L’entrenador de Petra, aquest sí que és un bon exemple!

  • En l'incident amb l'àrbitra supremacista espanyola, faríem bé de fixar-nos menys en ella i més en l'entrenador i el club, que s'han comportat amb una gran dignitat

VilaWeb

Supose que molts de vosaltres vau llegir ahir la notícia, sorprenent. Aquest cap de setmana una àrbitra de futbol aleví va expulsar l’entrenador de la Unió Esportiva Petra, Miquel Santandreu, perquè se li havia adreçat en català i no havia canviat de llengua quan ella li ho havia exigit.

El perfil de l’àrbitra és molt clar. Els nostres col·legues del Diari de Balears n’han situat les coordenades quan han explicat que la dona, que nom Laura Santos Fernández, és una aspirant a guàrdia civil, d’origen andalús, amb una notable ignorància i un gran menysteniment envers el país on viu –fins al punt d’arribar a escriure en l’acta col·legial que l’entrenador se li havia adreçat en “dialecte”.

Evidentment, el fet ha causat un enorme enrenou i la Unió Esportiva Petra ha respost a aquesta agressió amb un comunicat modèlic en què afirma: “Resulta intolerable que una decisió d’una àrbitra de futbol en una competició esportiva es pugui veure influïda, a jutjar per la redacció de l’acta del partit, pel fet que un entrenador, en aquest cas, utilitzi la seva llengua materna allà on aquesta és oficial des de fa segles.” També la Federació Balear de Futbol hi ha respost exigint “sentit comú” i respecte per la llengua.

Però, immergits en l’ambient tens en què estem, molta gent s’ha centrat en l’àrbitra i aquesta absurda actuació seua. Criticant-la. Però, a parer meu, de qui hauríem de parlar és de l’entrenador i del club. Perquè, al capdavall, el problema real que tenim no és l’existència d’individus ignorants i supremacistes com aquesta dona, sinó l’escassetat d’entrenadors i de clubs tan decents com aquest, que simplement no es deixen aixafar per ningú ni per res.

I això ho dic per recordar –parafrasejant Albert Camus– que al final tot va a parar a la responsabilitat personal i íntima. A cadascú de nosaltres. Simplement, quan un país viu una ocupació com la que vivim nosaltres, on la normalitat no és possible perquè les agressions són constants, al final de tot el problema ja no és solament un problema social, cultural i polític, sinó que esdevé un problema clarament personal, del qual no pots fugir com a persona i que no pots reenviar a ningú altre. Passa a ser, curt i ras, una qüestió de coherència amb allò que penses i de dignitat personal.

I en això l’entrenador del Petra, a qui no conec de res però aprofite l’avinentesa per donar-li les gràcies, aquest cap de setmana ens ha donat una lliçó a tots.

 

PS1. Joan Ramon Resina feia en el seu article d’ahir un raonament molt precís –i tan ben explicat com sempre– que va si fa no fa en la mateixa línia. Si no l’heu llegit us el recomane: “De qui depèn?

PS2. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
12.02.2024  ·  21:57

S’ha de fer el que toca. Encara que siga difícil. Això deixa el adversari (diguem-li així), fora de lloc. I ens costarà esforç i dolor; però ho hem de fer.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.02.2024  ·  22:13

Així és Vicent. Si nosaltres no defensem la nostra llengua – que és defensar la nostra dignitat – no la defensarà ningú.
Pregunta: estem obligats a parlar en castellà?

Carles Serra
Carles Serra
12.02.2024  ·  22:32

Apreciat Vicent, malgrat la prohibició que va fer el franquisme sobre el català, fins els anys 60 el català estava ben viu a la majoria de pobles de Catalunya i també en els Països Catalans, degut a la forta immigració rebuda d’aquesta espaÑa i sobretot del sud, és quant el català ha fet un retrocés arribant quasi en el seu genocidi; crec que caldria fer esment que la majoria del pobles del famós cinturon rojo, que així el varen batejar els que ens varen venir d’aquesta espaÑa, resultant al final el cinturon rojo y gualda.
Ja em diràs Vicent qui eren els caps visibles del partit franquista de Ciudadanos i d’on varen sortir majoritàriament els seus vots; arribant a ser el partit més votat en unes eleccions en el parlament de Catalunya.
Recorda allò que va dir un ilustre socialista espaÑol, hay que llenar Catalunya de espaÑoles para que arriaga el sentimiento espaÑol.
Aquesta realitat sóc conscient que no em serà reconeguda Vicent, negant la major; només cal anar a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i L’H.

