Les deu coses que cal saber sobre Còrsega

Gran victòria dels sobiranistes a les eleccions territorials franceses

VilaWeb
Redacció
09.02.2018 - 16:25
Actualització: 09.02.2018 - 17:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

1. Què significa la victòria del sobiranisme?
Després de guanyar la batllia de Bastia a les eleccions locals, els sobiranistes corsos, agrupats en Pè a Corsica, han guanyat ara les eleccions territorials a l’illa. A diferència de les regions metropolitanes franceses, Còrsega té un estatut especial, amb una Assemblea, que és la que ara ha estat escollida. Els sobiranistes hi tindran 24 escons, els socialistes 12, la dreta francesa 11 i el Front National 4.


2. Com és de gran l’autonomia corsa?

Hemicicle de l'Assemblea Corsa
Hemicicle de l’assemblea corsa.

Ara mateix és limitada, però abans de dos anys l’assemblea s’ha de fusionar amb els dos departaments actuals i crear una entitat que tindrà molta més autonomia i poder. Amb tot, l’Assemblea de Còrsega ja s’ha enfrontat al govern francès perquè ha presentat propostes que París ha considerat inconstitucionals. S’hi destaca l’oficialitat del cors, la creació d’un estatut de resident que impediria de comprar-hi una casa abans d’haver viscut cinc anys a l’illa o l’alliberament dels presos polítics.

Un fet important, bàsic per a l’èxit electoral, és el malestar pel fet que l’assemblea no pot elaborar lleis. Pot deliberar, pot fer propostes, però les lleis només poden ser elaborades després a París per l’Assemblea Nacional francesa. Això va causant un gran malestar a l’illa, perquè propostes que hi tenen un gran consens han estat rebutjades a París.


3. El cas cors és únic a l’estat francès?
Fins ara cap moviment nacionalista a l’estat francès no havia aconseguit un resultat polític tan important com aquest, tret dels casos de les colònies del Pacífic. La victòria a les eleccions territorials situa el sobiranisme cors en una nova fase política i el distancia clarament dels altres nacionalismes estatal, català, bretó, basc, occità, alsacià…


4. Què ha passat amb la lluita armada?FNLC còrsega

Còrsega ha tingut diversos grups armats independentistes i la lluita armada havia estat el referent polític més clar del sobiranisme durant dècades. Però el 26 de juny de 2014 el grup més important, el Front Nacional d’Alliberament de Còrsega va decretar la fi unilateral de la lluita armada, condició que la majoria dels sobiranistes corsos consideraven necessària per a poder competir en unes eleccions.


5. D’on ve el nacionalisme cors?
El poble cors té una entitat pròpia històrica i l’illa ha conegut diversos períodes d’independència, el darrer dels quals al segle XVIII. Als anys seixanta, com en algunes altres zones de l’estat francès, va néixer un fort moviment nacionalista, radicalitzat el 1976 amb la creació del FLNC que marca l’inici de la lluita armada i de la separació entre autonomistes i independentistes. El 1991 França va accedir a concedir a Còrsega un estatut especial, diferent del de les regions metropolitanes però va refusar de reconèixer l’existència del poble cors.


6. Des de quan Còrsega és francesa?
Còrsega assolí la independència de Gènova el 1729. El 1736 s’hi proclamà rei l’aventurer alemany Theodor von Neuhoff, qui va promulgar una constitució i adoptà l’himne nacional ‘Diu vi Salvi Regina’, però el nou estat no es consolidà fins el 1755, quan prengué el poder Pascal Paoli, que proclamà la República de Còrsega. Entre altres mesures, Paoli va fer redactar una constitució i va crear un sistema parlamentari modern. També va codificar la llengua corsa i adoptà la bandera del cap de moro. El 1768 Còrsega fou incorporada a França, però el record de les reformes de Paoli, que tornà a dirigir l’illa sota protectorat britànic de 1790 a 1796, es mantingué durant anys i fou reivindicada pels sectors progressistes de l’illa.


7. Quins són els principals partits nacionalistes corsos?
Els grups principals són els dos que s’han unit en aquestes eleccions per a formar Pè a Corsica: Femu a Corsica, el grup nacionalista no independentista de Gilles Simeoni, actual batlle de Bastia i pròxim president cors, i el moviment independentista Corsica Libera. Femu a Corsica, de fet, és una coalició de tres grups: el Partitu di a Nazione Corse, Inseme per Corsica i la Chjama Naziunale.


Llengua corsa8. Quanta gent hi viu? Quanta gent parla cors?
La població de l’illa no arriba a 300.000 habitants, dels quals uns 150.000 parlen cors. El cors és una llengua que molts estudiosos consideren un dialecte de l’italià toscà i que es parla no tan sols a Còrsega, sinó també al nord de Sardenya, gairebé fins a l’Alguer.

Avui el cors s’ensenya a totes les escoles de l’illa i el fan servir alguns mitjans de comunicació, especialment la ràdio Alta Frequenza. El 17 de maig de 2013 l’Assemblea de Còrsega va declarar-lo llengua oficial a l’illa però l’estat francès es va negar a acceptar-ho.


9. Per què fan servir com a himne una cançó religiosa?
El ‘Diu Vi Salvi Regina’ va ser adoptat com a himne nacional per Pascal Paoli el 1735 perquè l’illa es va encomanar a la Mare de Déu en el combat per a alliberar-se de Còrsega. L’última estrofa de la cançó original va ser modificada per donar-li un èmfasi més patriòtic, de defensa contra els enemics:
‘Voi dai nemici nostri,
À noi date vittoria
È poi l’eterna gloria
In paradisu.
È poi l’eterna gloria
In paradisu.’

En aquest vídeo podeu veure els líders de Femu a Corsica i Corsica Libera cantant l’himne després d’anunciar que configurarien la candidatura unida que finalment ha guanyat les eleccions.


 

10. Què significa la bandera corsa?
bandera corsaLa bandera del cap de moro és l’ensenya tradicional de la nació corsa i té un origen relacionat amb l’estat català medieval. A la veïna Sardenya la monarquia catalana feia servir per bandera els quatre caps de moro tradicionals de l’Aragó, que durant un temps eren la bandera alternativa a les quatre barres. Tot indica que els corsos, que tenen una relació molt estreta amb Sardenya –només vuit quilòmetres de mar separen les dues illes– la van adoptar dels sards, i reduïren els quatre caps a un de sol.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes