15.11.2022 - 21:40
El proppassat 19 d’octubre, una desena de persones, segons reporta Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, van entrar al vestíbul del despatx de l’advocat Fuster-Fabra (vell falangista i militant de Fuerza Nueva, antic defensor del general Rodríguez Galindo en el cas dels assassinats de Lasa i Zabala, membre actual de Societat Civil Catalana) per fer una roda de premsa mentre exhibien cartells per a denunciar els vincles entre l’“extremisme ultraespanyolista” i set antiavalots dels Mossos que havien triat aquell despatx per a presentar l’acusació particular contra set independentistes que s’havien manifestat, amb centenars de persones, en un parc de la Ciutadella “fortificat” per la policia, arran de la suspensió del ple d’investidura de Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018. El judici ha de tenir lloc els dies 22, 23, 29 i 30 de novembre; la Generalitat, que també s’hi presentava demanant dos anys de presó, se’n va retirar a contracor a causa de la pressió mediàtica i política d’entitats socials i de drets humans.
Aquell mateix 19 d’octubre, es va fer el judici contra Àlex Pérez, de Fogars de la Selva, detingut tres anys enrere per les protestes contra les sentències del Suprem als polítics independentistes. L’endemà es va promoure a Girona una concentració antifeixista, davant del palau de la Justícia de Girona, en solidaritat amb Ricard Llorente, de Vilajuïga, per a qui demanen vuit anys i mig de presó per haver participat en una manifestació contra Vox. Una jornada que es va tancar a València amb la presentació de la marató antirepressiva al CSOA Horta del districte de Benimaclet.
Al cap de tres setmanes, el 8 de novembre, la fiscalia es va retractar del sobreseïment “lliure” de la causa (que havia durat tres anys) contra 199 persones pel tall del Pertús, bo i demanant al jutge instructor un sobreseïment “provisional”, decisió contra la qual hi ha previst un acte del Pertús a la Jonquera, aquest dissabte, 19 de novembre.
Ara fa una setmana, el 9 de novembre, es va fer el judici contra sis joves per als quals el PP demana sis anys de presó, i el fiscal una multa grossa, per haver exigit el març del 2017, davant la seu dels “populars”, la celebració d’un referèndum. El dia 12, dissabte, va tenir lloc, davant la Model, l’acte final de la marató antirepressiva “Quan la repressió supera la ficció: experiències de solidaritat”, amb exposició gràfica de la repressió als Països Catalans. I ahir, dilluns, dia 14, l’Audiència de Barcelona (un “tribunal de proximitat”: parturiunt montes!) va dictar la primera condemna pels fets de l’aeroport promoguts pel Tsunami Democràtic: tres anys i quatre mesos de presó a un noi de Vic, Eduard, per a qui la fiscalia en demanava nou per un “delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat”. Oi que sona a preqüela del transformisme del delicte de sedició en “desordres públics agreujats” a càrrec del fal·laç prestidigitador Pedro Sánchez i el seguici de babaus de perifèria? Però, avui, dimecres, dia 16, hi tornen: la fiscalia demana set anys de presó per a Víctor Verdejo, de Vilanova i la Geltrú, per l’acció del Tsunami Democràtic al Camp Nou i, de passada, la Generalitat s’hi afegeix demanant-ne un any i mig. Per al mateix dia, la Coordinadora Antirepressiva de Terrassa ha convocat una manifestació per a acompanyar als jutjats en Roger, detingut el 28 de setembre de 2020 i acusat de desobediència en el tall de la C-58 a l’altura de Terrassa. I el pròxim 13 de desembre hi ha prevista una concentració davant la Ciutat de la Justícia de València en suport als quatre encausats del Forn de la Barraca en defensa de l’Horta.
Ja veieu, doncs, que el moviment no s’atura: gràcies a la mobilització de tanta gent jove (diuen que “desencisada”), en Roger, aquell noi a qui l’11 de novembre de 2017 dos policies espanyols van atonyinar “fora de càmera” a la prefectura de policia de Via Laietana, va ser absolt de les acusacions (li demanaven tres anys de presó) d’haver-se resistit a la identificació i d’haver colpejat un agent de la policia, el qual també va ser absolt, juntament amb el seu company de fatigues, de l’acusació de delicte contra la integritat física i moral (o sigui, tortures) d’en Roger, després d’un judici amb advocats de l’estat entre el públic, en solidaritat amb els seus col·legues repressors d’estat, i després d’haver comprovat els tripijocs del jutjat per a evitar el control dels fets amb les imatges de les càmeres de la prefectura…
Quan el moviment reprendrà la marxa de debò, no ens queixéssim pas dels papers escampats per terra, quan tanta porqueria –o quisca, com diria la Maria Glòria Boada– sobreïx de papereres, contenidors i taules de diàleg.