Josep Gualló
Josep Gualló
12.02.2024  ·  22:55

Ben cert que no podem cedir en aquesta mena de xantatxes, en altres tampoc.
Aprofito l’avinantesa (també) com a fet el director de VilaWep per felicitar a la persona, en aquest cas un entrenador de futbol.

El felicito per que si el fet ha sigut amb públic present, la felicitació és bo que també ho sigui, no cal que amb el mateix public.

No vivim en un país normal, ja ho sabem, hi és per això que felicitem al que destaca per fer una cosa normal no esperada.

Més tinc la sensació de que aqusta felicitacio no l’hauria d’haver fet. Si un fà el que toca fer. L’entrenador no va fer res tant extraordinari.

Jo sempre he actuat com ell. No vull felicitacións. Ho faig per què hem surt així, el que hem faria sentir molt malament, és claudicar. És que no en sé.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
12.02.2024  ·  22:59

El problema és que, davant els forasters no catalanitzats, majoritàriament cedim a la seva llengua, com si, al país, els forasters fóssim nosaltres.

Mentim.

Si en canvi ens hi mantenim en català, amb tota la naturalitat, i amb tota l’educació, deixem implícitament clar que aquest país és el nostre, i no el seu..

Que és la veritat.

És un dels deures de ciutadania.

També —¿recordeu allò d'”Ensenyar al qui no sap”?— és un acte de caritat —també en podríem dir de solidaritat.

Ramon Tubau
Ramon Tubau
12.02.2024  ·  23:03

Aquests “adversaris”, als catalans no ens consideren adversaris sinó que ens consideren enemics. I quan en tinguin la mínima ocasió ens passaran per la pedra perquè en tenen unes ganes rabioses.
Ja tenen el permís del Borbó VI. Ara només els cal l’espadón que els doni el senyal de sortiada.

Jaume Vall
Jaume Vall
12.02.2024  ·  23:11

Sobre aquesta responsabilitat individual.

Quants dels que vam votar l’1-O, tot cofois, beligerants, valents, i responsables, després en el dia a dia, prioritzem les compres en català?
Quants canviem de llengua quan ens adrecem a un individu apararentment, o no, estranger ?
Quants preferim comprar a uns grans magatzems perquè són més barats, productes etiquetats en castellà i portugués, abans que rascar-nos una mica la butxaca i comprar productes de qualitat etiquetats en català?

Segur que pocs, i no cal ser massa intel·ligent per saber-ho. Si 2,0M de persones utilitzessin els seus diners per comprar en català, el departament de marquèting de les marques ja estaria trobant una publicitat per anunciar que les seves utilitzen el català.
O sigui que mentre tu, i tu, i tu també, compreu nescafé, i danone, i valor, i pastas gallo, i tants i tants productes que fa dècades que es comercialitzen a casa nostra, i no tenen respecte pel català, millor que no llenceu cap pedra.

Per cert, com a idea disruptiva, què tal si per premiar empreses que utilitzen el català, TAMBÉ, incloem algunes que només l’utilitzen parcialment, fins i tot per imperatiu legal, però que ens donen servei en la nostra llengua ?

Parlo de ràdio : KISS FM, Los 40 principales, cadena SER, que a migdia acostumen a posar un locutor català. S’agraeix. No sé si senzillament compleixen la llei, però ho fan. No sé si d’altres ràdios “d’aquí” poden dir el mateix. No ho sé.

També d’aplicacions. CHESS.COM. Quan et connectes et pregunta, no només en quin idioma vols rebre els missatges, sinó en quin paíst’identifiques. I sí, pots triar Catalunya i la senyera.

Per què no els tenim en les nostres oracions quan és moment de felicitar i premiar els qui fan gran el nostre llenguatge, i no només pensem en Omnium, i en editorials catalanes, que ho fan molt bé, però que ja els hem premiat?

Més idees?

Perquè és molt fàcil llençar

Jordi Parera
Jordi Parera
12.02.2024  ·  23:20

la responasabilitat de fer una denuncia d’un fet com aquest es donar-ne la maxinma informacio que li caigui la cara de vergonya o que la felicititn pero no amageu mes el seunom i origen, es per evitar querelles que tota aquesta informacio es censurada?

Jordi Sancho
Jordi Sancho
12.02.2024  ·  23:26

Molt d’acord Vicent. Jo també vull agrair, felicitar i donar tot el meu suport a l’entrenador Miquel Santandreu i l’Unió Esportiva Petra.

