11.12.2015 - 12:51
|
Actualització: 11.12.2015 - 12:55
El jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha arxivat la denúncia presentada per la Fiscalia contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per suposats delictes de rebel·lió i sedició, entre altres, per la inclusió al seu ple d’una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya. A la seva interlocutòria de 9 pàgines –a la que ha tingut accés l’ACN- el jutge recorda que els fets objecte de la denúncia es van produir just després de la suspensió cautelar de la resolució independentista per part del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, però abans que aquest dictés sentència sobre el fons de la qüestió i declarés inconstitucional i nul la resolució, ‘de manera que és obvi que no podien saber en aquell moment quin seria el pronunciament’ del TC. També recorda a la Fiscalia que la constitució espanyola defensa la llibertat ideològica, i argumenta que en aquell moment els magistrats ni havien declarat la il·legalitat de la resolució ni havien emès cap mandat als servidors públics sobre el fet que s’havien d’abstenir d’opinar o posicionar-se ideològicament sobre la qüestió.
L’Audiència espanyola té sobre la taula altres denúncies de la Fiscalia contra ajuntaments catalans també per haver donat suport a la resolució independentista, però aborda els casos per separat. En els casos de Celrà i la Seu d’Urgell els jutges Santiago Pedraz i Fernando Andreu es van declarar competents per investigar els fets. També han estat denunciats els ajuntaments de Girona i Igualada. De fet, la Seu d’Urgell era l’únic ajuntament que fins ara no havia rebut cap notificació per part de l’Audiència espanyola.
En un escrit dur amb la Fiscalia, el jutge afirma que li resulta ‘cridaner’ que es consideri que pot constituir delicte de rebel·lió o sedició qualsevol acte de suport a la resolució parlamentària per part de membres d’un ajuntament i que, no obstant, no es consideri igual pel que fa als membres del Parlament que van aprovar la resolució, així com amb les organitzacions de la societat civil que han impulsat i promogut activament la campanya municipal de suport a les mocions.
El jutge recorda també que la mateixa denúncia de la Fiscalia indica que la moció presentada per CiU es limitava a transcriure la proposta de moció de dues associacions de la societat civil ‘fins al punt que ni tan sols individualitza el nom del municipi’. La iniciativa demanava que s’aprovés el següent text: ‘Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament de ____________ a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya’.
A més, De la Mata assegura que en la seva providència del passat 11 de novembre –on el TC decretava la suspensió cautelar – els magistrats no certificaven la il·legalitat de la resolució independentista sinó que es limitaven a suspendre-la ‘per disposició automàtica’ com passa cada vegada que el recurs prové del govern espanyol.
També recorda que de la suspensió del TC no se’n va derivar un mandat o ordre general que impedís referir-s’hi, opinar, pronunciar-se o ‘eventualment donar-li suport’, sinó que es va limitar a cursar una ordre específica a un nombre determinat de persones perfectament identificades, en referència a la inclusió a la resolució de suspensió cautelar de 21 noms propis –com el d’Artur Mas o Carme Forcadell- als qui el TC advertia que incomplir la suspensió cautelar podria tenir efectes penals. Segons De la Mata, aquesta comunicació no es va estendre a tots els parlamentaris, com tampoc als ajuntaments.
Llibertat ideològica
De la Mata alerta també la Fiscalia sobre un fet que considera ‘d’importància extraordinària’ a l’hora d’avaluar els fets com és que el Tribunal Constitucional espanyol té establert que la constitució consagra ‘la més àmplia llibertat per a l’exposició i defensa públiques de qualsevol concepció ideològica’, fins i tot les que pretenguin per a una determinada col·lectivitat la condició de comunitat nacional.
