El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Com garantir l’alimentació dels milions d’habitants que té la Xina és una de les qüestions que més han preocupat el país en el curs de la història. El record popular dels tres anys de la Gran Fam de la Xina, que entre el 1958 i el 1961 va causar de quinze milions a quaranta-cinc milions de morts, encara és ben viu. Ara, enmig d’una pandèmia sense precedents que ha sacsejat el planeta i els seus sistemes d’interconnexió i globalització, també aquest temor és més viu que mai. Ho alerten els experts, ho han alertat activistes (molts dels quals uigurs, de la minoria musulmana) i també diversos mitjans, com un dels diaris més llegits d’Hong Kong, el South China Morning Post, en un reportatge que es demana ‘Qui alimentarà la Xina?’

La paralització de l’activitat econòmica i comercial a tot el món és una ombra que s’estén amenaçadora sobre la potència asiàtica, que, en termes alimentaris, en depèn en molt gran part. La cadena logística mundial d’aliments ha estat interrompuda i perjudicada en molts països, de manera que comença a posar entrebancs al subministrament d’aliments. Alguns estats que exporten a la Xina han començat a limitar la lliure circulació d’aliments i mercaderies. Per exemple, el Vietnam, el tercer exportador mundial d’arròs, ha anunciat que en reservarà quantitats ingents per a la seva població, i Tailàndia ha prohibit les exportacions d’ous perquè en té escassetat de subministrament intern.

Els dos primers mesos d’enguany, el comerç internacional a la Xina ha baixat en picat, fins a un 9,6%, segons les darreres dades. Les exportacions han rebut l’impacte més gros, amb una caiguda del 15,9%, és a dir, 260.725 milions d’euros. Les importacions han baixat d’un 2,4%, però a efectes monetaris la caiguda és d’una dimensió similar: 265.837 milions d’euros. La Xina és molt vulnerable en aquest aspecte perquè depèn en gran manera de les importacions per a alguns conreus. Els avions que no exporten màscares arreu del món estan aparcats, i els vaixells, igualment: els dos grans portadors d’aliments han deixat de circular. En canvi, el mes proppassat va exportar 3.600 milions de màscares, 37,5 milions de vestits de protecció, 16.000 respiradors i 2,84 milions de proves de detecció de Covid-19. La circulació sanitària gairebé ha substituït l’alimentària.

En algunes regions, la fam ja no és una amenaça sinó una realitat. El Projecte de Drets Humans Uigur, que vetlla per la minoria musulmana que és majoria a la regió de Xinjiang, ha acusat el govern xinès d’originar una ‘fam generalitzada’ en aquell indret, arran de les mesures contra la Covid-19. El col·lectiu diu que molta gent no té accés a aliments ni medicaments i que això encara és més complicat perquè resta tancada a casa en un confinament que, segons que lamenten, arriba tard. Alguns vídeos que ha publicat el grup retraten situacions desesperades de famílies que ‘es moren de gana’.

Els economistes experts alerten que hi ha força paral·lelismes entre, d’una banda, les dades de l’escassetat d’aliments i l’augment dels preus dels cultius bàsics actualment i, d’una altra, les xifres de les crisis alimentàries que van colpejar els països en via de desenvolupament ara fa uns quants lustres. Els pagesos xinesos continuen lluitant per conrear els seus camps i apeixar els seus ramats, perquè la distribució de fertilitzants i les importacions de soia, que són el principal aliment del bestiar, són aturades. Més o menys el 80% de la soia, la llet i el sucre que es consumeixen a la Xina provenen del mercat internacional.

A més, durant aquests darrers anys ja s’anunciava una tendència al desbordament, que ara és a punt de confirmar-se, perquè la barreja entre el creixement exponencial de la població, que ja traspassa els 1.400 milions de persones, i la millora de la qualitat de vida ha estat explosiva per a la capacitat de l’economia xinesa de proveir alimentació i salut de qualitat d’una manera sostinguda. El consum hi ha canviat radicalment. El de carn era de 7 milions de tones l’any 1975, i ara és de 75 milions de tones. Aquest augment, a més, explica el de la importació de soia. L’any 1995 se n’importaven 300.000 tones. Ara, més de 95 milions de tones.

Però el trànsit d’aliments no és pas l’únic problema. També ho és el cultiu. El coronavirus el dificulta arreu del món, però a la Xina escasseja especialment la mà d’obra al sector agrícola, a causa de les restriccions imposades pel govern. L’article denuncia que ‘les alteracions logístiques han obstruït greument el flux d’aliments a la Xina’, que és el primer consumidor i importador d’aliments del món. Les pèrdues financeres dels pagesos comencen a ser significatives, perquè en moltes regions fa dos mesos que l’activitat als mercats és pràcticament aturada.

La preocupació, per als dirigents xinesos, no és tan sols la salut de la població: de segles ençà, el proveïment alimentari ha tingut un paper crucial en el manteniment de l’ordre públic i polític de la Xina. Sembla que Xi Jinping i el seu executiu temen que una prolongada inflació del preu dels aliments desencadeni protestes. Per causa de les restriccions en l’oferta que ha causat la lluita contra la Covid-19, els preus del menjar a la Xina van pujar d’un 21,4% el mes de febrer proppassat, especialment en la carn de porc, en què van créixer d’un 135,2%. Els preus al consumidor general van pujar d’un 5,4% al gener i d’un 5,2% al febrer respecte dels mateixos mesos de l’any passat. L’objectiu de Xi Jinping és de mantenir l’augment dessota el 3%. I el comportament dels consumidors, que com arreu buiden supermercats per la por que el govern no pugui garantir el subministrament, també és un senyal d’alarma.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.