L’àrbitre i la seva actitud prepotent, menystenidora i supremacista, malauradament no és notícia.

El menyspreu al català arreu dels Països Catalans malauradament no és notícia.

Tampoc és notícia l’atac furibund al català allà on els governs autonòmics estan en mans de PP i Vox.

El que és més trist encara és que a Catalunya la incapacitat del nostre Govern està posant en perill la llengua pròpia del país.

Sense un Estat propi és molt difícil mantenir una llengua i si a més tenim un Estat, l’espanyol, en contra de la nostra llengua i cultura el futur cultural de Catalunya és molt i molt negre.

Fem efectiva la independència i salvarem el nostre país, benestar, sanitat, educació, cultura i llengua. Si fem autonomisme l’únic que salvarem serà Espanya i els sous dels seus acòlits catalans.

Salut, Independència i República Catalana !

Miquel Amorós
Miquel Amorós
12.02.2024  ·  23:33

Ara, el següent pas, després de no canviar de llengua, és jugar-se-la pel català.
És un pas més. No canviar de llengua en els llocs conflictius: la policia, els jutjats, llocs oficials espanyols a Catalunya. El metge, demanar papers oficials…
I també en els territoris ‘comanxes’.
I a la Univerditat en les classes en castellà. Preguntar en català, fer els exàmens en català.
I a les reunions de veïns. Quan la majoria es castellana i et diuen: no té entiendo. I tu li dius: quan de temps portes aquí? Ho diré més a poc a poc.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
12.02.2024  ·  23:50

Molt agraït a la futura wardia sibil.

Per explicar-nos que Mallorca és d’españa i no a l’inrevés.

I qui diu Petra, pot dir Alcanar, Fraga, l’Hospitalet de l’Infant, Alcoi, Monòver, Alfafar o Vinaròs, la Bisbal, Gandesa i Ginestar, etc.

Amb els antecedents i els “Episodis Nacionals” que posseïssen vostres com Guinea, Filipines, Texas, Califòrnia, New Mèxico, Holanda i Flandes, Portugal, etc…que també pertanyien a españa i no a l’inrevés podem conjurar-nos a que vostès acabaran com Iugoslàvia: fora del mapa polític d’Europa.

Si no se’ls aplica el “vaixell reixeta” ben aviat probablement aquesta bona dona acabe empaitant ciutadans d’aquesta nació com si cadascun de nosaltres fórem l’entrenador de la UE Petra.

El mal de les ocupacions militars s’acaben quan s’expulsa de la colònia aplicant-los la Llei d’estrangeria per tal que recuperen el senderi.

Fem-los el favor, i ajudem-los a anar-se’n.

Josep Blesa (València)

JULIO NAVARRO
JULIO NAVARRO
12.02.2024  ·  23:54

Responent la pregunta d’en Melitó, entenc que, d’acord amb la seua constitució, article 3-1, estem obligats a comprendre l’espanyol, però no a parlar-lo. Així que tots el meu recolzament a l’àrbitre i al club.

Jaume Riu
Jaume Riu
12.02.2024  ·  23:57

ÉS GENOCIDI FRANQUISTA, I RES MÉS
Aquella disposició cruel que va voler imposar el rei Felipe V per anorrear la nació amb els Decrets de Nova Planta, imposada després definitivament pel dictador Franco contra l’ús del català, ara ja no és solament un problema social, cultural i polític, sinó que esdevé un problema clarament personal.

Parlar català a Catalunya és militancia antifranquista, i viceversa -sobretot viceversa-, perquè la imposició del castellà des de l’autoritat de policies, mestres i professors, jutges, arbitres, bisbes, metges o militars, és genocidi franquista, i res més.

Josep Jallé
Josep Jallé
13.02.2024  ·  00:17

“Laura Santos Fernández, és una aspirant a guàrdia civil, d’origen andalús, amb una notable ignorància i un gran menysteniment envers el país on viu – fins al punt d’arribar a escriure en l’acta col·legial que l’entrenador se li havia adreçat en “dialecte” … “.
Curriculum ben clar. Tot dit.
Mercès benvolgut director, desconegut però des d’ara molt apreciat Miquel Santandreu i l’entorn del club Petra.
Salut.

