Fins a 1961 hi havia en òrbita al voltant de la Terra exactament cinquanta objectes manufacturats per l’home. Es tractava de satèl·lits artificials, però també de coets usats que, després de llançar el seu satèl·lit, quedaven atrapats en òrbita. Aquell any l’estadística es va veure summament alterada: una hora després de situar el satèl·lit Transit 4A, el coet nord-americà Ablestar explotava i es desintegrava en 300 trossos.

No va ser l’última explosió espacial ni tampoc la més grossa: un coet Pegasus, després de fallar per una parada inesperada del motor, va esclatar en 1996 i va generar el núvol de runes més gran mai creat per l’explosió d’un coet: 300.000 peces majors de mig centímetre, que majoritàriament continuen en òrbita. Després de l’accident, els protocols de les agències espacials van dictar que, una vegada realitzat el seu treball, els coets havien de redirigir-se cap a la Terra per a ser destruïts per la reentrada atmosfèrica i evitar noves explosions en òrbita.

«Cada nau espacial que torna a la Terra té cràters de pocs mil·límetres per impactes amb fem orbital de dimensió reduïda»

A pesar d’això, el nombre d’objectes entorn de la Terra continua augmentant. Actualment llancem uns 75 satèl·lits cada any: dos terços a òrbites de poca altitud o LEO (per les sigles en anglès de low Earth orbit), entre els 200 i 2.000 km d’altura, i un 30 %, principalment satèl·lits meteorològics o de telecomunicacions, a l’òrbita geoestacionària. Després d’acabar la seua vida útil, la majoria continua inert al voltant de la Terra; només el 6 % dels satèl·lits artificials són operacionals. Per exemple, el nord-americà Vanguard 1 llançat en 1958, el quart satèl·lit artificial de la història, encara continua ací dalt. Amb tants objectes orbitant, el terreny està adobat per a les col·lisions.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb