El magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O per delictes contra la humanitat contra l’antiga cúpula del Ministeri de l’Interior espanyol per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil aquell dia. Segons Moreno, ‘l’estat tenia l’obligació d’utilitzar tots els mitjans precisos de què disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l’ordre constitucional que s’havia alterat’. El jutge considera que l’actuació policíaca va ser ‘legítima’ per a reprimir actes que titlla de ‘manifestament il·legals, tendents a la subversió de l’ordre constitucional’. També creu que va ser ‘proporcionada’ tenint en compte les xifres d’aldarulls, el nombre de lesionats i l’entitat dels mateixos.

En la seva interlocutòria, l’Audiència diu que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l’objectiu d’assolir la independència ja dos anys abans del referèndum de l’1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l’aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum. Tot això, ‘sabent que amb allò es cometia el risc que es produïssin aldarulls greus i alteracions d’ordre públic de resultat dubtós, amb grans possibilitats de risc i inseguretat per a la població’. Creu que totes aquestes accions, juntament amb el 20-S, la iniciativa ‘Escoles Obertes’ i el mateix 1-O, implicaven sotmetre els ciutadans a un ‘escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de policia que desenvoluparien les seves funcions per mantenir l’ordre constitucional’. No eren, diu la interlocutòria, ‘actes espontanis sorgits de la població’, com defensen els querellants.

A més, segons el magistrat, i d’acord amb la fiscalia, ‘no s’aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius’ que permetin considerar que es van cometre delictes contra la humanitat. La querella, segons Moreno, no té ‘el mínim rigor’ que requereix aquest delicte en el codi penal. També critica la ‘insuficiència probatòria’ de les afirmacions que es fan en l’escrit dels querellants.

Els querellants també van presentar l’escrit davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia, que podria investigar el cas, per si l’Audiència l’arxivava. Els querellants són l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l’Associació d’Afectats 1-O i l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida, conjuntament amb nou víctimes de les càrregues policials, com Enric Sirvent, que va patir un atac de cor en un col·legi de Lleida, o Jordi Pessarodona, regidor a Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

La querella anava dirigida específicament contra l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operació ‘Copèrnic’, Diego Pérez de los Cobos, els ex-caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre ex-subdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al centenar de col·legis electorals on van intervenir. La querella demanava la seva detenció i posada a disposició judicial. També demanava que se’ls embarguin 87,1 milions d’euros, que és el cost de l’operatiu ‘Copèrnic’, i de sis milions d’euros més per a indemnitzar les víctimes.

L’escrit, d’un centenar de pàgines, acusa aquests alts càrrecs dels delictes de l’article 607 bis 1.1, 607 bis 2.3 i 607 bis 2.8, que castiguen amb penes d’entre quatre i 15 anys de presó els que cometin un ‘atac generalitzat o sistemàtic contra població civil’ per raó de ‘pertinença de la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics’ i els causessin lesions o tortures. Aquests delictes no prescriuen i tampoc es poden emparar en la immunitat policíaca o política. Els impulsors de la querella recorden que l’ONU i el Consell d’Europa van demanar a l’estat espanyol una investigació interna sobre l’actuació policíaca, investigació que no s’ha fet. En la querella s’enumeren els col·legis amb intervencions policials violentes i les lesions patides per centenars de víctimes. De fet, la querella demana que s’interrogui com a testimonis protegits a 189 víctimes amb lesions moderades o greus. A la querella també s’hi han adjuntat nombrosos vídeos i altres proves recollides en els diversos jutjats d’instrucció catalans que investiguen càrregues concretes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.