Joan Benavent
Joan Benavent
13.02.2024  ·  00:22

Si de debò ens en volem sortir, hem de deixar de fer el bilingüe, la qual cosa, donades les circumstàncies, és igual o pitjor que fer el babau. Cal que, tot d’una, deixem de saber parlar castellà, cal que engeguem la diglòssia de merda a la paperera de la història. Hem de respondre amb un “NO” rotund, sense pensar-hi, cada cop que un supremacista, tant si és un ignorant com si és un malparit, t’etziba “en castellano”. Afegir-hi, si de cas, que no sabem parlar castellà, ras i curt, sense perdre el temps tractant de justificar res ni donar explicacions. Us ben asseguro que funciona. Com volen que els parli en castellà si no en sé? No el sé parlar, qué no ho entens? Ni el sé parlar, ni tinc perquè saber-lo parlar, i ni ganes. Que no siguin tan pocavergonyes i ganduls i que aprenguin a parlar català. No només és una qüestió de fer-se respectar, que també. És, sobretot i especialment, una qüestió de ser o de no ser, de ser català o no. Si no ho fem, si no deixem de plorar i de fer el bilingüe, val més que pleguem. Ens odien a mort des de temps immemorials i a mi ja m’és indiferent. Jo a ells, als colonitzadors castellans, tampoc no els puc pas aguantar el seu tarannà de pinxo.

miquel crespi
miquel crespi
13.02.2024  ·  00:34

Faig costat a les manifestacions anteriors.
Com mallorquí de 73 anys puc escriure pàgines al respecte, però ara només vull fer una petita aportació:
Alhora que no deixem de xerrar la nostra llengua pròpia, per què no els hi recordem l’article 3 de la seva “constitución española”?
Davant un greuge d’aquesta magnitud, la Federació Balear es limita a demanar “sentit comú”! … Al agressor o al agredit, al repressor o al reprimit?

Núria Castells
Núria Castells
13.02.2024  ·  01:32

Molt d’acord amb Joan Benvent: jo ja no faig el bilingüe. De fa molt temps. Visc en cstalà i prou.
A vegades és una mica complicat, però ho faig igualment.
I, en general, no tinc problema i, sí, força sorpreses agradables.
“He oblidat” el castellà. Simplement, no
el faig servir.
I mentre Ñ segueixi agredint el meu país i la meva llengua, així seguiré.
I, a més, convencent tanta gent com puc que defensi els seus drets i parli la nostra llengua!

Molt d’acord, també, amb Jaume Vall.
No només parlo en català: VISC en català. Tant com puc. Res d’ÍBEX35, aliments d proximitat i/o processats a Catalunya, llibres en català (si en necessito algun en castellà, el demano a la biblioteca), etc. etc.
Puc passar-me de moltes coses. I, de fet, tenim un munt d’opcions en gairebé tots els àmbits!
Si no cedíssim, aquestes opcions es MULTIPLICARIEN. Això és el que hem de tenir clar!
És cosa nostra! De cadascun de nosaltres.

Moltes gràcies i enhorabona al sr. Miquel Santandreu.
Endavant!

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
13.02.2024  ·  06:02

Cada vegada que això passa se’ls hauria de denunciar per denegació dels nostres drets constitucionals.
Art 3 de la constitució espanyola.
Ja que estem sotmesos a ella utilitzem-la.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
13.02.2024  ·  06:15

Benvolgut Director Partal, solidaritat amb el Petra i el seu entrenador. D’acord també amb el comentari de Carles Serra 22:32, la substitució social i cultural és ja imparable, els nostres petits traïdors sols fan que mantenir l’stato quo perquè el Darwinisme social sigui ja irreversible. Si els catalans som un GOI, els lectors i subscriptors de VW som una partícula subatòmica. Salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.02.2024  ·  06:27

Castellanitzar.nos, com colònia que som i serem, es la feina del PP.PSOE.VOX, purs castellanos pel GENOCIDI CATALÀ, i col.laboradors que ajuden als genocides des de temps immemorials. Som una colònia, i diem amen, com bons catolicos

Pauli Morer
Pauli Morer
13.02.2024  ·  07:44

Totalment d’acord, el problema mes important pel català no es que l’ataquin alguns espanyols sinó que nosaltres no el defensem, i la millor forma de fer-ho es fent-lo servir.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
13.02.2024  ·  07:51

Començar sempre qualsevol conversa en català i mantenir-lo és el camí.
La única excepció es si ens trobem davant un nouvingut de menys d’un any. Si porta més temps, com a mínim ha d’entendre el català.

