20.04.2026 - 00:50
|
Actualització: 20.04.2026 - 07:50
La treva de quinze dies entre els Estats Units i l’Iran, que expira dimecres, ha estat greument malmesa per un incident naval a la mar d’Oman que ha desencadenat les primeres accions militars directes d’ençà del cessament d’hostilitats.
El destructor nord-americà USS Spruance va interceptar ahir, diumenge, el vaixell de càrrega iranià Touska, que volia arribar a un port del seu país, tot passant per alt el blocatge naval imposat per Washington el 13 d’abril. Segons el Comandament Central dels EUA (Centcom), els soldats van fer advertiments repetits durant sis hores i, en veient la negativa de la tripulació a obeir, van obrir foc sobre la sala de màquines amb el canó de 5 polzades per inutilitzar-ne la propulsió. Després, soldats de la 31a unitat expedicionària van pujar a bord i van prendre el control del Touska, que continua en custòdia nord-americana.
U.S. Marines depart amphibious assault ship USS Tripoli (LHA 7) by helicopter and transit over the Arabian Sea to board and seize M/V Touska. The Marines rappelled onto the Iranian-flagged vessel, April 19, after guided-missile destroyer USS Spruance (DDG 111) disabled Touska’s… pic.twitter.com/mFxI5RzYCS
— U.S. Central Command (@CENTCOM) April 20, 2026
El Touska pertany a les Línies Navilieres de la República Islàmica de l’Iran (IRISL), empresa estatal sotmesa a sancions dels EUA, el Regne Unit i la Unió Europea, i vinculada al programa de míssils balístics iranià. Fonts de la firma d’intel·ligència Kpler indiquen que el vaixell tornava del port xinès de Gaolan, un punt de càrrega associat al subministrament de perclorat de sodi, precursor del combustible sòlid per a coets.
La versió iraniana dels fets és ben diferent. Segons la televisió estatal IRIB, l’Iran va enviar drons contra vaixells de guerra nord-americans en resposta a l’atac. El Comandament General Militar va confirmar la captura del vaixell i va advertir que les Forces Armades iranianes aviat respondrien a aquesta acció, que van qualificar de “pirateria armada”. L’agència Mehr, a més, va assegurar que unitats navals dels Guardians de la Revolució havien forçat els nord-americans a retirar-se. El Centcom ha negat aquestes versions.
Tot això passa en un moment de màxima fragilitat diplomàtica. Donald Trump va anunciar ahir que J. D. Vance, l’enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner aniran a Islamabad demà, dimarts, per a una segona ronda de negociacions, però Teheran no ha acceptat de participar-hi. L’agència oficial IRNA va denunciar “les demandes excessives de Washington, les expectatives poc realistes, els canvis constants de posició, les contradiccions reiterades i el blocatge naval continu, que l’Iran considera una violació de la treva”.
El president iranià, Massud Pezeixkian, va parlar ahir per telèfon amb el primer ministre del Paquistan, Shehbaz Sharif, i va dir que les “accions provocadores i il·legals” dels EUA “revelen que Washington vol repetir patrons anteriors i trair la diplomàcia”. Sharif fa d’intermediari actiu per mirar de reconduir les negociacions.
La clau de qualsevol acord continua essent l’enriquiment d’urani. L’analista Alex Vatanka, del Middle East Institute, va explicar a Aljazeera que Trump necessita que l’Iran ofereixi “més del que va oferir a Obama” per poder justificar que atura la guerra davant l’opinió pública nord-americana. Una possible via de sortida seria la suspensió temporal de l’enriquiment, a mig camí entre la posició de Washington –prohibició permanent– i la de l’Iran –dret sobirà de mantenir-lo. Però Vatanka va dir que la idea d’un gran acord a curt termini és impossible i que ara, a tot estirar, es pot aconseguir “algun acord sobre un marc bàsic”.
La treva expira dimecres. I si no hi ha acord, i sobretot si l’incident amb el el Touska s’intensifica, les posicions de partida seran notablement més hostils que ara fa quinze dies i poden tornar a fer créixer la tensió internacional.
