22.06.2025 - 21:40
|
Actualització: 22.06.2025 - 22:44
La llei d’amnistia està a punt de ser validada pel Tribunal Constitucional espanyol, més d’un any després d’haver entrat en vigor. El ple que comença avui, i pel qual s’han habilitat de manera extraordinària cinc dies, haurà de deliberar sobre el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra la llei. I el resultat sembla prou clar, tenint en compte la ponència de la sentència que ha preparat la vice-presidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, que avala la constitucionalitat del gruix de la llei. I perquè hi ha, aparentment, una majoria clara de sis magistrats favorables a la llei i quatre de contraris. Aquells que s’hi oposen han maldat per impedir que comencés aquesta reunió plenària, tot exigint que el tribunal esperés a tenir la resolució del Tribunal de Justícia de la UE sobre la compatibilitat de la llei amb el dret europeu i que, previsiblement, no es farà pública fins a final d’any. Però la temptativa de boicot no ha reeixit.
De manera que els deu magistrats tindran damunt la taula un text de gairebé dues-centes pàgines en el qual la vice-presidenta Montalbán ventila les impugnacions que fa el PP de la llei tot afirmant que no vulnera pas la separació de poders, ni el principi d’igualtat davant la llei, tenint en compte que els policies espanyols que van atacar amb violència els col·legis del Primer d’Octubre i els que van reprimir les protestes independentistes contra la sentència del Suprem també s’inclouen en l’amnistia. A més, Montalbán desestima alguns arguments polítics del PP, com ara que aquesta llei és el producte d’un pacte polític entre l’independentisme i el PSOE per a fer president espanyol Pedro Sánchez; la magistrada hi respon tot dient que les motivacions polítiques no tenen res a veure amb les qüestions jurídiques que cal analitzar.
Ara, la ponència presenta tres qüestions de la llei que caldrà modificar perquè el text sigui plenament constitucional: la primera és que no n’hi ha prou d’amnistiar els policies (els grans beneficiaris fins ara de la llei, en termes proporcionals, perquè han estat tots amnistiats tret dels quatre que van buidar l’ull a Roger Español), sinó que també cal incloure-hi tothom que s’oposés al procés d’independència i que fos condemnat o investigat en algun procediment.
Montalbán també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que es van acabar d’executar després de la data límit del 13 de novembre de 2023. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre el primer de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023.
I la tercera modificació fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L’esborrany hi afegeix que també cal escoltar les acusacions populars personades, és a dir, Societat Civil Catalana.
Durant la deliberació que comença avui encara hi pot haver algunes modificacions més, però no sembla que hagin de ser de massa importància. Tampoc no tenen opcions de prosperar els darrers intents del PP de demanar que el ple se suspengui fins que el TJUE no hagi resolt les qüestions pre-judicials que té en tramitació sobre la llei d’amnistia. Montalbán i la majoria de magistrats del plenari insistiran, tant als dirigents del PP que impulsen el recurs com als seus col·legues afins al partit de Feijóo, que el control de constitucionalitat d’una llei, el fet de determinar que encaixi amb l’ordenament jurídic espanyol, és independent de la compatibilitat amb el dret de la Unió. Perquè no es tracta pas d’una llei que adapti una normativa europea.
Però el fet que la llei d’amnistia sigui validada constitucionalment aquesta setmana no tindrà gaires efectes pràctics, perquè els jutges que han decidit de desobeir-la ho continuaran fent. És a dir, Manuel Marchena i la majoria de jutges del Suprem que van condemnar els dirigents independentistes continuaran dient que, tot i que la llei sigui constitucional, no es pot amnistiar la malversació que vinculen a l’1-O i mantindran inhabilitats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull per aquest delicte. De la mateixa manera, Pablo Llarena continuarà negant-se a amnistiar el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig i els mantindrà vigent l’ordre estatal de detenció.
Perquè la interpretació aberrant de la llei que fan quan diuen que la malversació de l’1-O és un cas d’enriquiment personal de tipus patrimonial (el supòsit que queda exclòs de l’amnistia), la continuaran fent. I això és compatible amb un aval del TC a la constitucionalitat de la llei en el seu conjunt.
De manera que tant els condemnats per malversació per l’1-O com els exiliats hauran d’esperar que es resolguin els seus recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los. I això no passarà segurament fins a final d’any, en un calendari incert perquè el ritme de resolució dels recursos és polític i el determina, en gran manera, el president del tribunal, Cándido Conde Pumpido.
La sentència d’aquesta setmana sí que serà determinant perquè el TC vagi resolent més ràpidament, per una banda, tota la resta de recursos d’inconstitucionalitat que hi ha acumulats i que van presentar majoritàriament els governs autonòmics presidits pel Partit Popular, i, per una altra banda, la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem.
La llei d’amnistia serà, doncs, constitucional un any després d’haver entrat en vigor, però això no impedirà que continuï el cop judicial espanyol de desobediència a aplicar-la als principals dirigents del procés. La seva situació no es resoldrà fins al desenllaç dels recursos d’empara que han presentat al TC i que encara hi han de presentar i de la batalla judicial europea per l’amnistia, que el mes vinent entrarà en la fase final.
