[Cada nit a les nou Pere Martí publica aquest article, ‘L’últim’. És un repàs de l’actualitat del dia, especialment als Països Catalans, feta des de la perspectiva personal del periodista.]

EL TEMA DEL DIA

Constitució de la mesa del Parlament de Catalunya. La primera derrota del bloc de partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 va ser les eleccions autonòmiques del 21 de desembre passat, convocades per Mariano Rajoy. Aquell dia, després d’una ofensiva judicial i política sense precedents, els independentistes van revalidar la majoria absoluta, amb setanta escons, i els unionistes es van quedar a cinquanta-set. Aleshores no van admetre la derrota i han continuat actuant com si no hagués passat res, aplicant i fins i tot endurint la política de repressió contra els dirigents independentistes i mantenint el segrest de l’autogovern.

La segona derrota ha estat el ple de constitució de la mesa d’avui, en què la majoria independentista s’ha fet evident i els intents del bloc del 155 d’impedir-ho han naufragat. L’unionisme ha rebut un bany de realisme quan ha vist, vot a vot, com Roger Torrent era escollit president de la cambra i la mesa mantenia la majoria independentista tot i l’absència de vuit diputats, empresonats o exiliats. La delegació de vot dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Quim Forn, que són a la presó, ha estat clau. Una delegació autoritzada pel jutge Llarena que Arrimadas ha provat d’impugnar infructuosament, perquè Ernest Maragall, que presidia la mesa d’edat, s’ha espolsat la petició sense immutar-se. Iceta ha donat suport a la delegació de vot, en un gest que semblava que es desmarcava del bloc del 155, però el gest s’ha acabat quan el PSC ha votat disciplinadament el candidat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra, al costat del PP.

El to de la sessió ha estat relativament tranquil dins l’anormalitat d’un hemicicle ple de llaços grocs com a testimoni de l’absència del president de la Generalitat i la resta de membres del govern. Ernest Maragall s’ha encarregat de recordar-los en una primera intervenció d’alt voltatge polític per a denunciar la situació d’excepció en què es desenvolupava la sessió. El to reivindicatiu de Maragall ha contrastat amb el to volgudament institucional de Torrent, com si s’haguessin repartit els papers. El nou president, conscient que d’ara endavant serà en el punt de mira de la justícia espanyola, ha mesurat molt les seves paraules. No ha fet cap referència a la nova República, cosa que ha irritat la CUP, però ha reivindicat les polítiques socials i d’igualtat. Una igualtat que Elisenda Alamany li ha retret que no es reflectís en la nova mesa, tot i que el candidat de Catalunya en Comú, que no ha obtingut prou vots, també era un home, Joan Josep Nuet.

L’objectiu de la majoria independentista era recuperar el control del parlament amb la màxima normalitat possible i per això Junts per Catalunya i ERC han demanat només la delegació de vot dels tres empresonats, autoritzada pel jutge Llarena, i no la dels exiliats, que hauria motivat un recurs al TC abans d’hora. Un cop assolit l’objectiu, ara preparen la investidura de Carles Puigdemont, amb un argument més: per què es pot votar des de la presó i no des de Brussel·les? La resposta, abans de deu dies.

ALTRES QÜESTIONS

Més pressió internacional. A mesura que passen els dies, creix la pressió sobre Mariano Rajoy perquè dialogui amb el futur govern català. Mentre la UE es manté oficialment en silenci, el primer ministre d’un estat membre, Irlanda, li demanava formalment des del Parlament Europeu que negociés amb el futur executiu català, perquè el diàleg és l’única solució. El pronunciament, fet després d’una pregunta de l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, té transcendència, perquè és un primer ministre i demostra que una cosa és la posició oficial de la Comissió, controlada per Espanya, i una altra l’opinió dels mandataris de cada país, on hi ha més diversitat. Un altre exemple ha estat el pronunciament del president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peters, que aquesta setmana no únicament s’ha expressat a favor d’una negociació, sinó que ha demanat a Rajoy que s’obri a considerar una investidura no presencial de Carles Puigdemont. Aquesta entitat és un dels grups d’interès més influents que hi ha a Catalunya, integrat per empresaris alemanys i austríacs.

Noves amenaces al cas Gürtel. La trama valenciana del cas Gürtel, que es jutja aquests dies a l’Audiència espanyola, es complica com més va més. En el darrer episodi, els responsables de les empreses de la trama, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, ‘El Bigotis’, han amenaçat de fer ‘noves revelacions’ que ampliarien l’abast del cas. Un abast que podria arribar fins a la cúpula del PP, tot i que ahir la defensa no va precisar més. En canvi, els advocats dels dos acusats, per a qui la Fiscalia demana 24 anys i mig i 27, respectivament, sí que van admetre que la declaració de Francisco Correa del dia anterior, en què implicava directament l’ex-secretari general del PP Ricardo Costa, obliga a canviar l’estratègia de les defenses. Per això han demanat un ajornament del judici fins divendres, que ha estat acceptat. El motiu de la petició de la defensa podria ser no tant la voluntat d’explicar més coses com la de pressionar per arribar a un acord amb la fiscalia a fi d’atenuar les penes de la condemna.

Baixa velocitat. Els qui vulguin anar de València a Castelló amb TGV ja ho podran fer a partir de dimarts que ve, pagant 25 euros pel trajecte, tot i que els trens no passaran de 220 km/h perquè les vies s’han d’acabar d’adequar. El govern espanyol vol donar relleu al tram. Per això explica que permet d’anar de Castelló a Madrid en dues hores i 25 minuts i també per això serà Rajoy qui en farà la inauguració dilluns. En canvi, el Consell sosté que el tram arriba tard i que a més no serveix per al projecte del corredor mediterrani. El director general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat, Carlos Domingo, diu que el TGV a Castelló ‘ha estat la mostra més evident de la falta d’interès i d’improvisació’ del govern espanyol envers el País Valencià.

LA DADA

Perpinyà. L’aeroport de Perpinyà ja va superar la barrera de 400.000 usuaris durant l’any passat.

TAL DIA COM AVUI

Xammar. El 17 de gener de 1888 va néixer el periodista i traductor Eugeni Xammar. Com a corresponsal va cobrir les dues guerres mundials del segle XX. A més des ser un escriptor brillant, era un catalanista reconegut. Hom li atribueix aquesta frase: ‘Tractant-se de Catalunya, jo no he pres mai precaucions.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.