20.04.2026 - 00:50
La treva de quinze dies entre els Estats Units i l’Iran, que expira dimecres, ha quedat greument malmesa per un incident naval a la mar d’Oman que ha desencadenat les primeres accions militars directes des de l’inici del cessament d’hostilitats.
El destructor nord-americà USS Spruance va interceptar ahir diumenge el vaixell de càrrega iranià Touska, que intentava arribar a un port dels seu país, tot ignorant el blocatge naval imposat per Washington el 13 d’abril. Segons el Comandament Central dels EUA (CENTCOM), els marines van advertir repetidament el vaixell durant sis hores i, davant la negativa de la tripulació a obeir, van obrir foc sobre la sala de màquines amb el canó de 5 polzades per inutilitzar-ne la propulsió. Després, marines de la 31a Unitat Expedicionària van pujar a bord i van prendre el control del Touska, que continua en custòdia nord-americana.
El Touska pertany a la Iranian Islamic Republic Shipping Lines (IRISL), empresa estatal sotmesa a sancions dels EUA, el Regne Unit i la Unió Europea, i vinculada al programa de míssils balístics iranià. Fonts de la firma d’intel·ligència Kpler indiquen que el vaixell tornava del port xinès de Gaolan, un punt de càrrega associat al subministrament de perclorat de sodi, precursor del combustible sòlid per a coets.
La versió iraniana dels fets difereix substancialment. La televisió estatal IRIB va informar que l’Iran va llançar drons contra vaixells de guerra nord-americans en resposta a l’atac. El Comandament General Militar va confirmar la captura del vaixell i va advertir que les Forces Armades iranianes “aviat respondran i respondran aquesta acció, que van qualificar de “pirateria armada”. L’agència Mehr, en canvi, va assegurar que unitats navals dels Guardians de la Revolució van forçar els nord-americans a retirar-se. El CENTCOM ha negat aquestes versions.
L’incident es produeix en un moment de màxima fragilitat diplomàtica. Donald Trump va anunciar diumenge que JD Vance, l’enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner viatjaran a Islamabad dimarts per a una segona ronda de negociacions, però Teheran no ha acceptat participar-hi. L’agència oficial IRNA va denunciar “les demandes excessives de Washington, les expectatives poc realistes, els canvis constants de posició, les contradiccions reiterades i el blocatge naval continu, que l’Iran considera una violació de la treva”.
El president iranià Masoud Pezeshkian va parlar ahir per telèfon amb el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, i va dir que les “accions provocadores i il·legals” dels EUA “revelen que Washington busca repetir patrons anteriors i trair la diplomàcia”. Sharif fa d’intermediari actiu per intentar reconduir les negociacions.
La clau de qualsevol acord continua sent l’enriquiment d’urani. L’analista Alex Vatanka, del Middle East Institute, va explicar a Al Jazeera que Trump necessita que l’Iran ofereixi “més del que va oferir a Obama” per poder justificar que atura la guerra davant l’opinió pública nord-americana. Una possible via de sortida seria la suspensió temporal de l’enriquiment, a mig camí entre la posició de Washington —prohibició permanent— i la d’Iran —dret sobirà a continuar-lo. Vatanka, però, va advertir que “la idea d’un gran acord a curt termini és impossible” i que el millor que es pot aconseguir ara és “algun tipus d’acord sobre un marc bàsic”.
La treva expira dimecres. I si no hi ha acord, i sobretot si l’incident amb el Touska va a més, les posicions de partida seran notablement més hostils que ara fa quinze dies i poden tornar a elevar la tensió internacional molt graus.
