Els integrants del Pacte Nacional pel Dret de Decidir es reuneixen demà a la tarda, convocats pel president Carles Puigdemont i el govern. A la reunió, preparada pel govern en coordinació amb la CUP, hi participaran desenes d’entitats, agents socials i partits compromesos amb el dret de decidir i la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. A continuació, us oferim set preguntes sobre aquesta reunió, que responem amb la informació imprescindible.

Es passa del dret de decidir al referèndum?
A la reunió de demà, el govern hi ha convocat les entitats que havien participat en el Pacte Nacional pel Dret de Decidir i els partits amb representació parlamentària. Tanmateix, vol ser la primera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Es proposarà que el nom ja no sigui ‘pel dret de decidir’. Per què? El govern veu que el dret de decidir ja no és un principi teòric per als catalans, sinó que hi ha la determinació d’exercir-lo amb un referèndum, tant si hi ha acord amb el govern espanyol com si no n’hi ha.

Quin objectiu té el govern? Per què l’ha convocat?
La portaveu del govern, Neus Munté, va assegurar dimarts que n’esperaven ‘molt més que una foto’, de la reunió de demà. L’objectiu –va dir– és la posada en comú, l’anàlisi de la situació i el ‘reforçament del consens polític i social que hi ha a Catalunya en relació amb el referèndum’. Munté va explicar que es pretén començar a treballar d’una altra manera, amb més amplitud i més consens que no ho han fet fins ara el govern i el parlament. Per tant, oficialment l’objectiu és cercar el consens amb el màxim de base social possible.

Quins compromisos en poden sortir?
La CUP ha demanat que de la trobada en surti un grup que s’encarregui de ‘relligar les adhesions’ al referèndum i un consell d’experts de juristes i politòlegs que puguin fer dictàmens sobre l’actuació de l’estat i les passes que ha de fer Catalunya.

També pot ser que s’hi parli de la proposta d’articular una campanya d’internacionalització de la demanda del referèndum. Hi ha damunt la taula el compromís de crear una comissió amb personalitats de projecció internacional que apadrinin la voluntat catalana de fer el referèndum, un compromís que va sortir del debat de política general.

Quins temors pot ajudar a superar la reunió?
L’acord de convocar un referèndum es va prendre en la qüestió de confiança de Puigdemont, a final de setembre. D’aleshores ençà, el referèndum tan sols ha tingut una amenaça que ha anat sobrevolant el debat polític sense que s’hagi arribat a concretar: unes eleccions avançades. La cimera de demà pot servir per a renovar de manera encara més explícita i transversal el compromís de fer un referèndum abans d’acabar la legislatura i esvair el fantasma de les eleccions.

Se’n sabran la data i la pregunta?
D’entrada, no és previst que es prenguin decisions de més detall. Per exemple, la data exacta del referèndum o la pregunta no formen part dels punts a tractar a la reunió de demà. Tanmateix, caldrà veure si els assistents demanen aquestes concrecions. Aquests dos elements són atribucions del president Puigdemont i del govern, que potser voldran pactar en un marc més delimitat (la CUP, els comuns –si s’avenen amb l’estratègia del referèndum–, Òmnium, ANC i AMI, per exemple). Sigui com sigui, la reunió ha de ser un punt d’arrencada.

L’estat prendrà represàlies per la reunió?
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, descarta d’emprendre accions legals preventives per la reunió. ‘Només faltaria que no es pogués fer una reunió d’entitats i de representants polítics de diferents partits o entitats municipalistes. Hi ha el dret de reunir-se, a Espanya’, va dir Millo. Amb tot, va avisar que s’obriria un ‘escenari diferent’ si de la reunió se’n desprenien objectius que fossin ‘fora de la llei’.

Quin paper tindrà el Pacte Nacional d’ara endavant?
Les últimes reunions del Pacte Nacional pel Dret de Decidir es van fer el març del 2015 –per tractar de les eleccions del 27-S– i el novembre del 2014 –quan faltaven pocs dies per a la consulta del 9-N. Per la dimensió que té, no és un òrgan que es pugui reunir sovint. Segurament, el govern es reservarà la convocatòria de totes les entitats i partits que en formen part en moments en què calgui legitimar decisions transcendents. Per exemple, quan s’hagin aprovat les lleis de desconnexió i s’hagi anunciat la convocatòria del referèndum d’acord amb la nova legalitat catalana. O si hi ha una inhabilitació o una sentència condemnatòria de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, o de l’ex-president Artur Mas i els ex-consellers encausats. Algunes veus, com ara Puigdemont, Junqueras i Arrufat, han obert la porta a avançar el referèndum en aquests casos.

Qui assistirà a la reunió?

Carles Puigdemont presidirà la cimera. L’acompanyaran els membres del govern i representants del PDECat, ERC, CUP i ICV-EUiA, a més d’entitats nascudes entorn del socialisme. També hi serà la presidenta del parlament, Carme Forcadell, l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, així com l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert i el coordinador del PNDD, JOan Rigol.

També Ada Colau i els presidents de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Miquel Buch, hi anirà en representació del Consell de Governs Locals de Catalunya, que aplega entitats municipalistes. Qui no hi anirà serà Xavier Domenech, líder d’En Comú Podem al congrés espanyol, que ha declinat la invitació argumentant que el seu espai ja està ben cobert.

També hi haurà els eurodiputats Ramon Tramosa, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall. Ernest Urtasun no hi serà per motius d’agenda. Pel que fa a les entitats sobiranistes, hi assistiran Jordi Sànchez (ANC), Neus Lloveras (AMI), Jordi Cuixart (Òmnium) i Montse Sánchez (Súmate).

També representants de les patronals i sindicats, com ara CECOT, FEPIME, PIMEC, el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, CCOO, UGT, USOC, Unió de Pagesos i ASAJA.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.