El Tribunal Suprem espanyol ha ordenat que l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà en almenys el 25% de les hores de docència. Ho ha anunciat el govern en una conferència de premsa en què han participat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Han comunicat que el Suprem no ha admès el recurs de cassació que van presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’ara fa un any. Així, la sentència del Suprem serà ferma tan bon punt la comuniqui formalment a la Generalitat. “És un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”, ha dit Gonzàlez-Cambray, que ha afegit que els centres educatius no havien de fer canvis als seus projectes lingüístics. “Confiem que continuaran treballant com fins ara. El Departament d’Educació continuarà al seu costat donant-los empara”, ha dit.

La sentència del TSJC va ser arran d’un recurs del govern espanyol, fet per l’advocacia de l’estat, a unes quantes resolucions del Departament d’Educació en matèria d’ús de les llengües vehiculars en l’ensenyament. Arran d’aquesta sentència, el TSJC ja havia obligat unes quantes escoles a oferir un 25% de l’ensenyament en castellà.

Gonzàlez-Cambray ha recordat que el model lingüístic català a l’escola s’ha construït sobre una gran cohesió social i ha dit que garanteix que, havent acabat l’educació obligatòria, tots els alumnes dominen tant el català com el castellà. A més, ha dit que l’aprenentatge de les llengües no és una qüestió que depengui de percentatges, i encara més amb els models educatius nous basats en la interacció dels alumnes que s’allunya de les classes magistrals. “Cal posar en relleu l’absència d’un conflicte real. No som davant d’un conflicte lingüístic, sinó d’uns tribunals que prenen decisions sense saber allò que passa als centres educatius del nostre país”, ha dit, i ho ha exemplificat dient que tan sols hi ha vuitanta famílies que d’ençà del 2005 hagin demanat de fer les classes en castellà.

En línia oposada amb allò que diu el Suprem, ha reivindicat que la cosa que ha d’augmentar és l’ús social del català entre els alumnes, que aquests darrers anys ha anat a la baixa. “Necessitem un estat propi per no haver d’estar a l’espera que un jutge es manifesti sobre el sistema educatiu des del desconeixement”, ha reivindicat. La consellera Garriga ha dit que el govern estava compromès amb la defensa del català i ha reivindicat el nou pla de promoció del català a les aules.

El govern ha convocat a les 19.30 una trobada amb les entitats de defensa de la llengua catalana en què assistirà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per a consensuar una resposta unitària. De moment, la Plataforma per la Llengua ja ha alertat que la sentència del Suprem és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), ratificada per l’estat espanyol amb el compromís de fer possible una educació en les llengües regionals o minoritàries. A més, l’entitat diu que l’estat espanyol podria haver assumit un compromís menys exigent, com ara el de fer possible que una part substancial de l’educació fos garantida en aquestes llengües. Això, diu l’organització, vol dir que l’estat espanyol ha de fer possible que tots els estudiants que ho vulguin puguin estudiar en un sistema immersiu íntegrament en català, tal com marca el Comitè d’Experts que vetlla pel compliment de la carta.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.