Felipe VI havia de fer un viatge oficial a l’Aràbia Saudita el mes de febrer proppassat, però el va haver de suspendre. El règim acabava de decapitar quaranta-set individus, entre els quals el clergue Nimr Baqr al-Nimr, defensor dels drets humans, i la imatge del rei espanyol hauria pogut sortirn-ne massa tacada. La interinitat al govern espanyol aleshores era l’excusa perfecta per a ajornar un viatge de negocis que finalment Felipe VI farà aquesta setmana.

És un viatge de negocis molt criticat per alguns partits de l’oposició al parlament espanyol, arran de les violacions sistemàtiques dels drets humans del règim de Riad. Un resum ràpid, fet per Amnistia Internacional: ‘Enguany el govern continuava restringint severament la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió. Les autoritats detenien, enjudiciaven i empresonaven els qui feien tasques de defensa dels drets humans i els qui criticaven el govern, en aplicació de la legislació antiterrorista de 2014 i de més lleis, i sovint després de judicis sense garanties. Entre les persones detingudes hi havia presos i preses de consciència. La tortura i més maltractaments sota custòdia continuaven essent una pràctica habitual. Continuaven fent-se judicis sense garanties…’ I s’hi ha d’afegir la violència contra les dones, que són objecte d’un ‘apartheid de sexe’, en el terreny social i són víctima de mètodes cruels de càstig, incloent-hi la pena de mort, acusades d’adulteri i de bruixeria.

A més, en el conflicte armat amb el Iemen, el règim saudita ha comès violacions del dret internacional humanitari atacant civils, segons que han denunciat responsables de l’ONU.

El viatge de Felipe, la fortuna de Juan Carlos
Aquesta situació no ha fet reconsiderar les relacions d’amistat entre la casa reial espanyola i la saudita, ni les relacions diplomàtiques entre ambdós estats, ni tampoc el viatge de negocis de Felipe VI que comença dissabte. Un viatge que servirà perquè apadrini un acord entre l’empresa espanyola Navantia i el govern saudita per a la construcció de cinc corbetes navilieres per valor de dos mil milions d’euros.

Felipe VI ja va fer-hi un viatge a començament del 2015 en ocasió de la mort del rei Abdal·là Bin Abdelaziz, que va tenir una relació d’amistat de molts anys amb el rei emèrit espanyol, Juan Carlos de Borbó. Aquella visita, i també aquesta d’ara, serviran a Felipe VI per a estrènyer relacions i consolidar l’amistat amb el successor Salman bin Abdelaziz.

I d’on ve aquesta amistat antiga? Hi ha força especulacions, però el periodista Jaime Peñafiel, expert en monarquies europees, va explicar fa un temps: ‘En l’època de Franco, quan hi va haver la crisi del petroli del 73, van demanar a Juan Carlos que intercedís amb el sobirà de l’Aràbia Saudita, gràcies a la bona relació que tenien. Ho va fer, el problema es va solucionar, i es va garantir el subministrament de petroli a Espanya.’

I això, en canvi de què? Peñafiel ho explicava: ‘En canvi d’això, el van autoritzar a cobrar uns cèntims per cada barril de petroli que s’importava des de l’Aràbia Saudita. Això, no li ho va retirar pas Suárez més tard, i són molts diners.’ Pot ser una explicació a l’origen de la fortuna de Juan Carlos, que el 2012 el diari The New York Times va arribar a quantificar: ‘El rei és àmpliament valorat en cercles de negocis pel fet d’actuar com a negociador i ambaixador econòmic del seu país, però continua essent un secret com ha aconseguit la seva riquesa personal. Es calcula que la riquesa de la família reial espanyola és d’uns 2.300 milions de dòlars [1.700 milions d’euros], una quantitat que els seus partidaris consideren que ha estat inflada per la inclusió de propietats del govern’, deia en aquell reportatge.

Un exemple visible d’aquest paper de Juan Carlos es va fer evident arran de l’incident a Botswana, quan participava en un safari. Aquell viatge fou organitzat pel magnat sirià de la construcció Mohamed Eyad Kayali. ‘Tots dos amics havien treballat plegats en un contracte de 9,9 milions de dòlars per a un tren bala que el monarca va ajudar a negociar per a un consorci espanyol a l’Aràbia Saudita.’ El diari obria l’interrogant sobre quants diners rebia Juan Carlos en comissions per haver fet papers com aquest.

Un paper que Juan Carlos ha exercit fins fa ben poc: va intercedir entre l’Aràbia Saudita i el consorci format per Renfe, Adif, Talgo i OHL per mirar de calmar els ànims arran de les disputes entre les constructores pels problemes d’eficiència d’un projecte d’aquesta magnitud. Uns problemes dels quals es deriven sobrecosts per imprevists tècnics que tenen a veure amb el fet que els rails es construeixen sobre sorra.

Les dades de la fortuna acumulada per Juan Carlos surten d’un estudi de què parla el New York Times, elaborat pel professor de finances Said Herman Matthij, de la Universitat de Gant, que analitzava la despesa de la reialesa a Europa. ‘Suposo que, almenys, [Juan Carlos] és un milionari, però la qüestió és si és un mil milionari, quina és la seva riquesa real’, deia Matthij.

Felipe VI continua ara el tarannà del seu pare en relació amb el règim saudita. Per més que hi hagi desenes de denúncies de violacions dels drets humans sobre la taula.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb