Les proves nuclears nord-coreanes, especialment després d’haver fet esclatar l’artefacte més poderós fins ara –una bomba d’hidrogen–, han tornat a situar el règim de Pyongyang en el centre del debat de la comunitat internacional. Alhora, creix la tensió amb un imprevisible Donald Trump, que amenaça amb la guerra.

L’actual conflicte deriva de la Guerra Freda, en què la guerra de Corea (1950-1953) va dividir la nació en dos estats contraposats ideològicament. L’estat de Corea del Sud, una democràcia capitalista amb el suport dels Estats Units i els seus aliats, i Corea del Nord, un estat socialista com més va més aïllat, que actualment té la República Popular de Xina com a màxim suport. El pas del temps i la manca de comunicació ha allunyat cada vegada més les dues societats, que en molts casos fins i tot qüestionen la unitat de la nació coreana.

Una reunificació impossible?
La guerra va acabar el 1953 amb un armistici,
que va establir una zona desmilitaritzada de 4 km entre tots dos països, la qual els ha separat tant físicament com psicològica i política. Actualment, Corea del Nord és un estat unipartidista, amb una economia plantificada, mentre Corea del Sud és una economia de lliure mercat.

L’interès de l’opinió pública sud-coreana respecte d’una possible reunificació ha anat disminuint a mesura que els nord-coreans quedaven aïllats de l’escena internacional. Si el 1994, un 92% dels sud-coreans consideraven ‘necessària la unificació, el 2007 aquesta percepció havia caigut fins al 64%, i actualment no arriba al 40%.

Els menys partidaris són els més joves, que han crescut en la globalització i amb grans diferències econòmiques entre tots dos estats, i ja no tenen la nostàlgia d’una Corea unida i remarquen la seva identitat sud-coreana. L’allunyament ha portat a creure que tenen una manera de pensar més similar als estatunidencs i els europeus que no pas als seus veïns del nord.

Dels següents països, quin és el més proper per a vós?

Dades de la Korean General Social Survey (KGSS) del 2012.

Actualment, el 74% dels sud-coreans consideren els Estats Units el seu país més proper, identificació que ha augmentat considerablement aquesta última dècada, mentre baixava la identificació amb els seus germans coreans. L’interès amb Corea del Nord decreix en gran part perquè no troben que comporti cap benefici polític ni econòmic per al sud i cada vegada són més els qui s’oposen de manera activa i oberta a la unificació.

Què representa Corea del Nord per a vós?

Dades de la Korean General Social Survey (KGSS) del 2003 i 2012.

El nombre de ciutadans que percep el nord com un aliat potencial també ha disminuït. Per tant, sembla clar que una possible reunificació és com més va més llunyana. El 2003, un 58% considerava Corea del Nord un país amb el qual cooperar o al qual donar suport. Gairebé una dècada més tard, la posició principal era considerar-lo un país contra el qual calia protegir-se (41%) o contra el qual lluitar (22%). Fins i tot, actualment, més de la meitat de sud-coreans estan d’acord en el fet que l’estat tingui armes nuclears per a protegir-se de l’amenaça del nord.

Bretxa ideològica i generacional
Les diferències dins de la societat coreana són també ideològiques, més enllà de l
es generacionals. Els qui es consideren més liberals són els qui veuen més necessària la reunificació: un 57%. Un 39% dels qui s’identifiquen com a molt conservadors la troben necessària. I entre els qui no es consideren ni liberals ni conservadors, només un 29% la veu necessària.

Són els liberals els més partidaris de donar suport o de cooperar amb els veïns nord-coreans, mentre que els més conservadors són els més partidaris d’enfrontar-se al govern de Pyongyang.

En la societat també hi ha divisió entre els qui consideren necessari que primer hi hagi un canvi dins de Corea del Nord perquè després es produeixi la unificació (28%), i els qui pensen que la unificació podria conduir a la democratització a Corea del Nord (29%).

Són els joves els qui més troben que cal una democratització nord-coreana perquè es produeixi la unió, i els qui consideren que la diferència entre totes dues societats és de valors, més enllà del sistema econòmic o polític.

Una societat molt diferent
Per a la majoria de sud-coreans, l’única relació existent amb els nord-coreans són els 250.000 refugiats establerts al sud. Els refugiats nord-coreans i els seus descendents sovint són rebutjats per la societat. Molts refugiats lluiten per adaptar-se, però la taxa de desocupació entre aquest col·lectiu és molt alta, i els ingressos dels qui treballen són la meitat del sou mitjà d’un sud-coreà. Més enllà de les diferències lingüístiques, en molts casos hi ha fam i malnutrició, les quals deriven en diferències físiques.

També hi ha divisió, en la societat sud-coreana, en el debat sobre l’acollida de refugiats. Un 50% pensa que han de ser admesos, un 39% que només en alguns casos, i un 12% que en cap cas. El 50% dels enquestats no se sent gens proper als refugiats nord-coreans.

Cal afegir que, tot i el liberalisme econòmic, la societat sud-coreana es caracteritza per tenir uns valors molts més conservadors i individualistes que els que podem trobar al nostre país. Contràriament a molts estats europeus, l’associacionisme no hi és arrelat i hi ha entre un 80% i un 90% de la població que no participa en associacions socials, culturals, polítiques ni esportives.

Un altre valor que ens explica aquest individualisme és que prop del 80% de sud-coreans no debat mai o gairebé mai sobre el medi o altres qüestions de caràcer social, i hi ha desencís en la vida política: un 70% pensa que els polítics no fan cas de l’opinió dels ciutadans. El model de vida ha portat a una alta taxa de suïcidis, sobretot entre els joves. Un 12% dels enquestats assegura que ha tingut pensaments suïcides alguna vegada a la vida.

La bretxa generacional és molt gran, a Corea del Sud. No és fàcil ser jove en la globalització de Corea del Sud. La intensa competència que defineix el sistema educatiu de Corea del Sud i el mercat irregular d’ocupació que espera els graduats ha fet que creixi la desigualtat, que caigui la taxa de natalitat i que hi hagi ocupació insegura i un alt nombre de suïcidis juvenils.

També hi ha una diferència considerable respecte del paper de la dona en la societat. El 73% dels sud-coreans, segons l’enquesta del Korean General Social Survey del 2012, considera negatiu per a la família que la dona treballi a temps complet, i un 38% troba que la dona no hauria de treballar mai. Només un 9% està d’acord que les dones treballin igual que els homes si els fills són petits.

També són conservadors respecte de la idea del matrimoni i la vida en parella tal com s’entén en la nostra societat. Només un 20% dels enquestats accepten la vida en parella sense el matrimoni i més de la meitat està en contra del divorci. Tampoc no són tolerants amb el col·lectiu LGBT, i més de la meitat dels sud-coreans considera que els homosexuals no haurien de poder tenir fills ni criar-los.

Les enquestes mostren un allunyament entre totes dues societats, que tendeix a ampliar-ne les diferències econòmiques, polítiques i socials. De moment, la unificació sembla irrealitzable, però caldrà veure si algun dia aquest fet és possible, i si aleshores encara hi haurà llaços sentimentals entre tots dos països.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]