Ahir, finalment, la junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), integrat pels ministres d’Economia i Finances dels dinou països de la zona euro, va aprovar la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, amb la qual cosa ja està operativa. Recordem que forma part del paquet de mesures de liquiditat acordat per la Unió Europea (UE) per a ajudar els països a respondre a les necessitats més immediates derivades de la pandèmia amb l’objectiu de garantir que els països tinguin accés a finançament en termes favorables, sense estar sotmesos per això a les condicions d’un rescat tradicional. Cada estat membre de l’Eurozona pot demanar un màxim del 2% del seu PIB per a despesa sanitària ‒directa o indirecta‒ amb condicions molt favorables.

Encara que aquesta línia de crèdit extraordinària és oberta a tothom, en realitat s’ha dissenyat pensant en Itàlia i Espanya, els països més castigats. De tota manera, ahir, la vice-presidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, tot i definir com a molt positiu que hi hagi aquesta xarxa de seguretat, va dir que, per ara, el seu govern no sospesa d’acudir-hi, perquè ‘ja ens estem finançant en condicions molt beneficioses’. De fet, a més d’Espanya, també Portugal i Grècia han dit ‘no gràcies: no necessitem el MEDE’. Si més no ara per ara els tres governs opinen que no hi cal recórrer per disposar dels recursos necessaris per a l’assistència sanitària anti-Covid-19.

Segurament recorden que, segons el tractat de la UE que el va crear, aquest fons només pot concedir préstecs amb ‘estrictes condicionants’. I perquè aquesta condicionalitat no es produeixi, les declaracions polítiques de l’Eurogrup o les dels comissaris de la UE no semblen suficients, perquè ‒segons que apunten molts analistes‒ caldria modificar el tractat. I això requeriria la unanimitat dels països de la UE, que avui és impossible, a causa de l’hostilitat d’Alemanya i Holanda, els països líders en austeritat i, per tant, els defensors d’un MEDE gestionat amb severitat, especialment als països més endeutats del sud d’Europa… Però això era ahir, perquè avui el president Sánchez no ha estat tan taxatiu com la seva ministra i hi ha deixat una porta oberta en afirmar que ‘el govern d’Espanya, si té necessitat d’utilitzar aquests diners, els utilitzarà’.

També ahir els representants permanents de la UE van arribar a un acord definitiu sobre el fons SURE, una de les mesures creades per salvar l’economia de l’euro en virtut del qual es repartiran 100.000 milions en préstecs amb condicions favorables als estats membres. Es tracta d’un instrument temporal per a ajudar els treballadors a mantenir la feina durant la crisi. Els estats membres en podran sol·licitar una part per pagar les despeses en què incorreran a causa dels milers d’ERTO sol·licitats per les empreses i autònoms a partir del primer de febrer de 2020.

La UE obtindrà els diners d’aquest fons en els mercats internacionals mitjançant capitals i préstecs que seran garantits pel pressupost comunitari, més el total de 25.000 milions d’euros que hi hauran d’aportar els estats membres en funció de la seva contribució respectiva al PIB de la UE. Encara que tots en podran fer ús, el SURE es dirigeix especialment als treballadors de les economies més afectades, com la italiana i l’espanyola. El fons serà disponible una vegada que tots els estats membres hagin aportat la seva part dels 25.000 milions i romandrà operatiu fins el 31 de desembre de 2022. Si la Comissió ho proposa, el Consell podrà prorrogar el termini de disponibilitat per períodes addicionals de sis mesos si persisteixen les greus pertorbacions econòmiques causades per la Covid-19. La manera de funcionament del SURE serà aprovada pel Consell dimarts vinent.

Al contrari de què ha manifestat sobre el MEDE, Espanya sí que farà ús del segon fons. ‘El SURE s’adapta molt bé a la nostra aproximació del punt de vista del finançament dels ERTO, és un embrió d’aquesta reassegurança d’atur i la nostra disposició és utilitzar-lo una vegada que en vegem les condicions i l’aportació de garanties per part dels estats membres, és a dir, una vegada sigui disponible’, va dir ahir Calviño.

En canvi, encara no és clar el fons de reconstrucció de fins a 1,5 bilions demanat per Espanya. De moment, no hi ha un acord previ sobre la forma i el finançament. Fonamentalment, en si ha d’estar materialitzat en préstecs o en transferències (subvencions) o un mix de tots dos. De fet, ni tan sols hi ha proposta formal de Brussel·les i ‒si s’arriba a un acord‒ no començarà a funcionar, com a molt aviat, fins a la tardor… o més enllà. En definitiva, la UE va fer ahir dos passos importants, però hauria de recordar que la urgència és extrema, cosa que no sembla fer…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.