Dit això, fixem també la nostra atenció en TV3 o CatRadio, “les nostres” (sic), que haurien de ser un model, un referent, i no ho són, car ja fa un temps que entrevisten o conviden a entrevistes masses professionals a castellanoparlants, sense ser necessari perquè n’hi ha també de catalans de tan o més prestigi.
O també surten masses entrevistats al carrer que parlen castellà, quan no cal, ni tan sols per voler mostrar una falsa pluralitat, que no cal ni pot perquè han de ser un referent 100% català.
Aquesta deriva està permesa per la gestoria d’espanya anomenada Generalitat, en mans d’ER, servents del PSOE.

Montserrat Agulló
Montserrat Agulló
13.02.2024  ·  08:11

Nomès timidament trobés en els supermrcats produvtes etiquetats en català. Les pastes i productes Gallo son els grans colonitzadors. No en compro mai com tampoc compro arrossos del Delta etiquetats en castellà. Els productes de neteja és molt dificil trobar.los etiquetats en català. Hi hà molt feina a fer i els compradors d’alguna manera podem influir amb el niostre carret de la compra posant’hi products de proximitat i a ser possible que respectin la nostra llengua,

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
13.02.2024  ·  08:34

Supòs que està passant el mateix per tots els territoris de parla catalana, però el menyspreu constant que hem de patir els mallorquins que xerram mallorquí en la nostra vida diària és insuportable.

El català és oficial i propi de les Illes Balears. I com a tal ha de tenir una especial protecció. Ho diu el nostre estatut. Doncs per molts de llocs on vas et sents rebutjat per parlar-lo.

Ja basta!

Pep Agulló
Pep Agulló
13.02.2024  ·  08:37

Parlar en català té l’enorme avantatge que surten totes les rates a la llum del dia… No falla mai.

Hermínia Garcia
Hermínia Garcia
13.02.2024  ·  09:50

Jo ja fa temps que no canvio de llengua , sempre en català, però reconeg que a vegades em costa molt fer-ho

Joan Cuscó
Joan Cuscó
13.02.2024  ·  09:59

Joan Manuel Serrat, tot un referent “fa quatre dies” al Palau Sant Jordi:
«Sí, lo voy a decir en castellano y lo entenderemos todos»

Manel Moreno
Manel Moreno
13.02.2024  ·  10:37

L’entrenador de Petra és un exemple a seguir pels catalans, pel que fa a l’ús de la llengua. S’ha de procurar fer servir el català en tots els àmbits quotidians. Una llengua com la nostra, amb més de deu milions de parlants que no vol desaparèixer i que no vol anar a menys s’ho mereix.

L’àrbrita va posar a l’acta que l’entrenador se li havia adreçat en dialecte. La incultura que hi demostra la senyora és manifesta i a la vegada fa constatar que no n’és una postura individual, ja que en molts casos és una justificació per a no parlar la llengua, fins i tot de nadius de la nostra Nació.

Encara que per llei el català sigui oficial a quasi tot l’àmbit lingüístic a l’estat espanyol. En l’entorn privat la consideració de la llengua s’hi troba esquarterada, tant com volen i sommien a perpetuïtat els colonitzadors i els seus col.laboradors regionalistes.

No podem ni devem baixar la guàrdia i devem d’enmarcar el territori i parlar-hi, i nomenar-hi la llengua catalana sempre i amb passió al País Valencià i a la Franja, també a les Illes Balears i a L’Alguer.

Si no visquem com cal la llengua catalana, el Català, a tota la Nació, la nostra llengua i cultura restará ferida de mort i la Veritable Independència serà només un somni impossible d’acomplir.

Joaquim Icart
Joaquim Icart
13.02.2024  ·  11:04

Al meu entendre, fets com aquests, són delictes d’odi.
I ja en van molts, arreu.
Potser la justícia te un problema, i els polítics “dodotis” encara més.
Els ciutadant tenim l’obligació de fer-hi front amb contundència.
Hem de denunciar la Justícia i la Política que ens volen ensorrar.
És una lluita cos a cos, per part de cadascun de nosaltres.
Evidentment.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
13.02.2024  ·  11:15

La descriminació linguistica segueix fent acte de presencia.
Aqueta dona ja hauria de haver sigut expulsada i felicitats per l´entrenador per la seva dignitat. Som nosaltres els qui hem de defensar i viure amb el nostre idioma per raons de principis linguistics i culturals

Joan Royo
Joan Royo
13.02.2024  ·  12:58

Bona notícia que ens fa alçar-nos cada dia contra l’ocupació espanyola. Salut a aquest entrenador que no ha abaixat el cap i s’ha mantingut fidel a la seua llengua.

