preu

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Presses.
Quan encara té pendents de revisar més de dos-cents recursos presentats enguany, el Tribunal Suprem espanyol ha fixat data ‘aproximada’ per a resoldre el recurs presentat pel president de la Generalitat Quim Torra contra la seva inhabilitació: serà el dia 17 de setembre. Les presses del tribunal ja fan evident quina serà la seva decisió i, per tant, la convocatòria d’eleccions autonòmiques la tardor d’enguany sembla irreversible, llevat que hi hagi un rebrot de la covid-19 que ho impedeixi. La legislatura va començar amb la prohibició del Tribunal Constitucional d’investir Carles Puigdemont com a president i acaba amb la decisió del Suprem d’inhabilitar Torra. I els presos polítics i exiliats són al mateix lloc que quan va començar, sense haver-se’n resolt la situació, tot i que, si més no, els presos tenen un permís per a sortir a treballar.

El president Torra no té pas intenció d’allargar la legislatura proposant un successor de Junts per Catalunya, una possibilitat que difícilment reeixiria perquè no tindria prou suport per a una investidura: seria refusada per ERC, que ja fa temps que demana urnes, i també per la CUP. Torra encara no ha decidit quan premerà el botó. És gairebé segur que serà abans de saber la decisió del Suprem, perquè després perdria aquesta facultat, però pot esperar fins al setembre. Tampoc Junts per Catalunya no veu clar qui hauria de fer aquesta travessia impossible, perquè no ha decidit el candidat. La formació de Puigdemont té pendent la refundació, que ara haurà d’accelerar i tancar, a tot estirar, el mes vinent.

Carles Puigdemont ja ha fet saber que només tornarà a encapçalar la llista si és una candidatura transversal de l’independentisme i amb voluntat guanyadora. Això no inclou tan sols la Crida i el PDECat, sinó anar més enllà, amb noves incorporacions. El president a l’exili demana la màxima unitat possible a tot l’espai independentista, conscient que ERC no s’hi afegirà, però també pluralitat i transversalitat ideològica. Aquestes condicions no hi són, encara, perquè es manté obert l’enfrontament entre el PDECat i la Crida pel futur de Junts per Catalunya. El partit de David Bonvehí continua exigint unes quotes de representació del 50% a les llistes, cosa inassumible per Junts per Catalunya, i ha donat un ultimàtum de quinze dies per tancar un acord, amb què ha afegit tensió a  les negociacions.

La proposta que fa la Crida, mitjançant Jordi Sánchez, és de començar de zero: refundar Junts per Catalunya com a moviment polític i permetre-hi la doble militància. Tot plegat, pensant en el PDECat i també en formacions com ara Acció per la República, que encapçala la diputada Aurora Madaula, o Independentistes d’Esquerres, que es va presentar el mes de febrer a l’Ateneu Barcelonès i que integra ex-militants d’ERC, com ara el batlle de Montblanc, Josep Andreu, i ex-militants d’Iniciativa, a més d’independents. La proposta de Sánchez és ben vista a Waterloo i als Lledoners, però no és clar que el PDECat l’accepti, perquè vol mantenir el perfil com a partit polític i marcar línia ideològica. Fins que això no s’hagi resolt, Puigdemont no acabarà de decidir si es presenta, perquè actualment se sent molt compromès amb la tasca d’eurodiputat. Després, Junts per Catalunya debatrà qui ha de ser el número dos, que acabarà fent de president de la Generalitat si la formació guanya les eleccions. De moment, les enquestes donen una victòria clara a ERC, que avui ha fet una crida a la unitat estratègica, per rebaixar la tensió abans de les eleccions.

Els republicans fa temps que estan preparats per a passar per les urnes, amb Pere Aragonès de candidat, tot i que la crisi de la covid-19 li ha complicat la defensa de la gestió governamental i el centralisme aplicat per Pedro Sánchez ha congelat la taula de diàleg. Els republicans confien a descongelar-la el mes vinent, però la proximitat electoral complicarà encara més una convocatòria que el PSOE es mira amb desgana i Junts per Catalunya veu com un acte electoral. La formació de Puigdemont mesurarà la voluntat d’unitat d’ERC segons què faci davant el suplicatori de Laura Borràs, que avui s’ha defensat al congrés espanyol, on ha denunciat la persecució política que veu darrere el seu cas. Si els republicans voten a favor que sigui jutjada pel Suprem espanyol, la relació amb Junts per Catalunya serà encara més tensa que no ho és ara.

