votar matar

El PP espanyol va consumar la divisió plena del partit ahir a Barcelona, escenari pensat per a fer visible una nova etapa. En la primera executiva del partit després de l’elecció de Pablo Casado com a president, el passat cap de setmana, la reconciliació amb la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría va ser un miratge. Casado ha conformat una direcció gairebé a mida en la qual no hi haurà ningú proper a l’ex-vice-presidenta espanyola, qui ara representa l’ala opositora del partit.

La divisió és total, i per això Santamaría va plantar ahir Casado i no va assistir a l’executiva. Els ponts estan trencats. Tanmateix, el president del PP presenta la nova direcció com un òrgan de consens. El cert és que ha integrat membres de la candidatura de Santamaría, com Mar Blanco, Sergio Ramos, Sofía Acedo o Carlos Iturgáiz, però cap d’ells no formava part del nucli dur de Santamaría. No és clar com aquesta divisió afectarà el lideratge de Casado, que té el difícil encàrrec de reconduir la deriva del PP i mantenir-lo com el partit hegemònic davant l’amenaça que li representa Ciutadans.

No és estrany que Aznar ja demanés el lideratge de Casado fa tres anys. Era una manera de torpedinar el projecte de Mariano Rajoy, unes declaracions que alternava amb la seva creixent admiració per Albert Rivera, president de Ciutadans. L’ex-president espanyol ha col·locat les seves dues apostes al capdavant dels dos principals partits de la dreta espanyola, que comencen a fer-se nosa.

Amb Casado, el PP provarà de recuperar el terreny que Ciutadans li ha pres aquests darrers mesos. El discurs extremista, liberal, anticatalà, jove i ben vestit d’Albert Rivera havia catapultat la formació taronja en els sondatges. Alguns, fins i tot, el situaven com a primer partit en unes hipotètiques eleccions al congrés espanyol. La militància del PP, sabedora de la necessitat de cercar un revulsiu i aturar l’onada de Ciutadans, ha optat per Casado, un perfil molt semblant al de Rivera.

Si Casado juga bé les seves cartes, podrà recuperar l’espai que ha ocupat Ciutadans. Però en aquesta pugna tots dos partits corren el risc d’escurar-se massa a la dreta i radicalitzar excessivament el seu discurs. En aquesta batalla és previsible que la qüestió catalana i Catalunya seran l’ase dels cops. Serà interessant d’observar a favor de qui es posiciona Aznar, molt fidel del lema ‘amb mi o contra mi’ i a qui no agraden les mitges tintes, perquè el seu suport pot ser definitiu per a definir el mapa de la dreta espanyola.

Vox, a la banqueta esperant el seu moment
I mentre Ciutadans i PP se situen com més va més a la dreta com a resultat de la seva lluita, s’acosten perillosament a les posicions que ocupa de fa temps el partit d’extrema dreta Vox. Té el suport d’altres partits extremistes d’Europa i també d’Steve Bannon, ex-cap de campanya i ex-assessor principal del president dels Estats Units, Donald Trump. Malgrat no tenir cap diputat a cap cambra, aquests últims mesos la seva presència mediàtica s’ha multiplicat i un sondatge publicat per Público augura que podrien obtenir dos diputats a l’Assemblea de Madrid.

Vox s’aprofita de la justícia per a fer-se visible, i per això és molt habitual que presentin querelles contra qualsevol moviment independentista o que es personi com a acusació popular en les moltes investigacions que s’obren contra dirigents independentistes. El cas més clar és la investigació que ha instruït Pablo Llarena contra el procés, on Vox té un paper rellevant i dóna suport a les tesis de la fiscalia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb