hi participen, convençudes que la destrucció de la seva base territorial els deixaria com un moviment pràcticament inert. Aniquilats a l’Irac, tot resultaria molt més fàcil a Síria.

El problema, però, és que ningú no sap què passaria a Síria i a l’Irac quan hagués desaparegut Estat Islàmic. Els experts, de fet, pronostiquen que esclatarien unes quants conflictes entre els qui avui hi són aliats. La llista podria arribar fins a deu:

1. Kurds contra àrabs (i turcs)
Els soldats kurds, tant de la regió autònoma de l’Irac com del Rojava sirià, han estat en primera línia del combat contra Estat Islàmic i dels més eficaços de tots. Això els ha fet merèixer el suport, especialment, dels Estats Units, que no veu amb mals ulls la idea d’un estat independent kurd, si més no a la zona iraquiana. Israel també hi dóna suport.

La regió kurda autònoma de l’Irac ja és, de fet, un estat independent, amb exèrcit propi i tot, que participa d’una manera destacada en l’alliberament de Mossul. Alguns líders polítics kurds consideren que, una vegada derrotat Estat Islàmic, cal posar la independència del Kurdistan sobre la taula. Però això podria portar a una nova guerra, entre els kurds i els àrabs, amb l’ajut de Turquia.

2.Turquia contra els kurds de Síria
Així que les tropes turques van entrar a Síria, va quedar clar que no lluitaven solament contra Estat Islàmic, sinó també contra els kurds. Per a Turquia és una qüestió de gran importància impedir la consolidació de zones independents kurdes a l’Irac o a Síria, pel contagi sobre el territori kurd que ocupa.

3. Els kurds de Síria contra el govern de Síria
Aquesta guerra ja fa temps que dura, però l’ofensiva contra Estat Islàmic l’ha relegada a un segon pla i fins i tot hi ha hagut episodis molt concrets de col·laboració. Desfet Estat Islàmic, el govern de Síria provarà de recuperar el control de tot el territori i això durà a la guerra amb les regions autònomes kurdes de Rojava.

Sobre aquest possible conflicte, cal tenir en compte que a la zona hi ha petites unitats de l’exèrcit nord-americà que donen suport i entrenament a la guerrilla kurda de l’YPJ. Amb l’augment de la retòrica antiamericana a Turquia i l’acostament de Turquia a Rússia, qualsevol incident en aquesta zona podria escalar ràpidament cap a un conflicte major.

4. Els Estats Units contra el govern de Síria (i Rússia)
Potencialment, és la guerra més perillosa. Als Estats Units creix la voluntat de crear una zona lliure de vols a Síria per aturar els bombardaments sobre Alep. Hillary Clinton ha deixat clar que està disposada a prendre aquesta mesura. Però això significaria l’enfrontament directe entre els Estats Units i Rússia, l’aviació de la qual ajuda el govern sirià. Alguns creuen que això duria a l’inici de la Tercera Guerra Mundial. Segurament no n’hi ha per a tant, però s’hi acostaria molt.

5. Turquia contra Síria
Turquia ha entrat a Síria per combatre Estat Islàmic i també els kurds. Però se n’anirà? Històricament, ha mantingut diferències territorials importants amb Síria i és fàcil de pensar que vulgui empènyer la frontera actual cap al sud, aprofitant la feblesa del govern sirià.

Oficialment, de fet, Síria no reconeix l’annexió del sandjak d’Alexandreta, l’actual província turca d’Hatay. Els mapes sirians continuen mostrant aquest territori com una part de Síria mentre que a Turquia hi ha grups que reivindiquen una part de l’actual nord del país.

6. Els kurds de l’Irac contra el govern de l’Irac
Una versió de l’enfrontament entre kurds i àrabs però circumscrita només a l’Irac. Sembla molt difícil, però, que pugui passar sense contagiar Rojava i Síria.

La base de l’enfrontament seria el repartiment del territori conquerit a l’anomenat Estat Islàmic. Les forces kurdes controlen avui àmplies zones de terreny que no pertanyen a la regió autònoma kurda però que, en molts casos, són poblades per kurds. El govern iraquià reclama que siguin tornades al control de Bagdad, però mentre dura la guerra no en fa una causa de confrontació. Ara, acabada la guerra la situació serà ben diferent.

7. Els kurds de l’Irac contra les milícies xiïtes (i l’Iran)
Els kurds podrien enfrontar-se al govern iraquià, però també podrien enfrontar-se a un enemic no tan institucional, les milícies xiïtes. Aquestes milícies, amb el suport de l’Iran, han participat molt activament en la lluita d’aquestes darreres setmanes contra Estat Islàmic, atacant des del sud mentre els kurds atacaven des del nord. I ja se sap almenys d’una batalla, la de Tuz Khurmatu, en què s’han enfrontat directament.

A més, els kurds de l’Iran han tornat a la lluita armada, cosa que lògicament inquieta Teheran.

8. Kurds contra kurds
La divisió interna dels kurds és important i ja va portar a una guerra civil als anys noranta. De les dues faccions principals dels kurds de l’Irac avui l’una propugna d’establir un país unificat amb el Rojava kurd de Síria i l’altra no. Les diferències podrien acabar malament.

9. Sunnites contra xiïtes
La lluita contra Estat Islàmic ha unit sunnites, kurds i xiïtes, que han anat alliberant poblacions, sense tenir en compte de quin grup eren. Tot i amb això, hi ha hagut denúncies d’abusos en molts casos i és evident que les relacions entre tots tres, especialment entre els dos grans blocs àrabs, són molt tenses. La guerra civil ja va devastar l’Irac i, com que no ha estat tancada del tot, es podria revifar i tornar a desequilibrar el país.

10. Les restes de l’anomenat Estat Islàmic contra tothom
La batalla per Mossul significa gairebé la destrucció d’Estat Islàmic, perquè és la principal ciutat que encara reté. Però a Síria les restes del grup es refugiaran i segurament defensaran a mort Raqqa, la capital del seu autoproclamat califat. Entrar-hi serà molt difícil i fins i tot fóra possible que si una de les altres nou guerres esclatés això permetés a Estat Islàmic de refugiar-s’hi i aguantar mentre els contrincants es destrueixen entre ells.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb