Aquests dies constatem el fracàs de la immersió lingüística a Catalunya. Després d’anys d’enganyar-nos, la realitat ens ha petat a la cara rebentant dues bombolles. La primera bombolla és la que ens feia creure que el català era la llengua vehicular dels centres educatius. No és cert: segons dades del Departament d’Educació, tan sols el 47% dels professors s’adrecen normalment en català als alumnes. I si comptem les dades al revés (quants alumnes s’adrecen en català als professors) són un 40%. Són dades molt pitjors que no les del 2006: els professors que s’adreçaven en català eren un 64%, i els alumnes, un 56%. Aquestes dades ens fan dir que el català no és la llengua vehicular, ho és el castellà, en molts casos. I en canvi el model que marca la llei diu just la contrària: que és el català la llengua vehicular de l’ensenyament.

La segona bombolla que ha petat és la del blindatge educatiu. Durant dècades hem cregut que l’escola era competència exclusiva de la Generalitat. I que l’estat no hi podia dir ni piu. Fals. El Tribunal Suprem espanyol acaba de dictar sentència obligant les escoles  a fer com a mínim un 25% de les assignatures en castellà (cosa que és irònica, perquè sense sentència el percentatge és superior. Per una vegada, com feia broma la lingüista Carme Junyent, ens interessaria de complir la sentència…)

He volgut veure les dades del model educatiu del País Basc. Per comparar. El seu model educatiu té quatre línies. La línia A (tot en castellà, tret de llengua i literatura basques), Línia B (mig i mig), Línia D (tot en basc, tret de llengua i literatura espanyoles), i Model X, pensat per a alumnes de pas (no s’hi ensenya absolutament res en basc). Les dades, les he trobades a l’Institut d’Estatística del govern basc, Eustat.es, i són del curs 2020-2021. Les xifres presenten un dibuix molt favorable a la línia D (tot en basc, tret de llengua i literatura espanyoles). Tot en basc per decisió dels pares. Les dades de l’Institut d’Estatística basc són en xifres absolutes, jo n’he calculat el percentatge:

Total d’alumnes a centres educatius (abans d’universitat): 380.697
Línia D (tot basc tret de llengua espanyola): 255.763
Línia B: (mig mig):                                          67.449
Línia A (tot castellà tret de llengua basca):     55.259
Model X :                                                         2.266.

Que en percentatge, em surt així:

Línia D: (tot basc tret llengua espanyola): 67%
Línia B: (mig mig):                                     18%
Línia A: (tot castellà tret llengua basca):   14%
Model X:                                                    0,5%

D’entrada, pensem malament, ens agradaria de veure les dades al País Basc: no allò que les escoles diuen que fan, sinó allò que realment fan. Les escoles tot en basc, compleixen o fan com a Catalunya, que sobre el paper, sí, i a la pràctica, no? Dit això, si compleixen, la sorpresa és que al País Basc hi ha més professors que ho fan tot en basc (67%) que no pas a Catalunya tot en català. (47%). Fixa’t tu.

No veig clar si el model lingüístic basc és el que hauríem d’aplicar aquí. Però sí que m’agradaria d’obrir el debat, d’entrada. I sobretot m’agradaria que deixéssim d’enganyar-nos. A Catalunya, ho fem això. Ens diuen, per exemple, que és millor el model basc que no pas el català, perquè ells separen per llengua i nosaltres no. Fals. A Catalunya separem per llengua, perquè hi ha escoles que ho fan tot en castellà, n’hi ha que tot en català, i n’hi ha que mig i mig. Exactament igual que els bascos, sinó que ells poden triar, i tu has de suportar un model que no has triat, i amb dades que fan rebaixar el català, mentre les del País Basc fan pujar el basc (i també puja la llengua basca com a llengua materna).

Diguem, per tant, les coses com són: avui la llengua vehicular de les aules catalanes no és pas el català; en molts casos és el castellà. Els nens catalans, doncs, sí que es divideixen per llengua. I a mi, m’agradaria trobar les dades exactes i les escoles on es fa tot en castellà, les que ho fan tot en català i les que fan mig i mig. Informació que tenen els bascos, i nosaltres no. Això també aniria bé per a deixar d’enganyar-nos. Nosaltres separem per llengua. Ja n’hi ha prou de dir que no. Ara, quan matricules la criatura, no saps què et trobaràs. I jo em demano: quants pares, que voldrien fer-ho tot en català, envien els fills a escoles on és el castellà la llengua vehicular i ells no ho saben? I al revés? Si ens atrevíssim a deixar triar els pares, ens passaria com als bascos, que la majoria optaria per tot en català?

No veig clar si el model lingüístic basc és el que hauríem d’aplicar aquí. Però sí que m’agradaria d’obrir el debat. I dic que no veig clar si el model basc és el que m’agradaria perquè trobo que l’anglès, el francès, i tantes llengües més, també haurien de formar part d’un currículum plurilingüe, tan beneficiós, i no bilingüe, tan perjudicial per al català. Una escola plurilingüe que beneficia l’alumne, i ajuda el català, és per cert, una idea, com tantes, de la Carme Junyent.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.