La vaga de fam és un dejuni que té la finalitat d’atreure de manera extrema l’atenció contra les injustícies o bé d’obtenir tota mena de reivindicacions, com ara polítiques o socials. És una eina de lluita no violenta, la més exigent de totes consistent a renunciar a tota alimentació amb la intenció de reclamar el compliment d’algun dret o bé d’eliminar regles o normes que el vaguista considera il·legítimes.

Generalment la vaga de fam ha estat el darrer remei contra una injustícia flagrant, perquè té conseqüències físiques que poden ser irreversibles, fins i tot si no acaba amb la mort.

Mohandas Karamchand Gandhi la va popularitzar internacionalment dins el seu sistema de lluita no violenta, basant-se en la tradició irlandesa. El líder indi va ser empresonats pels britànics el 1922, 1930, 1933 i 1942 i força vegades hi va recórrer per pressionar la potència colonial. El seu impacte i popularitat al món i al mateix Regne Unit era tan gran que no es podia permetre que morís en custòdia, raó que li donava una força enorme.

Ara, probablement la vaga de fam més coneguda és la dels republicans irlandesos del 1980 i 1981. Un any abans, set presoners republicans n’havien començat una per a exigir al govern britànic que els mantingués la condició de presoners de guerra que volien retirar-los. Va semblar que acceptava el tracte però els va enganyar i el 1981 van començar-ne una altra que finalment va acabar amb la mort de Bobby Sands i nou republicans irlandesos més, Francis Hughes, Raymond McCreesh, Patsy O’Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee i Michael Devine.

La vaga va acabar quan el govern britànic va fer algunes concessions importants i les famílies dels presoners van demanar a l’IRA que els ordenés d’abandonar-la. Durant l’acció, Bobby Sands i alguns altres presoners van ser elegits diputats pel Sinn Féin i el moviment republicà irlandès va fer un enorme salt polític endavant.

Als Països Catalans, Lluís Maria Xirinacs en va fer unes quantes els anys setanta durant el període franquista demanant l’amnistia dels presos polítics i el restabliment de les llibertats.

El 2014 Jaume Sastre va fer també una vaga de fam de quaranta dies a Mallorca en defensa d’una educació digna en català.

 

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb