07.02.2025 - 19:50
|
Actualització: 07.02.2025 - 19:52
Avui hem sabut la dada de creixement del PIB de Catalunya de tot l’any 2024. I ha estat més positiva que no es preveia. En realitat, després de conèixer la de l’economia espanyola, restava saber si havíem anat més de pressa o al mateix ritme, com aquesta setmana havia avançat l’estimació que fa l’AIReF per les comunitats autònomes cada trimestre. Finalment, el ritme de creixement ha estat superior, segons l’avanç de càlcul de l’Idescat. I és una molt bona notícia. De totes maneres, cal recordar que, sempre que es fan comparacions entre dades de l’INE i de l’Idescat, no podem oblidar que els mètodes emprats per ambdues institucions estatístiques són diferents, per la qual cosa, el resultat final també ho pot ser.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha comentat: “Les dades mostren que anem pel bon camí, però el nostre gran repte és aconseguir que la millora de l’economia arribi a tothom.” Em sembla un bon desig, però ara cal que faci tot el possible perquè es materialitzi.
El cas és que l’any 2024 el PIB de Catalunya va registrar un increment anual mitjà d’un 3,6%, segons l’estimació avançada de l’Idescat, dada que se situa per sobre de l’avanç del PIB de l’economia espanyola, que ha estat del 3,2%. També se situa molt per damunt de la primera estimació feta per la Unió Europea (0,8%) i dels principals països, com ara, Alemanya, França i Itàlia (-0,2%, 1,1% i 0,5% respectivament), segons dades de l’Eurostat. Això vol dir que el ritme de creixement de l’any passat a casa nostra va superar entre quatre vegades i cinc el de la UE. Aviat és dit, però és un fet insòlit que cal destacar en tota la seva magnitud.
A més, aquest creixement representa un augment d’un punt respecte de l’any 2023 (2,6%). I és important ressenyar que tots els grans sectors d’activitat presenten variacions anuals positives i han millorat l’activitat respecte de l’any anterior, tret de la construcció, que manté el mateix creixement que el 2023.
Com a aspecte més important, jo destacaria, sobretot, el comportament de la indústria, amb un creixement del 4,0%, que és cinc dècimes superiors al de l’any 2023, en què va assolir el 3,5%. Segons l’Idescat, aquest increment s’explica principalment per l’evolució de les branques de fabricació de vehicles de motor, la indústria farmacèutica i la indústria alimentària.
En aquest sentit, avui també s’ha publicat l’índex de producció industrial (IPI) per part de l’INE, que ens aporta més pistes. Una, de sorprenent, és que l’IPI català, en termes de mitjana anual, creix durant l’any a un ritme del 3,4%, mentre que la corresponent a tot l’estat només ho fa d’un 0,7%. És un ritme gairebé cinc vegades superior. L’explicació no és fàcil. El cas és que a les comunitats que tenen una participació en el total industrial estatal més important han baixat: al País Basc, d’un 0,2% i al País Valencià, d’un 2,8%.
Com a curiositat, a la Comunitat de Madrid –tot i que a la seva presidenta, Isabel López Ayuso, li agrada dir darrerament que “Madrid és el motor de l’economia espanyola”– resulta que l’IPI de l’any 2024 ha baixat d’un 0,7%. Recordo que, fa uns anys, quan va començar la crisi energètica amb Rússia i l’IPI anava disparat cap amunt a Madrid, cosa els feia parlar molt sobre la seva importància, no explicaven que era per la forta activitat en el subministrament d’energia… perquè les principals empreses del sector tenen la seu a Madrid.
Dit això, i dins la indústria, la gran diferència de l’IPI català del 2024 amb l’estatal rau en l’apartat dels béns d’equipament, que aquí creix d’un 4,6% i a l’estat baixa d’un 0,3%. Les diferències també són importants en els béns de consum no durador: un 4,8% davant un 2,5%, Aquí, el sector més destacat és l’agroalimentari, que té a Catalunya un desenvolupament espectacular. Finalment, l’altra diferència notable en el creixement la trobem en els anomenats béns intermedis, el més important dels quals és el químic, que aquí creix d’un 2,9% i a l’estat, d’un 1,2%.
Vet aquí per què la indústria ha estat el gran fet diferencial català en el creixement del 2024 respecte de la resta de l’estat, i també de la resta d’Europa, on el mes de novembre la producció industrial va baixar d’un 1,9% anual, segons l’Eurostat.
En relació amb els serveis, apunta l’Idescat, el valor afegit va augmentar d’un 4,1%, i s’ha de remarcar el creixement de l’hoteleria i la restauració, les activitats jurídiques, els serveis de seguretat, les activitats de programació i consultoria, i el comerç al detall. Els sectors de més creixement segueixen la lògica d’un turisme que ha tornat a ser rècord enguany, amb més de 20 milions de visitants estrangers i un creixement del 9,7%. Però no oblidem les altres activitats que es destaquen. A la píndola d’ahir, per exemple, parlàvem del comerç.
Finalment, la construcció creix d’un 1,8% (igual que l’any anterior) i l’agricultura també augmenta l’activitat en volum, amb una taxa de creixement anual del 4,1%, després de dos anys amb taxes negatives, i de molta importància. Concretament, d’un -17,6% i d’un -9,2%, que mostren les dificultats enormes que travessa el sector, malgrat el cert redreçament de l’any passat, quan van baixar alguns dels preus dels productes utilitzats.
Com a dada col·lateral, sempre que s’acabin confirmant les xifres avui avançades, significaria un augment superior al punt percentual en la productivitat aparent del treball, atès que l’ocupació, segons l’EPA, en termes de mitjana anual, va pujar d’un 2,5% durant l’any passat. És un pas endavant i que cal valorar, però que encara no és suficient, perquè la incorporació de nous treballadors a l’economia, en gran part amb contractes temporals i ocupacions en el sector serveis, ha impulsat el creixement del PIB, però no sembla que hagi generat millores significatives en l’eficiència econòmica global.
En definitiva, l’any acaba molt millor que no es preveia fa uns mesos, amb un creixement interanual al quart trimestre del 3,9%, que significa una bona palanca per als primers mesos d’enguany. De fet, el darrer informe de conjuntura catalana del quart trimestre del 2024, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’equip d’AQR-Lab de la UB, presentat aquesta setmana, apuntava cap aquí, i millorava la seva previsió de creixement per a enguany, fins el 2,7%, basant-se en un “dinamisme més elevat de la inversió i el consum privat, juntament amb la reducció dels tipus d’interès”.
Tant de bo continuem la trajectòria positiva apuntada. Però no podem oblidar que necessitarem el vist-i-plau del context internacional, que, com tots anem veient, travessa un dels moments geopolítics més confusos i perillosos d’aquests darrers anys.