Jaume Cirera
Jaume Cirera
13.02.2024  ·  13:25

Totalment d’acord en posar el focus en l’entrenador com a exemple de l’actitud que hem de tenir.
Campanya permanent del #mantincelcatalà a nivell individual i col·lectiu, i exigir a les nostres institucions que la defensin i la promoguin.
Si no defensem la llegua nosaltres, qui la defensarà?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
13.02.2024  ·  14:14

L’article 3.1 no diu l’espanyol, diu el castellà. També diu que tenim el dret d’usar-lo, no diu l’obligació i és ben diferent. Això ho deia el franquisme: habla la lengua del Imperio. Ara diuen la lengua de todos, però es callen el nosotros perquè en democràcia tots els ciutadans som iguals i han de fer com si ho foren.
Si algú vol ser guàrdia el primer que li cal és deixar de ser incivil. És incompatible, però ells no saben què és un oxímoron ni un dialecte. Són com el de l’acudit: jo no tinc perquè raonar puix sóc l’autoritat. Angelets!
El que fan l’entrenador i el club és viure a ca seva amb tota normalitat. No caldria agraïr-los-ho, si tinguerem un estat propi que no ens perseguís. Al nostre cas de país colonial, tanmateix, sí que cal. I cagar-nos en els governets que ens avergonyeixen i en el gobierno que tant s’assembla a son pare.r

Antoni Valls
Antoni Valls
13.02.2024  ·  14:54

Vés que a aquesta inculta no li sumi punts aquest fet per entrar a la GC

Rosa Gispert
Rosa Gispert
13.02.2024  ·  15:15

Malauradament tot acaba sent un problema personal, fins i tot la política.

Però en el tema de la llengua no es pot reivindicar que sigui un problema personal amb la quantitat d’agressions que patim i de les quals ningú no ens defensa.
Hi ha una llei que molts castellanoparlant als països catalans no compleixen i ningú els diu res. I arribats a aquest punt d’impunitat l’única alternativa que ens queda és contestar amb la mateixa violència. I això no pot acabar bé.

Toni Bellido
Toni Bellido
13.02.2024  ·  17:39

Una cosa és ser hospitalari. I una altra és ser imbècil. És intolerable que alguns nouvinguts amb mentalitat supremacista facin bona l’expressió “forasters vingueren i de casa ens tragueren”. Ja n’hi ha prou!

Rafel Pazos
Rafel Pazos
13.02.2024  ·  19:00

JO PROPOSO:
Fer una campanya ciutadana, de lectors de VilaWeb per exemple o de baix a dalt vull dir, sota el lema:

“JO [dibuix de cor] IDIOMA NATIU”

COMENÇANT:
Començant per l’esponsoritzat de les samarretes de l’equip aleví Petra amb aquesta marca “jo idioma natiu”.

A l’hora de ser de solidaritat amb l’entrenador. Segur que als pares dels nanos no els anirà gens malament una samarreta nova per jugar. Ni que sigui d’entrenament.

I alhora, fer d’altres objectes de mercadotècnia duts al cos o la roba, que diguin de primera impressió a les persones amb qui interactuem, o ens veuen simplement, quines són les teves voluntats o preferències lingüístiques.

ELEMENTS CORPORALS:
Com ara: Polseres, pin per la roba, etc.

OBJECTIUS:
“Idioma natiu” per fer l’associació d’idees al cervell inconscient. No cal dir sempre català i menys quan ja és escrit en català. Crec que aquest posicionament és bàsic i un dels punts forts del producte “En català”.

I campanya popular per dir als polítics que no defensen prou la llengua. Que aquesta defensa de la gent els hi pertoca especialment a ells.

Josep Soler
Josep Soler
13.02.2024  ·  19:21

Mantenir sempre el català és bàsic i moltes vegades et sorprèn que hi ha gent que penses que no el parlen i et contesten també en català; això demostra que molta gent per comoditat, ignorància, cervell petit, odi, gentola, etc., no l’acostuma a parlar per motius ideològics o físics (cervell poc desenvolupat).
Si no m’entenen, és el seu problema. S’ha acabat la conversa.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
13.02.2024  ·  20:05

El despreci i l’odi a la llengua és el despreci i l’odi a la persona que parla aquella llengua, és una cosa molt concreta i molt precisa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any