Les 5 perles de les 10 en 2 minuts

  • Un recull de notícies destacades i curioses del dia

VilaWeb
Redacció
27.01.2016 - 21:45
Actualització: 27.01.2016 - 22:14

1a perla. Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món?. Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l’Índex de la percepció de la corrupció, que publica l’organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l’interès propi de la classificació de l’índex, paga la pena de mirar d’entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d’experts en la lluita contra la corrupció i n’hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes
Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L’estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l’alternança governamental malmeti l’estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d’aquests països és el principi d’accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder
Alguns estudis del Banc Mundial demostren la correlació entre la presència femenina als parlaments i als principals llocs de poder dels estats i els nivells baixos de corrupció, associats a una cultura de govern transparent. Alguns experts estableixen un vincle clar entre la igualtat de sexes i la prevenció de la corrupció. Cal observar com les dones han tingut un paper preeminent en l’administració pública finlandesa des de fa molts anys. Per exemple, el 1906 Finlàndia va esdevenir el primer país del món de garantir el dret de vot de les dones i el de ser elegides. De fet, encara ara és el país amb més representació parlamentària femenina del món.

Poca desigualtat econòmica
La corrupció baixa quan els sous d’un país són adequats i les desigualtats d’ingressos són reduïdes. La lògica que expliquen els experts és la següent: com més alts són els ingressos, més gran és la satisfacció laboral, i això fa caure la propensió a acceptar suborns. La reducció de la distància entre nivells salarials fa disminuir la cobdícia econòmica en el desenvolupament professional, també dels funcionaris i dels polítics. En el cas dels quatre països menys corruptes del món, les diferències salarials en les estructures de l’administració pública són relativament petites. A més, aquesta política de sous adequats és reforçada per sistemes de fiscalitat progressiva i un sistema de pensions de la seguretat social anivellador.

Més rics, menys corruptes
Si hom agafa l’índex de la percepció de la corrupció i anota els trenta primers estats de la llista i els trenta darrers, pot comprovar com els dos grups resultants es corresponen majoritàriament amb els països més rics del món i els més pobres (en renda per càpita). Se n’infereix que la corrupció i, especialment, la percepció que en tenen els ciutadans creix en les situacions de pobresa, vinculada a problemes econòmics i polítics estructurals dels estats.

Administració amb pocs nivells burocràtics
Un altre factor que evita la corrupció és una estructura pública àgil i amb pocs nivells administratius. La simplicitat de les estructures polítiques propicia la transparència i el control de les decisions per la facilitat d’accés a tots els nivells polítics i funcionarials. A més, hom considera que un grau generós d’autonomia municipal també afavoreix el bon govern, perquè facilita la proximitat i la participació real dels ciutadans. Juntament amb l’estructura administrativa lleugera, també s’identifica com un factor favorable establir un sistema col·legiat de presa de decisions a tots els nivells.

Transparència, supervisió i control
Com apuntàvem més amunt, un sistema de presa de decisions polítiques transparent és fonamental per a evitar la corrupció. Els països menys corruptes tenen una política de transparència i accés a la documentació oficial ben delimitada per les lleis. Per exemple, Suècia és un dels països més ben situats en l’Índex de pressupost obert. Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda i Suècia són països que promouen el màxim accés públic a la informació oficial, a més de la participació dels ciutadans en el procés d’elaboració del pressupost dels governs.

Alfabetització completa
Finalment, un nivell avançat d’alfabetització és un altre agent anticorrupció. Els quatre països capdavanters en el bon govern tenen uns índexs d’alfabetització que ronden el 100%. Aquestes bones marques són el fruit d’un esforç ambiciós i sistemàtic per millorar el sistema educatiu, reflectit en els pressupostos dedicats a l’ensenyament en aquests països.

Tot amb tot, aquesta llista de factors que afavoreixen l’absència de corrupció és tan sols una síntesi dels que són coincidents en els estudis i els informes consultats. N’hi ha molts més que segurament tindrien un impacte prou evident a casa nostra. Per exemple, hom considera fonamental de dotar-se d’un bon sistema electoral que trenqui l’actual partitocràcia, amb llistes obertes i circumscripcions petites i ben territorialitzades. També s’apunta sovint que cal renovar de cap a cap el sistema de finançament dels partits.


2a perla. ‘Tantra’, el penúltim capítol de la sèrie ‘Les coses grans’ de Roger Coma. Des de mitjan desembre cada dimecres es pengen a la xarxa nous capítols de la sèrie online ‘Les coses grans‘, llançada inicialment el 2013 i protagonitzada, escrita, dirigida i produïda per l’actor Roger Coma.

Avui se n’ha publicat el penúltim capítol de la segona temporada, ‘Tantra‘. Què passa quan la parella un dia et diu de fer un curs de sexe tàntric? Aquí n’hi ha una possible resposta:


3a perla. Voleu entrar en un quadre de Dalí i passejar-vos-hi?. La realitat augmentada s’aplica cada vegada a més aspectes i àmbits, com demostra el Salvador Dalí Museum de Sant Petersburg, a la Florida. Com a complement de la nova exposició Disney & Dalí: Architects of the Imagination, aquest centre dedicat a l’artista surrealista ha preparat un vídeo en 360 graus amb què els visitants, i també als internautes, poden submergir-se en el quadre Reminiscència arqueològica de l’Àngelus de Millet, pintat per Dalí el 1935 i exposat en aquest museu.

Tot i que l’experiència és màxima amb unes ulleres de realitat virtual, a ull nu ja resulta impressionant de poder navegar i moure’s per tots els angles de la pintura durant més de cinc minuts, acompanyats de la veu de Dalí i sons embolcalladors.

L’experiment és una idea de Sam Luchini i Roger Baran, directors artístics de l’agència Goodby Silverstein & Partners, que van copsar el potencial de la realitat augmentada en el món de l’art i en especial de Dalí, de qui són fans declarats.


4a perla. Un rècord de dies sense pluja a Barcelona. L’Observatori Fabra de Barcelona no registra un episodi de pluja que superi el llindar d’1 mm de precipitació diària des de fa 85 dies, o de 86 en alguns punts del litoral, el pre-litoral central i les comarques centrals del Principat. L’últim episodi de pluja extensa i abundant es remunta al 2 i 3 de novembre. Aquesta situació es mantindrà en molts indrets, on no es preveu que plogui, almenys, durant els deu dies vinents.

En la sèrie de 102 anys de l’Observatori Fabra de Barcelona, cal recular 88 anys per trobar un precedent de ratxa seca comparable a l’actual. Concretament, va ser entre el 22 de maig i el 14 d’agost de 1928. En aquella ocasió, el dia 15 d’agost es va registrar 1 mm de pluja, però després van passar 18 dies més sense ploure ni una gota.


5a perla. Una demolició espectacular d’un pont centenari de Pennsilvània. El pont Hulton de Pennsilvània ha quedat reduït a runa després d’una implosió controlada. Aquest pont tenia cent set anys de vida. Després de l’explosió, les restes han anat riu avall. Podeu veure el vídeo de la BBC News si cliqueu ací.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any