MÉS QÜESTIONS
Sanitat contractarà 1.200 professionals per cobrir el desconfinament. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha defensat que el País Valencià està en condicions de passar a la fase 3 del desconfinament a partir de la setmana vinent, després d’haver reduït la taxa d’incidència del coronavirus del pic del 54,52% al 3,92% actual i tenir capacitat de fer 13.900 proves el dia. Per a afrontar aquesta etapa amb garanties, s’ha compromès a recuperar plenament l’activitat amb la contractació progressiva de personal fins a 1.200 sanitaris, al costat del manteniment de les vacances d’estiu, l’obertura d’alguns centres matins i tardes, un impuls de la telemedicina i la recuperació del pla contra les llistes d’espera. Barceló ha comparegut a petició pròpia a la comissió de Sanitat de les Corts per informar del pla de desconfinament i per fer balanç de la gestió de la pandèmia. La consellera Barceló ha destacat les dades actuals: 11.357 casos confirmats amb PCR, 2.332 dels quals actius, i 374.197 proves realitzades. D’ençà de la seva darrera compareixença, el 23 d’abril, els ingressos han baixat d’un 83%, d’un 90% a l’UCI, i les altes són el 77,9% dels positius. Aquesta darrera quinzena s’han confirmat solament 196 nous casos. Són xifres que ha lligat a l’esforç de ciutadans i sanitaris, però ha demanat de no abaixar la guàrdia.

Més per Menorca insta Armengol a explicar que farà de la recaptació de l’impost turístic. Més per Menorca demanarà a la presidenta del govern, Francina Armengol on anirà a parar la recaptació de l’impost de turisme sostenible (ITS). La pregunta la farà el diputat durant el ple vinent Josep Castells, que s’ha dolgut que es passi d’un model participatiu, amb consells insulars, ajuntaments i entitats proposant inversions sostenibles, a un sistema que ‘confisca’ els diners de l’impost i els deixa a les mans de la voluntat dels consellers. Mes per Menorca diu que les inversions s’han de decidir amb més participació i no pas per part del govern i prou. Castells ha recordat que ara perillen projectes pressupostats que ja anaven en la línia de la lluita més efectiva contra la covid-19: la diversificació econòmica, per no dependre únicament del sector turístic, i la protecció del medi ambient. Cal recordar que el decret llei 8/2020, que permet d’ampliar els hotels, canvia la destinació de la recaptació de l’ITS, ara adreçada a compensar les externalitats negatives del turisme, i deixa a les mans de les conselleries d’Economia i Hisenda de redirigir arbitràriament els fons de projectes que encara no s’han engegat a qualsevol causa que formi part de la lluita contra la covid-19. El decret ja ha estat validat al parlament i ara s’haurà de tramitar com a projecte de llei. Per tant, el govern haurà de pactar-ne modificacions.

Els ingressos per importació de tabac a Andorra cauen fins al 98%. Caiguda en picat dels ingressos per les importacions de tabac a Andorra. Concretament, el mes passat es van recaptar prop de 187.000 euros, un 98% menys que al mateix període de l’any passat. En canvi, segons les dades facilitades pel Ministeri de Finances, hi ha hagut un augment de la recaptació per importacions de combustibles minerals de gairebé un 25% respecte de l’abril, coincidint amb l’aixecament de les restriccions de la mobilitat. El confinament i l’aturada de l’activitat s’han notat en la recaptació total per a les arques públiques. La duana ha ingressat al maig un 82% menys que el mateix període del 2019 i prop de quatre milions d’euros menys que a l’abril d’enguany.

LA XIFRA
700.000 euros destinarà l’Euroregió Pirineus Mediterrània al fons d’ajut econòmic per a donar resposta a la crisi derivada de la pandèmia de la covid-19. El fons d’ajut euroregional es destina a cinc grans àrees temàtiques, que coincideixen amb les principals àrees d’actuació: la innovació, el medi i el canvi climàtic, l’ensenyament superior i la recerca, el turisme i la cultura.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de juny de 1873 fou nomenat president de la Primera República espanyola Francesc Pi i Margall. Abans, havia dirigit el Ministeri de Governació i s’havia encarregat de l’ordre públic tot reprimint el moviment cantonalista. Va durar trenta-vuit dies al càrrec.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.