El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera.

Amb la imminent presa de possessió dels consellers del nou govern Torra i el previsible aixecament de l’article 155, ja hi ha hagut el primer moviment significatiu per a fer ressuscitar la tercera via, que durant tots aquests últims mesos havia restat atuïda, enterrada. El moviment, l’ha fet el Cercle d’Economia, just abans de començar la reunió anual que fa a Sitges i que enguany ha coincidit amb la moció de censura a Rajoy i amb la formació del nou govern. El Cercle ha fet un pas insòlit amb la presentació d’un document (pdf) per a mirar d’acostar el model territorial espanyol al d’un estat federal, un intent de fer reviure una tercera via amb la idea d’aprovar un estatut ‘amb rang de constitució nacional’, però que s’adeqüi a la constitució espanyola.

El document diu que aquest nou estatut hauria de ser acordat primer entre les forces polítiques catalanes i després ratificat en referèndum pels catalans. Això ja es va fer el 2005 i el 2006, respectivament, però el Cercle recorda que l’estatut actual no pot ser un punt de trobada perquè fou mutilat pel Tribunal Constitucional espanyol el 2010; ‘un error i una anomalia política’ que ‘permet de comprendre l’ampli malestar social existent a Catalunya’. El Cercle fins i tot parla, per aquesta raó, de ‘la deslegitimació a Catalunya del model territorial vigent’ i del fet que ‘un amplíssim nombre de ciutadans […] donin ara suport a opcions polítiques radicals i rupturistes de l’ordre constitucional i estatutari’. Tenen tant suport que són majoria absoluta al parlament.

El document encara va més enllà en el diagnòstic i destaca que dues terceres parts dels catalans volen un referèndum. ‘Una àmplia majoria de ciutadans –al voltant de dos terços– volen votar en una consulta per expressar la seva voluntat sobre la forma d’integració de Catalunya a l’estat.’ I reconeix que ‘sense haver respost aquesta pregunta el problema polític romandrà empantanegat’, fent ús d’una expressió d’un terceraviista com Joan Coscubiela.

El dret de decidir sense dir-ne així
El Cercle parla del dret de decidir sense referir-s’hi amb aquest terme. Que els catalans decideixen què volen ser. Implícitament hi ha la idea d’un referèndum, quan l’any passat la posició d’aquest mateix lobby i el seu president fou d’una gran hostilitat amb Carles Puigdemont i la proposta de pactar els termes justament d’un referèndum per a decidir això mateix amb el govern espanyol. Però aleshores el Cercle va actuar al dictat de la Moncloa i mostrà un tracte impropi al president de la Generalitat: vetà preguntes, trencà la neutralitat (si més no aparent) de què sempre s’havia vantat la institució i motivà un profund malestar entre alguns membres de la junta.

Un any després, el Cercle parla per escrit del dret de decidir i també de la necessitat de reconèixer la nació catalana. Però ho encamina tot a un procés estatutari, que pugui implicar també una modificació de la constitució espanyola, i vigilant de no parlar d’un tracte diferenciat de Catalunya respecte de les altres comunitats autònomes. I, com que l’experiència ja diu que un estatut català pot ser escapçat pel TC,  la proposta és que aquest tribunal en faci ‘un control previ’.

Aquest nou estatut, diu el Cercle, hauria de recollir les competències exclusives de Catalunya, com ara la llengua, la cultura, l’educació, l’ordenació territorial, l’administració pública, el finançament… Tot allò que durant aquests últims anys el govern de Rajoy ha anat minant i ha provat de recentralitzar, fins a la intervenció total de les finances i l’aplicació del 155.

Recaptar els imposts
El Cercle acompanya la proposta de canvi del model territorial d’una proposta de reforma del model de finançament. ‘La capacitat tributària de les comunitats autònomes és molt inferior a les seves responsabilitats de despesa’, diu. I proposa que puguin ‘dissenyar el seu propi esquema impositiu, possibilitant una provisió de béns i serveis eficient i que respongui a les preferències dels ciutadans’. Això vol dir, segons el Cercle, que les comunitats autònomes puguin tenir imposts propis sobre la renda, sobre societats o un IVA, ‘amb independència que l’administració de l’estat també gravi les mateixes bases’. I demana un nou sistema de redistribució i de solidaritat interterritorial que pal·liï el greuge d’autonomies com Catalunya.

La proposta del Cercle d’Economia ha estat aplaudida per Foment del Treball, la plataforma Portes Obertes del Catalanisme (en l’òrbita del PSC i d’Unió) i La Vanguardia, que va dedicar un editorial a lloar-ne els termes bo i afirmant que ‘aquest és el camí’. Un camí que, de moment, no comparteix el president del PP català, Xavier García Albiol, que ahir deia que la proposta és ‘al marge de la legalitat’, que no pot encaixar amb la constitució espanyola ni amb l’estatut i que ara no és el moment de donar més competències a Catalunya.

Albiol i el PP fan una competició ferotge amb Ciutadans per a demostrar qui és més dur amb els independentistes, després de set mesos de 155 i d’una cruenta repressió política en l’àmbit judicial i policíac. El Cercle, doncs, s’allunya de la posició intransigent de Rajoy i Rivera, just un any després d’haver-hi tancat files, quan el president que va inaugurar les jornades de Sitges era Puigdemont. Avui és Quim Torra qui inaugurarà la reunió i  sembla evident que el to serà diferent. El Cercle mira de portar la fi del 155 cap a una tercera via que, ara com ara, no acaba de fer el pes a ningú, llevat de l’entorn immediat dels impulsors.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb