Fins a 1961 hi havia en òrbita al voltant de la Terra exactament cinquanta objectes manufacturats per l’home. Es tractava de satèl·lits artificials, però també de coets usats que, després de llançar el seu satèl·lit, quedaven atrapats en òrbita. Aquell any l’estadística es va veure summament alterada: una hora després de situar el satèl·lit Transit 4A, el coet nord-americà Ablestar explotava i es desintegrava en 300 trossos.

No va ser l’última explosió espacial ni tampoc la més grossa: un coet Pegasus, després de fallar per una parada inesperada del motor, va esclatar en 1996 i va generar el núvol de runes més gran mai creat per l’explosió d’un coet: 300.000 peces majors de mig centímetre, que majoritàriament continuen en òrbita. Després de l’accident, els protocols de les agències espacials van dictar que, una vegada realitzat el seu treball, els coets havien de redirigir-se cap a la Terra per a ser destruïts per la reentrada atmosfèrica i evitar noves explosions en òrbita.

«Cada nau espacial que torna a la Terra té cràters de pocs mil·límetres per impactes amb fem orbital de dimensió reduïda»

A pesar d’això, el nombre d’objectes entorn de la Terra continua augmentant. Actualment llancem uns 75 satèl·lits cada any: dos terços a òrbites de poca altitud o LEO (per les sigles en anglès de low Earth orbit), entre els 200 i 2.000 km d’altura, i un 30 %, principalment satèl·lits meteorològics o de telecomunicacions, a l’òrbita geoestacionària. Després d’acabar la seua vida útil, la majoria continua inert al voltant de la Terra; només el 6 % dels satèl·lits artificials són operacionals. Per exemple, el nord-americà Vanguard 1 llançat en 1958, el quart satèl·lit artificial de la història, encara continua ací dalt. Amb tants objectes orbitant, el terreny està adobat per a les col·lisions.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.