“Els darrers anys he vist com el pas per l’institut públic ha castellanitzat completament els meus fills, fins al punt de parlar-nos de manera inconscient en castellà a casa com a projecció de la seva rutina acadèmica i social. No és ni molt menys un cas aïllat i, per tant, la meva preocupació rau en el fet que hem arribat al punt que l’escola catalana està aconseguint justament el contrari del que pretenia als anys vuitanta”. Compte amb la frase, i compte amb qui la diu: Xavier Gual, professor d’institut i autor de l’article “L’institut públic ha castellanitzat els meus fills”. Gual fins fa poc era partidari del model escolar de normalització lingüística, i ara és partidari de la doble xarxa.

A mi m’ha passat el mateix. Era partidari de la normalització lingüística, i ara ja no. Ara, doble xarxa. Unes escoles ensenyen en català, unes altres en castellà, unes altres barregen. I que puguem triar on portar els fills. Això vull jo ara. I m’alegra veure que Alhora ha organitzat un congrés el 3 d’octubre per a parlar de la doble xarxa.

En canvi, Jordi Muñoz, pensa el contrari. Muñoz, de formes exquisides, i to que s’agraeix, ha estat ex-director del CEO, un dels teòrics de l’eixamplament de la base d’ERC, i persona a qui sempre agrairé que fos dels primers a defensar un referèndum d’independència. Muñoz s’ha de llegir, i contraatacava amb l’article “Segregació lingüística?”. L’argument de Muñoz és que “aquest és un plantejament totalment equivocat. Per començar, perquè intenta resoldre un problema que el català (a Catalunya) no té. Més enllà de casos molt minoritaris, no hi ha dades que suggereixin que la transmissió intergeneracional de la llengua, a Catalunya, s’hagi interromput”. I donava aquestes dades: “Tot i que el català és la llengua inicial d’un 34% dels habitants de Catalunya, un 44% parlen català als seus fills. Són deu punts percentuals de diferència”.

Molt bé. Els pares parlen català als fills. Però mireu què explica el doctor en economia de la UPF, Bernat Mallén, també amb dades a la mà:

L'agrupament lingüístic (segregar implica excloure, no seria el cas d'una doble xarxa) no és fruit d'una paranoia, sinó d'una constatació vivencial i amb les pròpies dades de l'EULP 2023.

La minorització demogràfica ha trencat el patró expansiu del català, en què el nombre de… https://t.co/ZItRrCEU5o pic.twitter.com/e2oYG0cLWR

— Bernat Mallén (@bernatmallen) May 6, 2026

Aquest gràfic, traduït, vol dir que potser sí que els pares transmeten la llengua als fills, però els nous fills socialitzen entre ells en castellà (en vermell). Abans no passava (en blau). Fins i tot nens de famílies catalanoparlants parlen castellà entre ells. Abans tampoc no passava. El següent pas podria ser que catalanoparlants s’aparellessin entre ells, amb el castellà com a llengua de la parella i dels futurs fills?

Sí, jo em posiciono a favor de la doble xarxa sabent que gent autoritzada, com la vice-presidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, fa tres anys en aquesta entrevista no ho veia clar. És important saber què diu. Sé que l’aplicació no és fàcil (com assegures doble xarxa d’escoles?) i mai no podem descartar la intervenció de jutges espanyolistes, també en el cas de doble xarxa. Dins Espanya cap solució és màgica. Ho sé.

Però aspiro a millorar el present de Xavier Gual i els seus fills, i els de tanta altra gent, i em regiro i rebato, l’argument de la segregació lingüística. No és cert que hàgim d’esperar la doble xarxa per a segregar. L’actual ja ho fa. Els meus fills van a una escola pública on el català és vehicular, i es parla força al pati. Als fills de Xavier Gual els passa el contrari. La seva escola castellanitza, la nostra, catalanitza. És una segregació, passa que no la triem. Aquest, per a mi, és el gran taló d’Aquil·les dels partidaris de la normalització: no s’adonen que avui, ara mateix, unes escoles catalanitzen, unes altres, castellanitzen. Segregació lingüística? Ja passa ara.

Resumint, jo aposto per una doble xarxa per simple visió pràctica. Veig que el meu cas, i el dels meus fills, és una realitat minvant, i el de Xavier Gual, realitat creixent. Aposto per la doble xarxa també per optimisme, perquè crec que la majoria dels pares, si poden triar, triaran la línia catalana (com les dades de Muñoz semblen suggerir). No voldria pas un país dividit en dos. Això no, gràcies. De fet, aposto per la doble xarxa perquè crec que podem aspirar a tenir millors dades que els bascs, que ja fa anys que fan doble xarxa, i que han arribat a un 67% de famílies que ho han escollit tot en basc (menys castellà), un 14% tot en castellà (menys basc) i un 18% mig i mig. La doble xarxa al País Basc no divideix un país en dues meitats. La banda de només en castellà és un 14% allà. Crec que aquí seria encara més petita. És a dir, la doble xarxa no només ens permet la victòria del català al pati i que els nens parlin català entre ells, i no només amb els pares. També ens permet aspirar a immenses majories de nens educats en català, res de dues meitats, i país dividit.