testimonis judici trapero

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha decidit de processar el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero per organització criminal i dos delictes de sedició. La magistrada fonamenta les acusacions en les protestes del 20 de setembre de l’any passat davant el Departament d’Economia i el referèndum de l’1-O. Tanmateix, Lamela desestima d’acusar el cap dels Mossos d’un delicte de rebel·lió com ha fet el Suprem espanyol a bona part del govern de Carles Puigdemont.

La jutgessa també processa per organització criminal i un delicte de sedició –pel referèndum de l’1-O– Pere Soler, ex-director dels Mossos, i Cèsar Puig, ex-secretari general del Departament d’Interior. Així mateix, Lamela també processa a la intendenta Teresa Laplana, per sedició, per les protestes del 20-S.

La titular del jutjat central d’instrucció 3 ha citat tots els processats per a una declaració indagatòria el 16 d’abril a les 10.00, després de la qual es poden prendre mesures cautelars en contra seu.

En la interlocutòria de processament, de 37 pàgines, Lamela destaca que ha aplegat prou indicis incriminatoris per concloure que tots quatre pertanyen a una ‘complexa i heterogènia organització’ unida amb el propòsit d’aconseguir la ‘secessió de Catalunya’ i fer-ho ‘al marge de les vies legals’.

Considera, a més, que participaven en una estratègia ‘premeditada i perfectament coordinada’, on hi havia un repartiment de papers entre el govern, els partits i la societat civil.

Lamela qüestiona el paper dels Mossos, especialment durant els escorcolls de la Guàrdia Civil efectuats els dies 20 i 21 de setembre i el dia del referèndum. La jutgessa creu que els Mossos ‘es van mantenir al marge’ de les actuacions de la resta de cossos (policia espanyola i Guàrdia Civil) i que la seva conducta anava adreçada a ‘obstruir qualsevol actuació que bloqués el pla estratègic cap a la independència’.

Assenyala com a responsables polítics d’haver dirigit les ordres als Mossos el conseller d’Interior, Joaquim Forn (en presó preventiva), l’ex-director dels Mossos Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig.

Sobre Trapero, diu que va comandar la cúpula dels Mossos el primer d’octubre per aplicar un ‘pla predeterminat per a evitar d’actuar’. Considera que va voler ‘emmascarar’ la seva ‘total inactivitat’ sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat. A més, creu que l’actuació dels Mossos els 20-21 de setembre i el primer d’octubre encaixa amb el delicte de sedició ‘com a autors o cooperadors necessaris’ per ometre, segons la magistrada, la seva ‘obligació legal’ d’actuar a la conselleria d’Economia i ‘facilitar el compliment de l’ordre judicial de registre’. Lamela fa un pas més i diu que els agents es van ‘negar reiteradament’ a les peticions d’auxili que van rebre per part de la Guàrdia Civil, que demanava de protegir la comissió judicial.

En el cas del referèndum, diu que els processats no únicament no van actuar sinó que van facilitar informació ‘amb antelació’ als ocupants dels col·legis electorals, a qui –segons Lamela– també van avisar que no actuarien. Per tot plegat, diu que els processats van voler ‘trencar l’organització territorial de l’estat’ i que, per processar-los per sedició, no cal que s’aconsegueixin els fins proposats i tampoc que hi hagi ‘ús de la força’. ‘N’hi ha prou de fer-ho al marge de les vies legals establertes’, remarca.

Grup organitzat i criminal
Per defensar el delicte d’organització criminal, Lamela afirma que Trapero, Puig i Soler obeïen a ‘pautes de subordinació i de treball en grup ben definides’. A la interlocutòria, recorda quins supòsits calen per parlar d’organització criminal i considera que es compleixen: jerarquia, permanència en el temps, coordinació, repartiment de tasques i planificació. Situa al capdamunt d’aquesta ‘organització criminal’ el president Carles Puigdemont. Segons la magistrada, van treballar de manera organitzada durant dos anys per poder fer el referèndum i declarar la independència.

Més informació:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.