Fa un parell de dies, arran del curtmetratge de la CUP, observàvem que saber riure’s d’un mateix és senyal de salut i intel·ligència. Potser a can PSOE ens van llegir i van pensar a fer-hi la seva aportació. I així se’ls ha acudit fer un vídeo que crida els seus militants a trucar a familiars i amics catalans per dir-los que els estimen i pensen molt en ells. #LlamadasQueUnen és el lema de la campanya. Estic convençut que les ments pensants dels socialistes espanyols –els que han governat més anys Espanya– saben que el president Montilla ens va convèncer amb aquell lema que deia ‘fets i no paraules’. Segur que en són conscients, però han decidit de passar-se’l pel clatell i optar tan sols per les paraules. I mira que de maneres de demostrar que ens estimen n’han tingudes i en tenen moltes cada dia. Vegeu el vídeo, que val la pena. Comença amb la frase: ‘Els socialistes ens sentim molt a prop de Catalunya.’ I jo que em pensava que hi eren, a Catalunya, i que fins i tot hi presentaven candidatura.

Aquest cap de setmana, després de l’amenaça falsa dels bancs espanyols –és curiós que no hi hagi hagut cap comunicat dels bancs alemanys, francesos i britànics que operen a casa nostra–, la campanya entra en la fase decisiva. I els partits han preparat, ahir i avui, els actes més potents. Alguns es podran veure a la televisió pública per ordre d’aquell organisme que hauria de fer d’àrbitre i els altres tindran els minuts que pertoquin als telenotícies. L’ANC i Òmnium han fet una crida a no mirar TV3 durant aquest espai de propaganda gratuït que l’estat espanyol ha decidit de regalar als partits que defensin la unitat d’Espanya. Contra allò que puguin pensar els polítics disfressats de magistrats que seuen a la taula de la junta electoral i els partits que es beneficien de la seva intervenció, estic convençut que aquesta imposició se’ls girarà en contra. I em sembla que Unió ho ha sabut veure a temps i per això s’ha retirat de la retransmissió obligada. Ser al costat dels qui es beneficien de les trampes no dóna bona imatge.

El combat electoral es va traslladar ahir a la Sexta. El debat va ser presentat per Ana Pastor, la famosa i agressiva entrevistadora. Va tornar a ser un 5 contra 1 amb algunes excepcions: la disputa del vot dels fills de la immigració entre Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot amb un ús dels orígens i les procedències que fa temps que semblava enterrat; la disputa del vot més anticapitalista entre CUP i Catalunya Sí que es Pot; i la competició per a saber qui és més espanyolista entre Ciutadans i PP. El debat sobre una hipotètica expulsió de la UE va tornar a ser arma de desgast dels unionistes. I Antonio Baños va demostrar que ell i la número dos, Anna Gabriel, podran fer perfectament el joc del poli bo i poli dolent si mai els convé al nou parlament. Si a 8TV Gabriel disparava amb bala, a la Sexta Baños no deixava de somriure. Avui tornarem a tenir els candidats en combat a TV3.

Abans del debat televisiu, Junts pel Sí i la CUP van fer els seus actes centrals a l’Hospitalet i Manresa, respectivament. La candidatura liderada per Romeva, Mas i Junqueras va fer una autèntica demostració de força omplint el recinte de la Farga en l’acte que hi ha congregat més ciutadans de la seva història –això deia, si més no, la gent del municipi. No és un missatge secundari ni menor que l’acte que aplegui més gent de la campanya de les candidatures independentistes fins aquest moment hagi estat a la ciutat de l’Hospitalet, la batllessa de la qual es va negar a cedir espais municipals pel 9-N i va fer la seva pròpia campanya de la por.

L’acte d’ahir de Junts pel Sí va ser presentat mig en català i mig en castellà. I si bé tots els parlaments –especialment el de Romeva, Junqueras, Forcadell i Mas– van arrencar grans aplaudiments, el d’Eduardo Reyes va fer vibrar amb una sonoritat especial en aquell recinte. Si ho voleu comprovar vosaltres mateixos i de passada fer-vos passar el mal humor per l’ús que fan dels orígens alguns unionistes, vegeu el vídeo de la seva intervenció:

 

Anotacions prèvies al Dietari de campanya de Pere Cardús:

Dijous 17: La màgia d’Iceta, el xiclet d’Obama i la punteria de la CUP

Divendres 18: El discurs de la victòria, periodisme de dol i la cançó del procés

Dissabte 19: La lliçó de Sala i Martín, la revelació Anna Gabriel i #bonventibancanova

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb