L’Audiència espanyola es resisteix a amnistiar els CDR de l’operació Judes per terrorisme i vol anar al TJUE

  • Considera que la llei d'amnistia pot ser contrària al dret comunitari, i demana que sigui el TJUE qui ho decideixi

VilaWeb
Arnau Lleonart
09.07.2024 - 14:35
Actualització: 09.07.2024 - 17:43

L’Audiència espanyola proposa de portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la decisió d’amnistiar, o no, els membres dels CDR encausats per l’operació Judes. Considera que els fets que s’investiguen serien amnistiables, però creu que la llei d’amnistia mateixa és contrària al dret de la Unió Europea perquè contravé la directiva antiterrorista. De fet, argumenta que la llei d’amnistia no és prou concreta sobre els actes de responsabilitat que s’han d’excloure “en una matèria tan sensible com el terrorisme”, i aprofita per desqualificar-la: “No hi ha cap dubte que és una mancança important per a la seguretat jurídica i que fa que la llei sigui clarament insuficient del punt de vista de la tècnica legislativa al qual ens referim, i que, insistim, pot ser contrària a l’esperit del dret de la Unió Europea.”

Els dotze investigats en l’operació Judes són encausats pel delicte de terrorisme, i n’hi ha vuit als quals també se’ls atribueixen els delictes de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista, i també el delicte d’estralls terroristes, en grau de temptativa. La llei d’amnistia exclou els fets que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea antiterrorista —no segons el codi penal espanyol, que en fa una definició més indeterminada— i que hagin causat intencionadament violacions greus de drets humans.

L’Audiència espanyola conclou que els fets investigats compleixen la primera condició, però no la segona. Diu que la directiva defineix “grup terrorista” com a “tota organització de més de dues persones establerta durant un cert període de temps, que actua de manera concertada amb la voluntat de cometre delictes de terrorisme”. També destaca que diu que no cal que en aquesta organització hi hagi una estructura amb unes funcions definides formalment. Una definició que, tenint en compte els escrits d’acusació, “encaixa perfectament en allò que es denomina a la directiva com a ‘grup terrorista'”.

Quant a la fabricació i tinença d’explosius, diu que les acusacions fan referència a la tinença de substàncies que poden servir per a fabricar-ne, com la termita, i recorda que la directiva demana als estats que tipifiquin com a delicte “la fabricació, tinença, transport, subministrament o utilització d’explosius o armes”, motiu pel qual també encaixaria i tampoc seria amnistiable.

I, per últim, diu que el delicte d’estralls en grau de temptativa és inclòs a l’apartat D de l’article 3 de la directiva antiterrorista, quan parla de “la destrucció massiva d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infrastructures, sistemes informàtics, plataformes fixes ubicades a la plataforma continental, llocs públics o propietats privades, que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic”. L’Audiència diu que es va requisar material que, suposadament, establia com a objectius la comandància de la Guàrdia Civil, la comandància naval de Barcelona, el govern militar de Barcelona, el Parlament de Catalunya, la delegació del govern espanyol, la fiscalia de Catalunya, i unes quantes instal·lacions públiques que, diu, “en cas que s’hagués pogut dur a terme, hauria posat en perill greu la vida o la integritat física de les persones”.

Ara bé, l’Audiència reconeix que el segon condicionant per a excloure una causa de terrorisme de l’amnistia –que hagi causat violacions de drets humans de manera intencionada– no es compleix. Tenint en compte això, els fets serien amnistiables, però l’Audiència considera que la llei d’amnistia pot representar “una derogació tàcita d’una part essencial de la directiva comunitària, i en definitiva estar en contra de la voluntat del legislador comunitari”. És per això que vol portar-ho al TJUE, per veure si la llei és contrària al dret comunitari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor